dissabte, 20 de novembre de 2010

Records

Quan en Ferran i l'Assumpta es va empescar aquesta idea de posar fotos antigues o no tant ( depenent de l'edat de cadascú) al blog , a mi el primer que em va venir el cap van ser les velles pel·lícules de Super 8 ( una ja té una edat i de vídeo res de res) que corren per casa dels meus pares. Les imatges d'un nap buf que no aixecava dos pams de terra amb els seus texans acampanats i el Daddy Cool de Bonny M com a banda sonora. Em fan molta gràcia aquelles cintes sense pràcticament so i amb una qualitat d'imatge que espanta. Les fotos també són un altre gran record i de tant en tant agafo els àlbums i perdo una estona mirant-les. Quan ja vaig ser més gram ,amb 12 o 13 anys, em dedicava a " tunejar" els àlbums i a afegir-hi trossos de paper fets a mà amb el nom de llocs, anys, comentaris... i això em va durar fins que va aparèixer l'era digital i els àlbums de paper vam passar a ser de Hoffman. També va augmentar exponencialment el nombre de fotos i és impossible ( si més no per mi) portar-ne un control.

La primera no arribava a l'any ja tenia certa fixació amb la lectura. A la segona foto era un any que va nevar. Estic amb ma  mare a la casa de pagès dels meus avis. La tercera és a la meva habitació amb el meu germà , devia tenir uns 6 o 7 anys. I a la darrera ja en devia tenir cap a 10.
Les imatges, igual que el text escrit, et permeten evocar altres èpoques. Et porten records, aquells que tens i els que t'han explicat. Són importants per saber d'on vens i sovint et fan somriure. M'agrada recuperar-les i no només les meves, sinó també les dels altres. Quan els meus pares van fer 25 anys de casats em feia gràcia fer-los un regal especial, però el meu pressupost era el que era i vaig optar per fer-los un llibre ( tot a mà) amb les imatges de la seva vida , des que van néixer fins a aquell moment. Vaig preguntar als avis ,anècdotes, històries i altres fets que fossin rellevants i amb això en vaig fer una mena de diari. Vaig repetir el mateix tant pels 50 anys de casament del meus avis materns ,com per els 35 dels meus sogres. Crec que les imatges, sobretot les de fa uns anys, et retornen sensacions i emocions que vas viure en cert moments i que no sóc l'única que pot passar una tarda amb un albums de fotos a la falda fent comentaris sobre pentinats, roba, records i vivències.

15 comentaris:

  1. M'han agradat molt les fotos, especialment la que estàs amb el teu germà. Sí, aquests records et fan sentir que has viscut amb més intensitat i plenitud del que podem pensar a vegades.

    ResponElimina
  2. I tant que no ets l'única! Ara hi vaig poc, a casa mons pares, per raons òbvies, però quan hi sóc poques vegades m'escapo de fer una repassada a algun àlbum o veure alguna pel.li de Súper 8. Ei, no m'escapo... i jo encantatm hehe.

    A mi, les que em criden més l'atenció potser són les dues de quan ets més petita. La de la Mireia lectora és tot un "avís"!

    ResponElimina
  3. Eeeeei!! Quina gràcia la Petita-Mireia-Lectora!! Per cert, que et reconec perfectament amb la nena de la imatge del teu perfil ;-))

    La Mireia de 10 anys és una noieta guapíssima, molt, molt maca!!

    Per cert, que a part de les imatges, has fet un post preciós sobre els records, les imatges... Segur que els teus pares, avis i sogres van estar molt contents amb el teu regal... Regals així, fets amb temps i dedicació fan molta il·lusió :-))

    ResponElimina
  4. quina rao que tens....
    a mi tambe m'ha portat records aquesta proposta, aviam si us els se ensenyar
    petonets

    ResponElimina
  5. Una bona tria de fotos. :-)
    Tens raó en això que dius, jo vaig escollir les fotos del meu post en cinc minuts però em vaig passar gairebé mitja tarda repassant els àlbums, recordant sensacions i emocions.

    ResponElimina
  6. Hauríem de donar gràcies per l'invent de la fotografia, perquè ja que el nostre sentit més desenvolupat (o més emprat, almenys) és la vista, ens permet recuperar molts records, i ens permet anar immortalitzant tots els moments de la nostra vida. De tant en tant va bé fer una repassada, encara que vas veient com avança el temps.

    M'agrada la foto en la que estàs pujada a la taula, tota tapada i cridant o plorant, o no sé, però és molt xula.

    ResponElimina
  7. Fa un temps que vaig començar a intentar escanejar totes les fotos de casa, però mon pare ja era força prolífic en això de fer fotos ( no tantes com jo) però per l'època ja en feia moltes i és tota una feinada. A mi em pilla molt, sempre m'ha passat! Tenien un color especial, les meves són a blanc a negre moltes, una té una edat!

    ResponElimina
  8. A llegir s'ha de començar ben aviat. I sobretot no perdre'n el costum!

    *Sànset*

    ResponElimina
  9. Tota aquesta col·lecció de fotos entranyables, guarden records d'infantesa que recuperem tot mirant-les.

    ResponElimina
  10. Carme: El que em sorprèn és que el TBO estigui del dret i no del revés.

    Josep Lluís: A mi també m’agrada molt la foto que estic amb el meu germà. La trobo una foto molt maca. Tot i posar-nos bé per fer la foto, la trobo natural. He d’aprofitar les fotos de petita que les que em faig de gran no me n’agrada cap.

    Ferran: Fa segles que no veig les pelis en Super 8. Les vam passar a vídeo de forma casolana i jo vaig fer que el meu pare canvies la música original i ara me’n penedeixo. Vareu tenir una gran idea.

    Assumpta: A mi em costa veure les semblances ambla gent o reconèixer-la una vegada s’han fet grans. Sóc bastant desastre! Sóc bastant dolenta amb les manualitats però sempre m’acabo embolicant... amb les targetes pels aniversaris em passa el mateix...no hi puc fer més.

    Sargantana:esperarem les teves fotos.

    McAbeu: em sembla que hi ha poca gent que es pugui resistir al magnetisme dels àlbums de fotos.

    XeXu: A aquella foto que dius la meva tieta em cridava que fes un llengot i ma mare em deia que no. Hi ha tota la seqüència gravada en Super 8.

    Jomateixa: sí. La veritat és que sí. Em sembla que no tinc cap foto plorant, que també són un clàssic.
    Joana: apa, anima’t a fer el post!

    Kweilan: gràcies ;)

    Sànset: L’hàbit de la lectura l’he anat mantenint.

    Montse: han tingut una gran idea en Ferran i l’Assumpta... ens han fet posar nostàlgics a tots.

    ResponElimina
  11. Oooooh que bo! Jo també em vaig passar molts anys currant-me uns àlbums amb comentaris de llocs, fent bombolletes de diàlegs, etc.... quins temps!

    ResponElimina
  12. és preciós!!!! el mosaic de fotografies i el que expliques!!!!

    ResponElimina

Benvinguts a Un altre invent . Gràcies per les vostres aportacions