Avui tot fent el llit al matí , és que sóc de les que no puc marxar de casa sense deixar-ho tot una mica en ordre, pensava en què feia tota la setmana que tenia el blog abandonat i me n'he adonat que sóc una "dominguera"a la santa casa del blogger. Últimament no faig la meva ronda habitual cada un o dos dies sinó que deixo tota la feina pel cap de setmana. Cada divendres, tal i com fan els domingueros de veritat, dedico la tarda a recórrer en caravana, virtual en el meu cas, les vostres cases i passant en processó intento posar-me al dia del que no he pogut fer des del diumenge anterior. Tot i la feinada que m'espera l,a faig amb ganes i m'empipo en adonar-me que he perdut el fil dels comentaris i que ja faig tard per deixar-ne molts. El dissabte i el diumenge aprofito per venir-vos a veure amb més regularitat i per fer les coses que fan els veïns que venen de cap de setmana: venir a saludar en hores poc habituals, poder passar més temps en una conversa o posar-me al dia de les xafarderies que corren pel veïnat.
Aquest cap de setmana em sembla que ni això, avui encara no he fet la ronda i tal i com estic de temps dubto que ho faci. Potser demà al vespre, que tinc la resta de dia ocupat. El post l' he escrit amb el s10 minuts que triga a escalfar-se la Pizza Bosco del senyorr Eismann que està al forn. I mentre l'ou cronòmetre no piti potser tinc temps de penjar això i deixar un o dos comentaris a casa vostra.
.jpg)
Escrits
13 que ens ajuden a inventar:
Jejejeje, jo m'acosto a correcuita, entre feina i feina, en algun moment de pati i poc més, que al vespre, ara estic planxada... petonets!
Ara sóc de vacances de blog, jo, però tinc bastant clar que quan hi torni serà els caps de setmana; una estona divendres, dissabte o diumenge per escriure un post i llegir els vostres... i fins al finde que ve. És que sinó roba massa temps, això!
Bon cap de setmana.
Jo la Pizza la faig Hacendado cuatro quesos ;-))
Cadascú té el temps que té, o les necessitats que té. Si durant la setmana no pots o no et surt, que passis el cap de setmana tampoc està malament, almenys mantens les ganes de continuar en aquest mon virtual, que no és poc. El concepte m'ha fet gràcia, per això. Ben trobat.
Benvinguda sigui quan siguis i que els blogs no et facin perdre el llegir llibres!
És que prou coses que tenim ja tots plegats...Mmm...pizza! Jaja.
Mare meva, quina vergonya que m'ha entrat!! (jo, CADA DIA, me'n vaig de casa sense fer el llit!!)
Zel: tu publiques molt i segueixes molts blogs i no com jo, que m'apalanco.
Ferran: Fins el cap de setmana vinent ,doncs,
Assumpta: a mi els formatges em tornen boja ^^).
XeXu:El que passa és que a vegades em fa ràbia fer tard a vostres blogs, perquè hi ha pots que són de llarga vida però d'altres que necessiten ser respots al moment sinó ja no és el mateix: el teu del fred per exemple... vaig fer tard .
L'Espolsada: ja tens raó ja Fe. Que des que volto pels blogs llegeixo menys, si més no llibres.
La: una mica liats sí que hi anem tots plegats, Sí , era bona!
Mireia: vergonya, jo que sóc una maniàtica! ;)
Jo, com veus, també sóc una mica així :)
Els meus sogres van anar a Andorra i ens han portat un formatget! ;-)
Nena! si vols ser "dominguera" sigueu, però que la feina no et robi temps dels blogs,no s'ho val! Ets tan refotudament ordenada! que a mi em fa vergonya ser com sóc!
Mireia, a "casa" meva sempre ets benvinguda, sigui l'hora que sigui i el dia que puguis/vulguis...
I, conxu, a mi "no em barrufa" fer el llit!
Un petonet,
SU
Ma-Poc: que hi farem tenim temps i/o ganes, quan en tenim
Assumpta: de quins era?
Joana: m'he fet un excel que... jajaja
SU: ei, gràcies jo ja saps que vaig passant.
Doncs no el facis! Jo és que simarxo sense fer-lo em fa un nosequé, manies meves!
Publica un comentari