La decisió de Brandes. Eduard Márquez.

Aquest any sí, aquest any he començat llegint dues bones novel·les que no hagués llegit mai si no hagués estat per la dèria lectora d'alguns blocaires a qui segueixo. Una tempesta va ser recomanació de la Fe, la nostra llibretera de capçalera virtual i aquest llibre d'ara no l'hagués llegit mai si no hagués estat per la insistència i passió pel seu autor de la Su i la Mireia. La veritat és que no vam recomanar exactament aquest llibre, però sí aquest autor i trobant-lo a la Fira del llibre vell, no em vaig poder resistir. Sort que no ho vaig fer perquè m'ha encantat!

No massa bé per on començar perquè l'estructura del llibre és una mica peculiar i no voldria desvetllar més argument del estrictament necessari, tot i que l'argument tampoc és massa important. No ho sé, em costa molt explicar-ho. El llibre és tot u, no està organitzat per capítols sinó que va sorgint, com una mena de pensament espontani. L'argument, si és que el podem anomenar així, són els pensaments d'un home quan sap que li falta poc per morir. No és un llibre trist, ni una biografia sinó tot un conjunt de pensaments, emocions... que ens permeten recordar amb ell. Va deixant- se portar pels records de forma sinuosa, ve i va i ara tornar. Reprèn històries, recorda persones i sensacions. Ens porta de la mà pels seus records i ens guia per la seva vida, com qui mira un paisatge .

Eduard Márquez ens explica tota una història, una de petita, de particular ,que val la pena ser llegida. Ho fa mesurant les paraules, però cadascuna es plena de sentit. Bé, ja ho veieu és un llibre que m'ha agradat i no dubtaria a recomanar-lo, tot i que és un llibre diferent.