divendres, 8 de gener del 2010

Una tempesta. Imma Monsó

M'ha agradat. No fa ni mitja hora que l'he acabat i em quedo amb aquesta sensació. Mai abans no havia llegit res de Imma Monsó però em sembla que no serà l'últim llibre que en llegiré. La catosfera té aquestes coses, llegeixes alguns comentaris aquí i allà que t'impulsen a llegir llibres que mai abans no hauries triat i sovint tens agradables sorpreses.

Tota l'acció de la història succeeix en un únic dia. Una escriptora de cert èxit ha d'anar fins a un poble del Pirineu a fer una xerrada sobre el seu últim llibre. Quan es dirigeix cap al castell on ha de tenir lloc la xerrada, una tempesta l'obliga a fer una aturada al voral al costat d'un ambulància. Parla amb els conductors i aquests li expliquen que porten un jove accidentat mort que no té cap identificació només porta el mòbil on han trobat un SMS que diu :

"Deixo el bacallà al forn, per si véns a la xerrada. Si vols venir, recorda: al castell, a les 6.30".
La certesa de que algú proper a l'accidentat serà a la xerrada fa que la nostra escriptora s'ho prengui tot plegat d'una manera diferent.

He començat aquest post dient que el llibre m'ha agradat i tot i que no l'he deixat reposar , crec que d'aquí uns dies seguirà agradant-me. Es una història ben teixida, que passa sola; ni massa lenta ni massa ràpida: amb el tempo just. Els personatges són suficientment especials com per atreure't però prou humans com per enganxar-te.

13 comentaris:

  1. Jo no he llegit tampoc res de la Imma Monsó, però sembla que m'hi hauré de posar :)

    ResponElimina
  2. L'escrit en fa entrar moltes ganes i el record del precedent lector de la Monsó ("Com unes vacances") em dona l'embrenzida final.

    ResponElimina
  3. Tampoc jo n'he llegit res d'ella i sí és cert que n'he vist algun comentari.
    Caldrà tenir-la en compte (encara que en aquests moments la llista en comptabilitza 14 i no sé si arribarà per a tots el cistell).
    Gràcies, Mireia!
    =)

    ResponElimina
  4. hi ha moltes coses que m'agraden del llibre, sobretot el tractament psicològic dels personatges. en parlaré aviat al meu blog, perquè també l'aco de llegir fa poc.
    I també et recomano altres llibres de l'autora. A mi em va agradar moltíssim Tot un caràcter

    ResponElimina
  5. A mi d'entrada se'm va fer una mica lent i potser una mica repetitiu i fins que no el vaig acabar i pair, no em vaig adonar que havia estat bé. Que l'historia dels tres personatges principals estan molt ben lligats. És bon llibre. El mes de febrer ve a Hostalric a fer-ne la presentació, si el portes, te'l faré signar.

    ResponElimina
  6. Ostres! Sembla interessantíssim!!!

    En prenc nota... ai!! ja no sé quants llibres tinc "en espera" :-))

    ResponElimina
  7. El pricipi del llibre el trobo lent, a mi em va enganxar a més de la meitat. El fina el trobo molt ben construit. Els personatges tenen molta força i això em va agradar molt. Molt ben construits.
    Una abraçada

    ResponElimina
  8. Ai! jo l'he començat tot just avui!!! Ja t'explicaré... ;-)

    ResponElimina
  9. No he llegit res encara de l'Imma Monsó, però me n'has fet venir ganes... em sembla que no trigaré gaire!

    ResponElimina
  10. Com diu na Tonina el principi costa d'agafar el ritme però la novel·la va in crescendo i la trama i els personatges estan molt ben treballats. Em va soprendre i em va agradar l'humor cítric que s'hi respira.

    ResponElimina
  11. La ressenya que en fas fa ganes de llegir-la, que s'afegeixen a les que ja tenia despres de sentir-la a l'hora de lector( http://www.tv3.cat/videos/1610209/Imma-Monso-i-Enric-Cluselles)
    De la Monsó vaig llegir un home de paraula, que em va agradar molt. ( http://viuillegeix.wordpress.com/2009/01/21/un-home-de-paraula-imma-monso/ )

    ResponElimina
  12. Ma-Poc: la veritat és que per mi ha estat una descoberta agradable
    Òscar: ja sé que em toca, buscar-lo
    -assumpta-: sí, nena, aquestes llistes no s'acaben mai. Sempre n'afegim més que no pas en llegim.
    Jesús M.:Esperaré la teva ressenya
    Mama: ja saps que sóc poc fetitxista mab aquestes coses, però potser sí.
    Assumpta: et dic el mateix que lid eia a l'altre Assumpta. No hi ha manera de fer net.
    Tonina: esperaré la teva ressenya. divendres vinent?
    La:i què tal?
    Txell: ja ens diràs el què una vegada t'hi ahagis anima't
    Fe:Una part de la "culpa" de la meva lectura va ser el teu post
    viu i llegeix: doncs a veure si aquest també t'agrada.

    ResponElimina
  13. ... Vaig llegir fa anys Tot un caràcter i la relació mare-filla em va atrapar, en pren bona nota d'aquest...

    ResponElimina

Benvinguts a Un altre invent . Gràcies per les vostres aportacions