Fa uns minuts he acabat l'ultima novel·la de Camilleri i per fer-ho més rodo ho he fet fora el balcó ( no tinc porxo a la sorra de la platja) amb uns tallets de bon formatge i unes olivetes d'aquelles trencades. Mira, em faltava poquet, tenia ganes de berenat i m 'ha fet gràcia afegir-hi un toc Montalbano.
Com sempre, una bona història. En Montalbano se'ns fa gran i com a passava a en els darrers títols el tema de la vellesa és recurrent tot i així segueix tenint el mateix humor àcid de sempre, no es perd un àpat i els seus embolics amb la Lívia i els seus superiors segueixen sent constants. Aquesta vegada tot comença per la troballa a peu del seu porxo, a la sorra de la platja. d'un cavall maltractat fins a la mort. La situació no és prou grotesca que el cavall desapareix mentre esperen els de medi ambient. Com els fets insòlits no vam mai sols, la propietària del cavall és una amiga de la seva fidel no-amant Ingrid. Com 'hi passa sovint a en Montalbano sembla que els astres es posin en contra seva, però de mica en mica, pas a pas l'embolic es va desembolicant.
me'l vaig empassar com una cervesa en una tarda calorosa :) i és que Camilleri és genial per desembussar les neurones :)
ResponEliminaSembla un bona història. Grotesca, però divertida, i tant!
ResponEliminaApuntada, com la darrera!
*Sànset*
No és el gènere que més llegeixo, però me l'apunto.
ResponEliminaveus que bé? dues recomanacions: llegir el llibre i fer-ho a la fresca. M'ho anoto!!!
ResponEliminaEl vaig comprar l'altre dia i llavors vaig veure que l'estaves llegint.
ResponEliminaOstres, pot estar molt bé! :-)
ResponEliminaI el formatge i les olives també... uaaauuu ;-))