dijous, 25 de setembre de 2008

El juego del angel. Carlos Ruiz Zafón

Un dels èxits dels últims temps i per tant una aposta més arriscada. Quan et decideixes a agafar un llibre que tothom ha deixat bé, sempre tens el risc d'esperar-me massa i això fa que sovint el vagis deixant de banda per por a la decepció. Aquest però m'ha agradat; fins i tot potser molt més que l'Ombra del vent. És cert que no n'esperava res i potser per això m'ha sorprès gratament. Els llibres que utilitzen els llibres i la literatura com a rerefons normalment ja m'atreuen, si a més passa en un lloc conegut encara ho tenen més fàcil.

Daniel Martín és el personatge central de l'obra, la seva vida i la seva passió per ser escriptor són les eixos centrals de la novel·la. A partir d'aquí ,Ruiz Zafón ens presenta una història de misteri, amb personatges ambigus, amb ambients obscurs , grans amors i desamors però també personatges tendres i que són un cant a tot allò bo.

Una novel·la que m'ha agradat i m'ha enganxat, ben escrita, amb una trama interessant i que es llegeix d'una forma amena i ràpida. Crec que és un bon llibre


2 comentaris:

  1. Bona crònica sense espatllar el llibre, que segur que molta gent encara no l'ha llegit. A mi també m'agraden els llibres al voltant de la literatura, i d'altres llibres. Com ja vaig dir a la meva crònica, si no se'l relaciona tant amb l'Ombra del vent, el llibre seria encara millor. Però és que l'ombra és molt allargada, mai més ben dit, i el precedent era molt precedent.

    ResponElimina
  2. Jo també el tinc al prestatge de pendents i la veritat és que emfa por de començar-lo i que no m'acabi d'enganxar i em decebi, però amb el teu comentari i el d'en Xexu ja m'anima una mica.

    ResponElimina

Benvinguts a Un altre invent . Gràcies per les vostres aportacions