dissabte, 6 de desembre de 2008

Els guardians del llibre. Geraldine Brooks

1996.Un llibre, dues històries. Una avança i l'altra retrocedeix. Hanna es troba a Sarajevo encarregada per les Nacions Unides de la restauració d'un Hagadà jueu molt preuat. És un llibre molt especial per tot el que representa i pel fet de tenir miniatures, estrany en un llibre de pregaries jueu. Amb aquest punt de partida trobem dues històries que s'entrellacen; la de la vida de la Hanna i la del Hagadà.

La història de l'Hagadà va retrocedint... va marxa enrere. Ens porta mica a mica cap els seus orígens incerts. En aquest viatge coneixerem no només la gent que va participar en la seva història, que és llarga i truculenta; sinó també moments històrics en si mateixos. A poc a poc, tot mirant enrere entendrem com s'ha salvat de la destrucció diverses vegades i quins personatges han intervingut en aquests fets. Tot plegat ens portarà fins els seus orígens, al com i al perquè de la seva excepcionalitat.

La història de la Hanna avança, el temps passa i tot canvia. La seva mare, una metgessa molt distant i professional, amb qui té una relació molt conflictiva té un accident de trànsit. Aquest a situació li permet conèixer els seus orígens i a partir d'aquí tot serà diferent.

Els guardians del llibre no és una novel·la on només es parla de història sinó també de la gent que la viu i la pateix. El llibre m'ha agradat; potser perquè m'esperava un altre llibre on el valent investigador/ historiador/bibliotecari es veu involucrat en una trama fosca i obscura que té a veure amb secrets ancestrals guardats. Res d'això: és un llibre on la història en ajuda a entendre les persones i les persones els moments històrics. On les decisions personals acaben sent més transcendentals del previst i on els fets es mouen per la casualitats, la necessitat i la por. Una història interessant feta de moments reals . Val la pena.

3 comentaris:

  1. M'ha agradat el teu post i també tinc ganes de llegir el llibre. Me l'he comprat, tinc una mica de cua...però quan l'acabi et diré què m'ha semblat.

    ResponElimina
  2. com ja t'han fet algun comentari a un altre blog, hi ha parts que estan molt bé i altres que no tant, el passat en general bastant bé i el present no tant. Però el record del llibre es bó, i per tant les parts bones superen de llarg les que es fan més pesades o sobreres

    ResponElimina

Benvinguts a Un altre invent . Gràcies per les vostres aportacions