dissabte, 26 de febrer de 2011

Es pot fer?.


Sempre he vist les  professions com bibliotecària, llibretera,arxivera.... com feines idíl·liques i envoltades d’una halo especial. Sé que no és així, i que tenen els mateixes problemes que tothom però sempre m’he preguntat si està mal vist que un llibreter o un bibliotecari si té un moment baix de feina- això també passa a tot arreu- obri un llibre hi llegeixi. En qualsevol altre feina queda malament però hi en aquestes? A mi m'agrada entrar a una botiga i veure com la persona que està darrera el taulell tanca el llibre i et ve a atendre. Passa tant poc sovint que sap greu destorbar i tot.

11 comentaris:

  1. Ja que hi som, una pregunta: per ser bibliotecari, calen estudis? Què s'ha de fer? Algú ho sap?

    ResponElimina
  2. Jota, benvingut/da al blog.
    Biblioteconomia, suposo. Per ser auxiliar em sembla prò que no cal. Tot i així t'ho dic d'oides, eh?

    ResponElimina
  3. Suposo que sempre pots posar l'excusa de que estàs revisant un llibre que t'han dit que està mal paginat, si és que t'enganxa algú que no t'ha d'enganxar. Jo t'asseguro que si treballés rere un taulell i tingués estones, miraria blogs i llegiria. Quina feina més feliç!

    ResponElimina
  4. Jo crec que no deu estar mal vist! crec que no ho hauria d'estar, al menys...

    ResponElimina
  5. Voleu dir que està mal vist que algú que treballa en un lloc meravellós com una biblioteca o una llibreria llegeixi a estones lliures? Jo crec que no, al contrari! ;-)

    I... bé, el concepte "feina", sempre té coses bones i coses dolentes... per tant, no hi ha cap feina perfecte, però si un pot treballar en alguna cosa que li agrada, doncs encara que no sigui perfecte, viurà molt més feliç que algú que ha de treballar en alguna cosa que no li agrada. Per algú que estimi els llibres i la lectura, treballar en biblioteques, arxius o botigues de llibres ha de ser el més semblant a la felicitat laboral ;-)

    Explicaré una anècdota ;-)

    La meva estimada germana té dues carreres. Quan estudiava la primera (Geografia i Història) quan feia 4t. va aconseguir el que s'anomenava una "Beca de Biblioteca" per la qual cosa, a canvi d'una petita compensació econòmica (que no m'atreveixo a anomenar "sou" perquè era tan sols una petita "ajuda") podia treballar unes hores a la Biblioteca Central (la de la Plaça Universitat de Barcelona)
    Això era una mica incoherent, perquè li agafava hores de classe -que havia de perdre, clar- i la Facultat de Geografia i Història era a l'altre punta de Barcelona.

    Però la meva germaneta té una germana (jo) que s'acabava de Llicenciar en Dret i no tenia feina, així que li anava a la Facultat a agafar els apunts (ho prometo!!) i és que tant ella com jo som boníssimes agafadores d'apunts i ella no es refiava de perdre classes sinó sabia que tindria uns apunts tal com Déu mana (és graciós perquè els meus apunts d'una carrera que no era la meva eren molt bons!! -avui tinc l'auto-estima alta, no em porteu la contrària, que m'agrada sentir-me així hehe)

    La qüestió és que ella ho passava genial a la Biblioteca. Va aprendre ràpidament tot el tema de signatures bibliogràfiques i va començar a classificar-se els seus llibres -els que té a casa- i es feia fitxes i tot... Va dir que havia equivocat la carrera i que voldria ser bibliotecària...

    Han passat molts anys des de llavors (uns vint-i-cinc!!) i segueix dient el mateix... però en acabar la carrera, va trobar feina a una gestoria (ni històrica ni geogràfica hehe) i al poc va començar a estudiar Graduat Social.

    Per cert, als principis de treballar la la Gestoria llegia molt... molt... i en hores de feina!!... mentre feia cua a l'INEM, a Hisenda, a la Tresoreria... a totes les oficines públiques on passava hores i hores :-))

    ResponElimina
  6. Mireia, abans d'obrir la llibreria em pensava que tindria molt de temps per llegir-hi, passat 4 anys, la lectura em continua enamorant però a la llibreria poc temps per dedicar-li, només fullejar-ne algun i alguna lectura en diagonal!

    ResponElimina
  7. Si, la bibliotecaria amb ulleres i cabell recollit, que de cop es desmelena i enamora al que arriba a demanar un llibre, al revés no passa. Nena, que tu pots llegir entre hores, si no ets a l'oficina!

    ResponElimina
  8. XeXu: Jo també sempre hi he vist així, que si treballés en un botiga o a un lloc així on la feina depengués de l’afluència de clients llegiria però em sembla que es pura utopia. Segur que sempre hi ha feina per fer o si no és així a els teus caps no els hi agradaria.
    Carme: no he vist mai cap dependent, per desvagat que estigui, llegint. Crec que hi ha moltes feines on el que cal es fer veure que treballes encara que no tinguis feina, que ja té nassos! Per altre banda si el negoci és teu segur que tens més feina de la que pots fer. No hi ha terme mig! ;)
    Assumpta: Una amiga meva també tenia el mateix contracte que ta germana a la facultat i a mi m’anava molt bé perquè anava més a la biblioteca i sinó hi anava m’estalviava d’haver d’anar a tornar i recollir els llibres. Tenia servei a domicili perquè compartíem pis! Així que agafaves apunts per altri. Jo seria incapaç. Apunto molt i molt poc. Una companya meva utilitzava els meus apunts de resum, imagina’t!
    Pel que fa a que no està mal vist... jo no hi posaria la mà al foc!
    Fe: ohhhhh. Esperava la teva resposta de professional. Llàstima!
    Joana: si guapa, i la feina qui la fa, eh? Que no es fa sola. Ja saps que jo sempre porto el llibre per si m’he d’esperar però normalment no llegeixo ni una ratlla!

    ResponElimina
  9. Diuen que per vendre alguna cosa sempre s'ha de tastar primer el producte, per tant crec que estaria la mar de béllegir en una llibreria sempre que es pugue

    ResponElimina
  10. Jo si trobés una feina així no podria treballar... crec que em passaria el dia llegint :)

    Terra de llibres

    ResponElimina
  11. rosana: no tinc tant clar que estès ben vist,però el teu argument és irrefutable
    Bajoqueta: a mi també em costaria

    ResponElimina

Benvinguts a Un altre invent . Gràcies per les vostres aportacions