diumenge, 17 de gener de 2010

La decisió de Brandes. Eduard Márquez.

Aquest any sí, aquest any he començat llegint dues bones novel·les que no hagués llegit mai si no hagués estat per la dèria lectora d'alguns blocaires a qui segueixo. Una tempesta va ser recomanació de la Fe, la nostra llibretera de capçalera virtual i aquest llibre d'ara no l'hagués llegit mai si no hagués estat per la insistència i passió pel seu autor de la Su i la Mireia. La veritat és que no vam recomanar exactament aquest llibre, però sí aquest autor i trobant-lo a la Fira del llibre vell, no em vaig poder resistir. Sort que no ho vaig fer perquè m'ha encantat!

No massa bé per on començar perquè l'estructura del llibre és una mica peculiar i no voldria desvetllar més argument del estrictament necessari, tot i que l'argument tampoc és massa important. No ho sé, em costa molt explicar-ho. El llibre és tot u, no està organitzat per capítols sinó que va sorgint, com una mena de pensament espontani. L'argument, si és que el podem anomenar així, són els pensaments d'un home quan sap que li falta poc per morir. No és un llibre trist, ni una biografia sinó tot un conjunt de pensaments, emocions... que ens permeten recordar amb ell. Va deixant- se portar pels records de forma sinuosa, ve i va i ara tornar. Reprèn històries, recorda persones i sensacions. Ens porta de la mà pels seus records i ens guia per la seva vida, com qui mira un paisatge .

Eduard Márquez ens explica tota una història, una de petita, de particular ,que val la pena ser llegida. Ho fa mesurant les paraules, però cadascuna es plena de sentit. Bé, ja ho veieu és un llibre que m'ha agradat i no dubtaria a recomanar-lo, tot i que és un llibre diferent.

11 comentaris:

  1. No l'he llegit. Ja el tenia en ment perquè se n'està parlant molt bé i ara amb la teua ressenya, tardarà poc en estar a la meua tauleta. Gràcies!!!

    ResponElimina
  2. ... Vaig llegir El silenci dels arbres i em va captivar, i ara tot just estic llegint Cinc nits de febrer d'Eduard Márquez... prenc bona nota de La decisió de Brandes...

    ResponElimina
  3. He passat també pel blog de la Su i el tenc a la llista de compres. En trobar-lo me l'emporto, ja sou uns quants que el recomaneu, deu ser bo.
    Salutacions.

    ResponElimina
  4. No l'he llegit! Gràcies per la recomanació... algunes de les meves lectures també són gràcies a les recomanacions d'altres blocs... :)

    ResponElimina
  5. Només llegint-te s'encomana l'entusiasme.
    ;)

    ResponElimina
  6. Una bona manera de començar l'any com a lectora, sí senyora! Gràcies per la confiança!

    Ens llegim, com sempre!

    SU

    ResponElimina
  7. La tempesta ja el tinc, però encara l'haig de començar i de l'altre en prenc nota.
    Gràcies per la recomanació!

    ResponElimina
  8. Jo tampoc l'he llegit, però en pocs dies n'he sentit molt bones crítiques. Gràcies per la ressenya, quan el vegi l'agafo!

    ResponElimina
  9. Kweilan
    : ja ens en faràs cinc cèntims quan l’hagis llegit.
    Digue’m ariadna
    : Jo prenc nota de la resta.
    Tonina
    : a veure què tal
    Ma-Poc
    : em sembla que ho fem tot això de comprar per les recomanacions d’altres blocaires i va molt bé, sempre es descobreixen petites joies
    -assumpta-
    : que bé! ;))
    SU
    : home, només faltaria!
    Fe
    : ei, la recomanadora recomanada, estranya, oi? Per una vegada que sóc jo qui recomano, normalment va al revés la cosa
    Rita
    : quan els hagis llegit ja ens diràs
    Màgia
    : Benvinguda al blog. A mi em va costar decidir-me però finalment vaig caure i és uan delícia

    ResponElimina
  10. quina ressenya més encertada !
    a aquest autor se li poden donar més oportunitats. és dels que no cansa per que no es repeteix. N'he llegit dos de seus, gairebé seguits, i cadascun te la seva propia personalitat

    ResponElimina

Benvinguts a Un altre invent . Gràcies per les vostres aportacions