dimecres, 11 de juny de 2008

A mi m'agrada llegir, i a tu?

A l’Espolsada parlen del gust de la lectura i com fomentar-lo. I per a mi, la primera pregunta és: cal? Ja sé que vaig una mica contra sistema i que tothom diu que és molt important inculcar als nens les ganes de llegir.

Jo però ,visc en una contradicció. De vegades penso que sí, que és necessari, que ÒBVIAMENT que cal. Però llavors me n’adono que simplement són les ganes d’ algú a qui agrada llegir, que pretén fer propaganda de les seves aficions. Com el maquetista ( és nota que vaig veure CSI, dilluns) que lloa les coses bones de fer maquetes o el boig de la pesca que t’explica que interessant és anar a la platja a hores intempestives i esperar que un peix escarransit piqui.

Potser no cal que ens hi obsessionem tant. Potser només cal que ens assegurem que tots els nens tinguin la capacitat de llegir ( una bon nivell de comprensió lectora, uns bons hàbits..) i la possibilitat d’accés a la lectura quan els hi vingui de gust. Simplement els hi hem de donar les eines necessàries perquè si volen, llegeixin per gust però tampoc cal fer-ne un gra massa. És clar que el fet de llegir ens aporta coses noves, ens permet entrar en nous móns, viure altres vides i conèixer o descobrir persones i personatges interessants. Però altres aficions fan el mateix i no ens obsessionen en què TOTHOM hi hagi d’estar interessat.

Doncs, apa aquí acabo el meu al·legat contra sistema essent conscient que A MI M’AGRADA LLEGIR I QUE LA GENT LLEGEIXI!

12 comentaris:

  1. Jo crec que si que és important que la canalla llegeixi, i tot i que no se'ls pot obligar, la lectura és diferent que altres aficions. És educativa, i sempre s'aprèn, com a mínim, ortografia i gramàtica.

    Per altra part, penso que més que donar la opció al nen o nena, si de petits veuen els pares llegir amb asiduitat crec que acabaran trobant el gust de la lectura, faran el que veuen fer a casa. Fills de pares lectors tenen molts números per ser-ho també. Hi podríem trobar una component genètica aquí?

    ResponElimina
  2. Cal llegir, xalar llegint, comentar amb la resta de la gent què bé ens ho passem llegint, i potser algú s'afegirà a la festa

    ResponElimina
  3. És evident que no cal obligar ningú, però sí que cal facilitar les coses i posar els llibres a l'abast de la canalla. El que comentem al blog és precisament la diferència que he pogut observar amb una escola del poble, on tenen un programa especial a la biblioteca i els resultats que se'n deriven.

    ResponElimina
  4. Mireia! Fent apologia antilectura!. Obligar a llegir no porta enlloc. Cal educar en l'hàbit per la lectura, però és complicat. Com més llegeixis, millor serà la teva comprensió lectora, em sembla. Està clar, que de pares lectors hi ha més números que surtin fills lectors, per allò de que ho veuen a casa. Del que estic segura, és que no hi ha un component genètic i si hi és no deu ser dominant i deu caler que es presentin els dos al.lels per que s'expresi en el fenotip(cony com m'ha quedat, m'ha sortit el "ramalasu"). Si obliguem molt, també podem fer l'efecte contari, com pares bojos per una afició i els fills li tenen alergia. Llegir, o t'agrada o no t'agrada, em sembla que no hi ha terme mig. Quin rollo que acabo de fotre!

    ResponElimina
  5. Mireia,
    hi ha un llibre meravellós: la meva familia i altres animals de Durrell, on recordo que de jovenenta vaig conèixer Corfú com si hagués estat¡
    ara he passat el mateix llibre a la meva filla de 12 anys i de moment ha aparcat els de literatura fantàstica (que també benvinguts siguin si arriben) per endinsar-se amb en Durrell.
    El tema: els animals.
    Potser cal buscar temes que interessin i que la lectura sigui el vehicle.
    petons

    ResponElimina
  6. Dona, no sé pas que dir-te, jo a la meva filla, que només té 6 anys, sí que "l'obligo" a llegir.
    vaig sentir un cop que si tothom llegís el món seria millor. No sé pas si és una exageració però hi ha tants alicients que allunyen la canalla de la lectura que si no els obligéssim...

    ResponElimina
  7. Ostres avui per canalla fan coses que et criden a llegir sense voler-ho, jo m'ho passo la mar de bé cada cop que n'arriben i obrint les caixes... mmm! És dels millors moments, i quan els expliques i se'n van amb aquells ulls que riuen, jo per dins encara somric més, de felicitat.

    ResponElimina
  8. ... Per mi la literatura infantil i juvenil ofereix un ventall de lectures realment molt atractiu, inclús pels que ja no entrem en aquesta franja d'edat. Pertànyer a una familia lectora dóna una sèrie d'oportunitats, més enllà de les que configuren les llistes de lectures obligatòries escolars, que poden treure als infants i adolescents d'allò que s'imposa a nivell curricular, i engrescar-los per endinsar-se en un món de descoberta i d'aprenentatge que és molt important. Però el plaer de llegir no arriba a tothom a la mateixa edat, ni en el mateix moment, ni està vinculat a un mètode rígid, sinó que resulta complexe i dinàmic, fent que en igualtat de condicions un pugui ser lector i un altre no. És molt important l'accés a la lectura i l'oportunitat a tenir una bona formació lectora, però també cal aquella mena de mà esquerra per a que no vagi cap a la negació o el rebuig absolut, i això és el que crec que resulta més difícil...

    ResponElimina
  9. Com tots podeu imaginar, si heu anat seguint aquest blog, a mi SÍ que m’agrada llegir. Sóc de les que porto el llibre a totes bandes, no fos cas que tingués una estoneta i no portes res per llegir. Sóc de les que esmorzant llegeix la caixa dels cereals, a la dutxa els sabons i xampús o a qualsevol cosa escrita que trobi pel camí. No ho puc evitar: sóc una lectora compulsiva! No llegeixo gran literatura però quan em pregunten què portaria una illa deserta els llibres sempre hi apareixen.
    Amb això vull dir que a mi també m’encanta que la gent intentem transmetre la nostra passió per la literatura, pels llibres, per la paraula escrita.... però el que volia dir amb el post és que crec que del gust per la lectura se n’ha fet estendard per moltes altres coses i que potser en fem una gra massa. Òbviament que aporta moltes coses bones, però com moltes d’altres aficions i no se’n fan campanyes institucionals, ni els pares s’obsessionen amb que els seus fills llegeixin. Sovint aquesta sobreesforç és contraproduent.

    Crec que cal que intentar transmetre aquesta nostra passió, però sovint des de l’escola i des de la família es fa perquè toca i no perquè realment ho visquin. Quants mestres que no llegeixen diuen als seus alumnes que llegeixin o quans pares que tampoc ho fan obliguen als seus fills. És això a què em refereixo quan parlo de que en fem una gra massa. Cal que TOTS fem uns esforç per donar als nens ( i adults també) les eines perquè comencin a llegir però que no ho forcem en accés.

    El que sí crec que és molt interessant és que es creïn eines per fer el món dels llibres més proper i atractiu. Hi ha molts professionals: llibreteres, bibliotecaris, clubs del llibre biblioteques escolars... que fan una tasca magnífica. Però aquesta gent sí que intenten transmetre una passió , una forma de viure i sovint això és molt més útil i molt més eficaç que la imposició ( sovint tàcita) que es fa des de l’aula o la família.

    Xexu: jo crec que és important que els nens siguin capaços de llegir i comprendre però que la lectura per gust no es donarà en tots els casos. El fet que els pares llegeixin fa que els fills hi tinguin un accés fàcil i quotidià i per tant suposo que ho facilita.

    Jesús M.: jo sóc la primera a fer propaganda, pots er fins i tot apologia de la lectura però sense insistir en accés. A l’estil gota malaia: aquest llibre està molt bé, ui amb aquest m’ho passat bomba, si vols te’n porto una quants dels de casa...

    L’Espolsada: Estic d’acord amb tu i crec que hi ha molts i bons professionals que fan la seva feina de forma excel•lent( i alguns llibreters sou un clar exemple) només em preocupa aquesta obsessió institucional per la lectura.

    Joana: ja em coneixes i saps que faig tot el contrari. I no, el gent de la lectura no és recessiu ni dominant. Es deu tractar d’un fenotip estrany que es manifesta quan li dona la gana

    Assumpta: A mi també em va agradar. Això de recomanar libres de pares a fills ,complicat. Un estiu la meva mare ( que també és lectora) tant si com no em va fer llegir “Genoveva de Bramante” d’edicions Bruger ,perquè a ella li havia encantat quan tenia la meva edat. Em vaig avorrir mortalment . Després d’allò van trigar força a tornar a compartir lectures

    Mireia:No ho sé, amb nens tant petits és complicat perquè a vegades insistir en accés pot ser contraproduent. No crec que la resta d’aficions ens allunyin dels llibres, només que quan són més petits potser sí que els pares han de pautar una mica més els tempos. Mireia, és una opinió només.

    Digue’m ariadna: Estic d’acord amb tu, el més important és l’accés a la lectura i la bona formació i que el gust per aquesta ja vindrà ( o potser no).

    ResponElimina
  10. Llegir et pot fer més lliure, per això és important, i que jo sàpiga cap govern ha prohibit la pesca o fer maquetes.

    ResponElimina
  11. jo estic completament d'acord amb tu. Està clar que quan estem estudiant és necessari llegir per tal de poder completar la nostra formació... però potser per això, perque era obligat, a mi, en aquesta época, no m'agradava llegir. Ara m'agrada molt encara que reconec que li dedico poc temps...

    ResponElimina
  12. Jordi: tens raó ,els llibres són grns fons d'informació i coneixement i no ho oblido. Només parlo del gust per la lectura com a tal, un plaer

    2rodes: jo sempre he llegit, des de tinc memòria em recordo amb llibres . Això no vol dir que quan estudiava em vingués de gust llegir tot allò que havia de llegir

    ResponElimina

Benvinguts a Un altre invent . Gràcies per les vostres aportacions