Negres tempestes. Teresa Solona

Fa uns dies que vaig acabar el llibre, diria que cap a una setmana , i ara ja tinc el que estic llegint el cap. Per anar bé he de fer el post abans de començar el següent llibre, o si més no abans d’entrar-hi del tot perquè sinó les sensacions es desfan, perden consistència i els llibres es desmereixen. El llibre em va agradar i ara, després de tant dies i sobretot del nous personatges que han ocupat el seu lloc em queda tot llunya. Intentaré fer el post amb cara i ulls però no em comprometo a res.

L’assassinat d’un catedràtic d’Història de la Central emparentat amb la família d’un ric industrial català fa que tots els mecanismes de la policia  es posin en marxa . Norma Forester sembla la persona més indicada pel cas ;antropòloga de formació ,policia per  vocació i ben dotada per les relacions socials. El cas és una mica delicat i sembla que es parteix d’un punt mort: el catedràtic no tenia enemics coneguts i a més patia una malaltia terminal. Aquesta circumstància ,la manca de testimonis i d’ evidències físiques en el lloc dels fets i la pressió mediàtica i política faran que  tot plegat no sigui gens fàcil.  Tota la trama policial estarà amanida pel caràcter dels seus companys de feina i per la seva peculiar familia.

Teresa Solana crea un personatge de novel·la negra dels que a mi m’agraden. Un policia  amb les seves particularitats. Com en el cas de Montalbano o de Brunetti, Norma Forester també és una policia ubicada en una ciutat concreta, amb un familia concreta i amb un caràcter i una visió del món particular. Aquest és el darrer llibre d’aqueta autora però no descarto buscar-ne els anteriors.