Sembla tant senzill escriure un blog. El blogger ja té les plantilles fetes i un munt de widgets tots preparats només cal escriure i publicar: així de senzill. Però la veritat és que la cosa és una mica més complicada del que sembla. Després del primer moment de sorpresa, de veure que --apa ja tinc un bloc! venen totes les incògnites de com funciona. Amb el temps, un munt de proves i sovint l’ajuda d’altres bloggers ,deixes el bloc més o menys com voldries. Després però arriba la part difícil: i què hi dic jo. En el meu cas va començar essent un blog de prova ( encara hi segueix en el títol) on el contingut era el menys important ,però arriba un moment que has de decidir sí vols tirar-lo endavant o no; i en cas afirmatiu decidir que hi escriuràs. Jo vaig començar comentant les meves lectures, però amb el temps hi vas afegint coses que no són lectures, escrius sobre coses que t’han cridat l’atenció, imatges que trobes, fas algun que altre relat conjunt... res vas afegint cosetes.
I ara estic aquí, amb el blog mig empantanegat, totalment desendreçat i sense ordre ni concert. Tinc un munt d’idees per fer post però no acabo de consolidar-les. Jo sóc de les que escriu a rajaploma ( ja ho sé sona una mica Potter) però normalment escric directament, sense pensar-hi massa i tal com raja. Últimament he perdut aquesta habilitat, sovint penso que podria fer un post d’això o d’allò altra i quan començo a escriure faig 3 línies i abandono... La demostració pràctica de tot plegat és que fa quasi un mes que no faig cap post. Per això avui m’he decidit a escriure; ja sé que el post aporta poca cosa, però potser així m’animo i retrobo ( si mai l’he tinguda) l’ inspiració.
ja som dos... jo també acostumo a escriure tal com raja, tot i que durant el dia les idees corren i si puc les apunto allà on sigui
ResponEliminaJo m'ho penso una mica més a l'hora d'escriure. A veure si t'animes i et deixes caure més sovint per les nostres pantalles.
ResponEliminaEl més important és no deixar d'escriure, d'exercitar allò que volem dir i transcriure-ho en paper o en el blog. És un exercici que tothom hauria de fer per mantenir-se despert.
ResponEliminaSi vols passa pel blog i veuràs que hi tenim tema.
Mireia, gràcies m'has descobert
ResponEliminauna expressiò nova per mi,
"A raja ploma"
Jo n'hi dic "pel broc gros"
I que et penses? Que ho escric i després ho passo a net? Jo?. Això si, com que normalment no el començo i l'acabo en el mateix moment, el deso com esborrany i és clar el rellegeixo, però a rajaploma, pel broc gros o tal com raja, tant és. Vinga, que em d'anar a dinar un divendres a "l'Osona" amb el Dani, anima't a tot, que no pot ser.
ResponEliminaUi, sé de què parles...
ResponEliminaEl que jo et recomanaria és escriure tal com raja (sempre) i penjar el que hagis escrit al blog quan et vingui de gust.
Llegir i escriure ha de ser un plaer, no una obligació.
Petons i ànims!
SU, meitat
Perdoneu que hi torni!
ResponElimina"mal de muchos...", la crua realitat:
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/95818
Salut i llibres!
SU, meitat insistent
Jordi: doncs segueix així el s textos són insuperables
ResponEliminaXexu: home, no m'estranya, els tus sempre són reflexions sobre la vida...necessiten una mica de repòs
L'Espolsada:escriure és tant difícil! Sovint no aconsegueixo plasmar allò que realment volen sobre un paper, la veritat és que el nivell d'esforç per part meva també és poc i per tant tampoc puc demanar grans resultats
Carles: no confiïs molt en el meu vocabulari, que no és molt de fiar. Pensa que a casa meva per dir a sobre diem "encim". Benvingut al blog!
Joana: ja saps com faig les coses jo
Su: Perdonada , només faltaria. A més el post és boníssim.