dissabte, 27 de febrer del 2010

84, Charing Cross Road

Últimament he anat força atabalada i el poc temps lliure que em quedava l'he dedicat a les grangetes del facebook que no només han robat temps al blog sinó també a la lectura. Ahir al matí, tot just vaig acabar El símbol perdut que no ressenyaré perquè ja ho va fer en Martí fa un temps i no m'allunyo massa de la seva opinió. Avui retorno al blog amb un llibre que sí que m'ha agradat. Ahir a la tarda vam ser a L'Espolsada ( la real , no la virtual) celebrant el 3er aniversari de la llibreria i vam aprofitar per recollir un llibre que teníem encarregat ( i quatre més que van venir al darrera). Va ser la primera vegada que ens desvirtualitzvem i vam tenir la sort de, només conèixer a la Fe, sinó que també hi vam trobar la SU del Llegeixes o què?! . Em va fer gràcia conèixer-les .
El llibre que ocupa la ressenya d'avui és el que tenia encarregat i que feia temps que tenia ganes de llegir. Aquest matí després de servir el menjar virtual, collir les collites virtuals i passar per la fruiteria, fleca i carnisseria de veritat ,m'he preparat un bon te de canyella ( m'ha semblat adient al llibre) i m'he escarxofat al sofà. Quan m'he aixecat al cap de dos hores ha estat per donar el llibre per finalitzat. És un llibre de poques pàgines i ja em pensava que aniria molt ràpid però no tant com per no utilitzar el punt que havia posat entre la coberta i la primera plana.

84, Charing Cross Road és un recull de correspondència entre la Helen , escriptora novaiorquesa amant dels llibres de segona mà , i un empleat d'una llibreria de vell londinenca. Durant vint anys la correspondència crea un vincle especial entre dos amants del paper escrit. És una història petita, com les que he descobert que m'agraden, on tot i no passar masses coses acabes estimant els personatges. 100 pàgines rapidíssimes de llegir que parlen de molts llibres que no conec ,però sí que en reconec les sensacions: l'olor del paper, una enquadernació agradable, uns fulls esgrogueïts.... Puc imaginar-me la llibreria i puc sentir-ne les olors i els sorolls. Una excel·lent manera de passar un bona estona.
Us deixo amb un parell de fragments que m'han agradat especialment.

"M'encanten les inscripcions en els fulls de guarda i les notes als marges, m'agrada la sensació de companyonia en girar les pàgines que algú altre ha girat, i llegir passatges que algú que fa temps que ja no hi és fa que ara jo m'hi fixi"

"Tinc amics peculiars, pel que fa als llibres. Llegeixen tots els best sellers, se'ls empassen tan de pressa com poden -em sembla que se'n salten trossos. I MAI no llegeixen res una segona vegada, amb la qual cosa al cap d'un any no recorden ni una sola paraula del que han llegit. Però se'n fan moltes creus quan veuen que tiro un llibre a la paperera o que el dono. De la manera que ells s'ho miren, et compres un llibre, te'l llegeixes, el poses al prestatge, no els tornes a obrir mai més de la vida però NO EL LLENCIS !"

 

22 comentaris:

  1. Jo m'hi vaig passar fa no gaire per l'espolsada de debó, un encant de llibreria i un encant de llibretera!!!
    I el 84 Charing cross, una meravella, d'aquells que et penja el somriure als llavis i no el deixes fins que tanques el llibre

    ResponElimina
  2. M'encanta aquesta novel.la i m'ha agradat molt llegir la ressenya que has fet. Jo també vaig anar un dissabte a conèixer la llibreria i la Fe. Ens va fer molta il.lusió la trobada.Una abraçada!

    ResponElimina
  3. Un llibre literalment deliciós! Em va encantar llegir-lo així com veure la pel·lícula i l'obra de teatre. Una història preciosa!

    ResponElimina
  4. No he llegit el llibre però la vaig veure en teatre i em va agradar molt. Gràcies per aquestes paràgrafs!

    ResponElimina
  5. no l'he llegit però he vist la pel·lícula. Potser m'hi hauré de posar.

    ResponElimina
  6. Vaig llegir el llibre ja fa uns anyets i em va deixar encantadíssim de la vida. D'aquells que te fan recuperar, si l'havies perdut o posat en quarentena, el plaer de la lectura.

    ResponElimina
  7. Gràcies Mireia, l'Espolsada és casa vostra. Em va fer molta il·lusió la vostra visita i més en un dia tan especial.
    Ja saps que el llibre del que parles l'he reivindicat sempre, trobo que ens retroba amb el millor de nosaltres.
    Espero que passeu una bona estona amb la resta de llibres i sobretot amb Males companyies.
    Fe

    ResponElimina
  8. Home, no és massa bona carta de presentació per mi parlar de notes al marge o tirar llibres a la paperera. I si ha de criticar els que ens agrada guardar tot el que llegim, encara que no haguem de rellegir-ho més... doncs no sé.

    ResponElimina
  9. sembla interessant. L'hauré de consultar...

    ResponElimina
  10. Moltes gràcies per la recomanació, m'has fet venir moltes ganes de llegir-lo. Em sembla que no trigaré gaire a fer-ho!

    ResponElimina
  11. Quan vaig llegir "La societat literària i de pastís de pela de patata de Guernsey", molta gent em va dir que si m'havia agradat també m'agradaria aquest... ara, després de llegir la teva ressenya, sense cap mena de dubte, l'apunto per sant Jordi :-))

    Cent pàgines... suposo que no serà massa car, oi? Això em permetrà agafar-ne més d'un jeje...

    Jo tampoc tinc problema en escriure, subratllar o anotar els llibres (sempre amb llapis, això sí, amb boli no podria fer-ho, em semblaria que faig malbé el llibre, però amb llapis no em fa res) :-))

    ResponElimina
  12. Mireia,

    Ara ja pots veure la peli, no? L'Anne Brancroft està insuperable...

    Molts petons i que vagi bé per la pagesia!

    SU

    ResponElimina
  13. ... He rellegit el llibre, vist més d'un cop la pel.lícula i vaig anar al Romea a veure l'obra, i no em canso mai de 84, Charing Cross Road, una petita gran obra...

    ResponElimina
  14. Me l'apunto, sembla una novel·la ideal per als amants de la lectura.

    Per cert, veig que a la primera foto hi ha un llibre de la Judit Pujadó. A mi m'agrada molt aquesta escriptora, esperaré la ressenya!

    ResponElimina
  15. Un llibre genial, com diu la viuillegeix

    ResponElimina
  16. Viu i llegeix: La Fe ens ho va comentar que hi havies passat. La veritat és que en tenia ganes però em feia una mica de por que em decebés i no, em va encantar.
    Kweilan: Tal i com ja he comentat a la Viu i llegeix, també ens va dir que hi havies passat. Suposo que entre blocaires és un clàssic comentar a qui em vist en 3D ( tal i com diu Utnoa en el seu post d’avui)
    Rita: Faig tard per l’obra de teatre però no descarto veure la peli. Sovint però deceben, aquesta què tal?
    Joana: No vaig anar a veure l’obra però si és com el llibre, segur que em vaig perdre una gran representació
    Jordi Casanovas: Crec que pot ser un bon “somnifer”. Dura poc, però
    Òscar: tens tota la raó . És un gran llibre i que et fa venir ganes de llegir
    Fe: És “culpa” teva que tingues tantes ganes de llegir-lo i ja ho veus, m’ha encantat. Ets la meva llibretera virtual de capçalera. Ja l’has encertada més d’una vegada. Avui vull començar Males companyies, ja en faré la ressenya
    XeXu: Ja saps que jo també sóc molt respectuosa amb els llibres ( però no trencaria les cames a ningú , eh). Això només és un paràgraf. El llibre és genial.
    Ma-Poc: una petita meravella
    Txell: Quanta responsabilitat. Com no t’agradi.. Si et decideixes, ja em diràs que t’ha semblat
    Assumpta: Ja saps que a mi em va agradar molt i aquest també. Jo crec que t’agradaria. Pel que fa al preu 12€ a l’Espolsada . Jo no acostumo a escriure els llibres( exceptuant els manuals d’estudi) i em fa ràbia que dobleguin les pàgines o que hi facin de tot. El paràgraf aquest em va fer molta gràcia perquè em vaig sentir molt identificada amb els criticats ;)
    Rits: ja em faràs saber que t’ha semblat
    SU: no saps la feina que se m’ha girat amb la granja, res una feinada que no em deixa temps per res ( hehe).
    Digue’m ariadna: ho has fet tot. Veig que la pel•lícula me la recomaneu tots els que l’heu vista. Serà qüestió de mirar-la
    Màgia: benvinguda la blog. Si et va agradar el de l’Ann Shaffer, crec que aquest també et pot agradar. No n’he llegit mai res de la Judit Pujadó, a veure què tal..
    El veí de dalt: la veritat és que sí que és tot un senyor llibre

    ResponElimina
  17. Disculpes per la falta de visites darrerament. No han estat només les granges virtuals, que també, sinó sobretot un munt de feina.
    El darrer paràgraf que has reproduït m'han fet agafar moltes ganes de llegir 84, Charing Cross Road. De fet, una amiga em va obligar a fer-li una foto en la porteria d'aquesta adreça de Londres després d'haver-lo llegit fa anys!

    ResponElimina
  18. Veig que a poc a poc aneu coneixent-vos "in situ", això està força bé!!

    ResponElimina
  19. Àlex: Només faltaria, jo tampoc no volto massa pels blogs últimàment. A veure si t'animes a llegir-lo i ens en fas cinc cèntims
    Mireia: Ben retrobada, feia molts dies que no et vei pels blogs. No sóc massa de desvirtualitzar-me però mira,també fa gràcia!

    ResponElimina
  20. El tinc a punt, però encara no li toca, suposo que per les vacances de Pasqua, a Menorca!
    Una abraçada

    ResponElimina
  21. A mi tb em va encantar...i sí que tens raó que te l'acabes ben ràpid!

    ResponElimina

Benvinguts a Un altre invent . Gràcies per les vostres aportacions