Les galtes vermelles , el barret enfonsat fins les orelles , el polar cordat fins a dalt i la mà enguantada a la butxaca. L'altra mà ,lliure del guant, està dins la teva; a la butxaca del teu polar. El temps és fred , el cel net i ras, ple d'estrelles i la lluna inmensa. Hi ha res que s'acosti més a la felicitat?
Una altra proposta de Relats Conjunts






22 que ens ajuden a inventar:
Mmm... quina escena més agradable. Tenir el cor calent evita sentir tant el fred, no? Bonica proposta.
Ooooh i què bé que s'hi deu estar!! :-)) M'agrada molt!!
Molt agradable i molt a gust. M'ha agradat!
Breu i bo: dos cops bo! molt suggeridor ...
Un bonic instant de felicitat... :-)
Amb aquest fred, és el més recomanable! ^_^
i que bé que s'hi està!
mmm, segur que així no es nota gens de fred i es pot mirar ben bé la nit estelada
El fred sempre és una mica menys fred, si ha una mà i una nit estelada!
Molt bonic!
Una felicitat gran, amb sols un sentiment compartit? No no hi ha res millor
La veritat és que la imatge em suggereix més fred que calor, així que el que descrius hi va com l'anell al dit. Millor butxaques d'altres que guants!
:)
Utnoa
No ho crec!! :) Quina imatge tan tendra, bona proposta!
segur que la mà lliure del mà està més bé que l'altra... :P
Breu, descriptiu, però amb escalfor de sentiments.
Xulu.
I res fa pensar que fa fred, amb aquestes circumstàncies...qui ho diria oi, que glaça?
Maco Mireia!
Ni es nota el fred! Ai! l'amor tot ho pot.
Bon relat.
Acabe de descobrir el teu bloc i m`agrada molt. Es seguisct
Què ho fa que al polar de l'altre faci menys fred? Ben trobat, és cert :)
Realment, davant d'una nit estelada i en bona companyia..., l'espectacle és servit i l'amor o l'amistat ens intensifica el moment.. què més es pot desitjar? M.PilarMartínez
tots els instants màgics ens acosten a la felicitat...
genial!
Una bellesa de haikú en prosa, l'instant, l'emoció, la felicitat.
d.
Moltes gràcies a tots per passar
Publica un comentari