diumenge, 25 d’octubre de 2009

Un bon llibre i un llibre per passar l’estona

Aquesta no és ben bé una nova entrada al blog, sinó més aviat és la resposta que l'hi vaig prometre a l'Assumpta al post d'en Martí sobre 'Contrato con Dios'. He començat a escriure-ho com un comentari i la cosa s'ha allargat massa.

Jo distingeixo entre bons llibres i llibres per passar l'estona. Per mi un bon llibre, és aquell que està ben escrit i a més aporta algun recurs o alguna idea original. Sovint els llibres que llegeixo tenen el mateix patró i quasi sempre puc imaginar-me com acabarà la cosa. Potser no saps el final exacte, només faltaria, però sí que no et sorprenen. Però un bon llibre no es redueix a tenir un contingut original sinó també en com utilitza els recursos literaris. El tipus de narrador, el format , l'elecció dels mots,l'elegància , la fluïdesa... tot aquestes són coses que fan que sovint, tot i no pensar-ho mentre llegeixo, acabi decidint que es tracta d'un bon llibre. Com tot ,és una valoració molt subjectiva i és més uns sensació que una opinió raonada. Moltes vegades aquests llibres et persegueixen, una vegada acabada la lectura no pots deixar de pensar-hi, et sap greu separar-te dels personatges i de la història. I de vegades, temps després, es descobreixes recordant-ne alguna part o alguna sensació que et van deixar.

Per contra, sovint sóc conscient que allò que estic llegint no passa del mer entreteniment i que mai no seran grans llibres. Tampoc vull menystenir a aquells autors que fan novel·les d'aquest tipus perquè sense elles no podria viure. Es molt legítim fer un llibre amb d'intenció d'entretenir ,que prou difícil deu ser. No vull dir que aquest tipus de llibres siguin mals llibres, sinó només que no tenen quelcom especial per anar més enllà.

Com tots us podeu imaginar la meva opinió no va més enllà d'això ; d'una opinió personal. M'agradaria, i segur que l'Assumpta també, conèixer la vostra i l'ajudem a fer el post. Potser entre tots podem arribar a destriar que fa d'un llibre un bon llibre.


Sóc conscient que la foto no té absolutament res a veure amb el post, però l'acabava de penjar feia 10 minuts i m'ha sabut greu desaprofitar l'entrada. El títol del post, que alguns dels vostres RSS,ja deuen haver trobat, era Capvespre, currat no?, el títol.

21 comentaris:

  1. Jo també distingeixo bons llibres de llibres per passar l'estona. Els primers, com bé dius, centren alguns esforços en l'estructura, el lèxic i la forma de presentar el relat. Els segons, per norma general, es basen en desenvolupar una trama efectiva. Jo tampoc podria viure sense algun dels dos grups!

    ResponElimina
  2. Uaaaaaau!!T'he llegit amb molt d'interés i amb il·lusió ;-)

    De fet, hi ha una cosa que m'ha agradat moltíssim en aquest post teu i que fa que entengui perfectament el que vols dir (i ara que he llegit el comentari de Ma-Poc encara més!) i és aquest no-menystenir aquest tipus de llibre-entreteniment :-)

    Des de petita em vaig aficionar molt a llegir, tant que m’havien de cridar per dinar o sopar perquè, si tenia un llibre a les mans (dels Hollister o d’Enid Blyton normalment), la noció del temps marxava... Cap els setze anys em va agafar l’època d’Agatha Christie. Me’ls he llegit tots (tots vull dir tots, inclosos els escrits amb el pseudònim de Mary Westmacott) però la meva desil•lusió era molt gran quan veia que aquests llibres que a mi m’enganxaven, em distreien i em feien passar tan bones estones i em feien treballar la imaginació no eren considerats “bona literatura” :-(

    Vaig passar una època que podriem anomenar de "lectora acomplexada" en la que creia que si no era capaç de llegir l’Ulysses de Joyce del dret i del revés, el meu nivell intel•lectual era molt baix.

    L'últim llibre que he llegit és de Grisham (Cámara de Gas) que m’ha encantat perquè m'ha fet pensar molt en el tema de la pena de mort, en el sistema judicial americà, etc. però suposo que Grisham no guanyarà mai el Nobel :-)
    El llibre que estic llegint actualment és de Charles Dickens (Grandes esperanzas) i m’està entusiasmant... i amb això estem una altre vegada amb "el tema" :-)

    M'agraden tots dos: els dos són bons llibres :-)

    Evidentment que admeto que hi ha d'haver un mínim en quant a estil, vocabulari, fluïdesa, etc.

    L'hivern passat a la meva germana li van deixar un llibre escrit per la filla d'uns coneguts de gent de la feina (jeràrquicament per damunt d'ella) i la feina va ser seva per empassar-se'l perquè deia que era un desastre en quant a aquests punts que cites i que no sabia com "algú" havia pogut publicar "allò".

    Ara bé, un llibre amb un vocabulari exisit, un gran domini de figures retòriques, etc. si la història no m'enganxa, a mi no m'agradarà i, per tant, no serà un bon llibre ;-))

    Ara ja no faig el post!! ;-))
    M'has tret un pes de sobre!! jeje
    El que volia comentar ho has explicat tu perfectament i jo no me'n sortia :-)
    El meu post hagués pogut ser aquest comentari que ara poso. Feia temps que pensava en aquest tema i tu has tingut el detall d'agafar un comentari que vaig deixar per poder-ne parlar! :-)

    ResponElimina
  3. Ai!! que la foto és molt xula, per cert ;-)) i la paraula "capvespre" (així com "vespre") és una de les meves preferides del català :-)

    ResponElimina
  4. Assumpta, no s'hi val, fes el psot i així amb diverses opinions potser en treiem l'aigua clara.
    A mi també m'agraden molt vespre i capvespre. Fa dies que no faig una paraula encantada i aquesta podria ser la propera

    ResponElimina
  5. Calla, calla, que he tingut una idea!! jejeje :-))

    ResponElimina
  6. Tot un tema, aquest, eh? Estic d'acord amb què en la llista personal que ens fem cadascú dels nostres "bons llibres", hi afegim els llibres que ens agraden. Ho veig de calaix; jo llegeixo per passar una bona estona. Si no m'agrada el que llegeixo, no crec mai que em sentiu dir que aquest llibre és bo tot i que em vaig avorrir com una ostra mentre el llegia.

    Assumpta: Jo les passo encara aquestes èpoques de pensar que si no sóc capaç d'enfrontar-me amb els clàssics, és que la meva cultura literària necessita un repàs...Em tranquil·litza saber que a) no sóc l' única i b) em passarà! Jajaja.

    ResponElimina
  7. No, no, què va, La. no ets l'única!! :-)) I se't passarà segur!! ;-)

    ResponElimina
  8. M'ha agradat el post i està molt a prop del que jo penso.

    I també penso que un llibre per més bon llibre que sigui mai no ha d'agradar tothom, només faltaria! que no tenim obligació que ens agradi, vull dir.

    Tots tenim dret a que ens agradi L'Ulisses (per treure el clàssic exemple) o a trobar-lo un rotllo i deixar-lo a mig llegir.

    ResponElimina
  9. Agh!! On he posat "exisit" (en el comentari llarg) ha de posar "exquisit" ;-)

    Ah, Carme, doncs jo dec ser molt més "subjectiva" (no sé si dir-ho així) :-) perquè no sé dir que un llibre que no m'ha agradat sigui un bon llibre.

    De fet, és que jo crec que el concepte "objectiu" de "bon llibre" no existeix (ai mare, cada vegada ho embolico més) :-)

    ResponElimina
  10. Jo no puc aportar massa llum a l'assumpte (ni a l'Assumpta), perquè mai he sabut què fa les coses bones al meu entendre. Ja no només de llibres, no sé explicar per què una cosa considero que és molt bona i una altra no. Només sé dir que m'agrada. Suposo que es tracta de ser un expert o no. Jo no tinc formació literària i no sé si un llibre està ben escrit o si segueix els cànons. Però això per mi són només qüestions tècniques, el que m'importa és la subjectivitat, el tancar un llibre i dir 'uau, m'ha encantat, el recomanaré a tothom!'. Passa poc, però quan passa saps que estàs davant d'un gran llibre. I és quan el comentes amb algú i et diu que és un trunyo.

    La meva conclusió? Depèn de les persones. Tot a la vida depèn de les persones i la seva predisposició a gaudir d'unes coses o altres. Tinc un amic que em diu que REC no fot por ni res, que no val res com a pel·li de por. Ahir comentava que ell tendeix més cap el gore que cap el terror, que li agrada més. I mira que és un noi la mar de maco i formal. En canvi, jo no puc sofrir cap dels dos gèneres. Això semblen gustos només, però quan tothom et diu que REC és una magnífica pel·li de por, i que en fa molta, i hi ha qui pensa que no val res, per fer-ne massa poca, doncs ja pots comptar.

    Som les persones les que marquem si una cosa és bona o no. Quan a molta gent li agrada una mateixa cosa, potser és que aquesta té més elements dels que solen agradar que no pas una altra.

    Ara paro, que he de marxar, després passo per ca l'Assumpta a veure què s'explica.

    ResponElimina
  11. Jo també sóc bastant subjectiva en aquest tema i si m'agrada doncs per mi és un bon llibre, segur que alguna cosa bona puc dir d'ell. D'altra banda hi ha clàssics que em poden avorrir i "novel.letes" que em poden agradar.

    ResponElimina
  12. Gracies Mireia per expressar tant bé el que volia dir amb aquella frase.

    ResponElimina
  13. Tot i que no tinc cap mena de formació literària, llevat de la del cole, que ja pots comptar! i que els meus gustos són força diferents dels que tothom té. Si que crec que hi ha bons llibres i llibres per passar l'estona, en tot es fa aquesta diferència. Està clar, que en tots dos casos, la trama t'ha d'enganxar, sinó ja no el continues. Un bon llibre és aquell que és maco, no carrega la seva lectura i el vocabulari és encertat sempre i el desenvolupament de la història és com ha de ser, un llibre per passar l'estona és això, com si vas a veure una peli de l'Indiana Jones. Una consideració a banda són els clàssics, l'Ulysses, algú l'ha llegit sencer? a part dels filòlegs i altres del ram. Els clàssics, per molt bons llibres que siguin, ara és complicat llegir-los, són fora de temps i no ens poden enganxar, tret de casos excepcionals. De petita, quan totes les nenes es llegien Mujercitas i coses per l'estil ho vaig intentar i em va ser impossible, tot i que no és considerat un mal llibre, en canvi, jo em vaig llegir, tot i que en versió adaptada L'Illa del Tresor i La Pequeña Dorrit d'en Dickens, que Déu ni dó. Ja sabem que hi ha qui diu que alguns bons llibres són pseudo-literatura.

    ResponElimina
  14. M'he oblidat! Capvespre, capvespre!!! Xula la foto i el dia divertit i profitós, encara que potser en Martí no pensa el mateix!

    ResponElimina
  15. Ostres, Martí, que jo no volia dir pas que la teva frase fos equivocada ni res així, eh? Ja ho vaig dir al post corresponent :-))

    L'únic que volia dir és que jo no sé fe aquesta distinció, que sóc molt subjectiva i que trobo raríssim que pugui haver-hi uns criteris objectius acceptats per tothom per definir un "bon llibre".

    Sempre, com he dit, respectant uns mínims, clar. Un llibre amb una mala gramàtica no pot ser un bon llibre, però un llibre amb frases senzilles, amb un vocabulari a l'abast de tothom, si explica quelcom que "atrapa" sí que pot ser un bon llibre :-))

    En XeXu ha dit "Som les persones les que marquem si una cosa és bona o no. Quan a molta gent li agrada una mateixa cosa, potser és que aquesta té més elements dels que solen agradar que no pas una altra".

    Per què doncs autors que agraden a molta gent i que escriuen correctament no són acceptats com a "bons escriptors"?

    Però bé, repeteixo, si us plau, no et prenguis malament el meu comentari, eh? que la teva frase tan sols em va servir per comentar un tema que ja feia molt de temps que em voltava pel cap :-))

    ResponElimina
  16. Assumpta, no m'ho prenc malament. L'únic que volia diferenciar era entre un llibre que et fa passar una bona estona i un llibre que passes aquesta mateixa bona estona però després et queda un posit. No recordo de que van molts llibres; sé que els he llegit i m'han agradat, però no em preguntis res perque no els recordo. D'altres en canvi ha quedat aquell fons, aquella cosa que el feia especial, i aquí rau aquesta diferencia.

    ResponElimina
  17. Hola vinc de casa l'Assumpta i no sé si podré aportar massa cosa. No sóc una gran lectora. De petita, devorava llibres xò quan em van començar a obligar a llegir certs bons llibres que no m'agradaven, entenia o no m'atrapaven, doncs vaig perdre l'hàbit i el plaer de llegir. I així estic, intentant recuperar-lo, a temporades amb més èxit i de vegades sense gaire.

    Crec que hi ha llibres ben fets, que tenen tots els elements formals que descrius, que aproten una bona història i poden agradar. I després hi ha els llibres fàcils, els de passar l'estona com dius.

    Però per mi i semblant a com ho descrius tu, un bon llibre és aquell que t'atrapa, que hi ha alguna cosa que fa que et cafiquis dins i no puguis deixar-lo de llegir. I com aquests em costen de trobar, quan en trobo un, el devoro.

    un blog ben bonic per descobrir!

    ResponElimina
  18. M'alegra que no t'ho hagis pres malament :-) Senzillament, en veure la teva frase, em va venir la idea més "general" al cap...

    De fet, és possible que demà entri al blog una persona amb la qual havia ja comentat un munt de vegades si fer o no fer el post aquest i que sempre em deia que el fes i jo no m'acabava de decidir :-) Si ell ho vol dir, jo no en tinc cap inconvenient... és per no citar jo a algú sense que ho sàpiga :-)

    No ho sé explicar millor ;-) Per mi, "un llibre per passar l'estona", si t'agrada molt i et fa passar molt bé aquesta estona, doncs ja és un bon llibre, però si vas passant pàgines i acabes i dius "no està malament" és que no t'ha convençut al cent per cent i, llavors, no el consideraràs un bon llibre :-))

    Per tant, jo ho baso tot en la subjectivitat... i si no em decidia a fer el post és perquè encara no tinc clar que m'hagi explicat bé :-)

    A mí, que algú em digui "aquest és un bon llibre" no em serveix. Em serveix que em digui "m'ha agradat molt".

    Si algú em diu "aquest llibre és d'una correcció tècnica exquisida, d'un lexic riquíssim..." però m'avorreix, no em podran convèncer de que sigui un bon llibre.

    Per mi (i parlo des de la ignorància, ja ho sé) el llibre d'un Nobel de Literatura no té per què ser "necessàriament" un bon llibre... ja sé que sonarà a bestiesa, però és que jo ho veig així :-))

    Ostres, em sap greu fer aquests comentaris tan llargs, tan barrejats i tan poc concrets :-))

    ResponElimina
  19. Ma-Poc: veig que coincidim.
    Assumpta: em sembla que encara ho hem embolicat més ;)
    La:hi ha llibres en què m'avorreixo però que si hi penso objectivament diria que són bons, tot i que a mi no m'agradin. Jo també passo per aquestes èpoques
    Carme: la majoria llegim per gust, sinó ens agrada res, a un altre!
    XeXu:la subjectivitat hi juga un paper importantíssim però tot i així crec que hi ha algunes petites coses que són objectibables, tot i que la majoria no les puguen veure.
    Kweilan: ja et ben asseguro que hi ha alguns clàssics....^^)
    Martí: es fa el que es pot
    Joana:sovint molts clàssics expliquen històries que no passen de mode elproblema no està en els continguts sinó en el format. Tu encara no has fet cap entrada al blog, del dia . A verue què fem!
    rits:Tot és qüestió d'habit i de que vingui de gust. Jo acostumo a llegir sempre, però hi ha vegades que llegeixo molt i d'altres que no tant. Merci per passar.

    ResponElimina
  20. Així és més emocionant... ben enredat jajaja ;-))

    ResponElimina

Benvinguts a Un altre invent . Gràcies per les vostres aportacions