diumenge, 27 de març de 2011

El primer dia de les nostres vides. Teresa Roig

m sap greu haver trigat tant a escriure aquesta ressenya perquè la novel·la m’ha agradat i ara segurament no l’hi faré justícia. Per anar be he de fer les ressenya abans de començar el nou llibre. És una manera de tancar la lectura i aquesta vegada no només no ho he fet abans de començar el poper llibre sinó que fins i tot l’he acabat. Aquest, com molts d’altres llibres  últimament, l’he descobert gràcies al blogs. Com que no confio molt en la ressenya que en sortirà us enllaço algunes de les ressenyes que em van portar a llegir el llibre: aquí , aquí i aquí. També podeu l’entrevista feta a El Racó del llibre.

Dos desconeguts es troben al metro. Ell, pare de familia, comptable. Ella, una noia deixada que mira les vies d’una manera estranya. Sembla trista, potser es vol llençar a les vies. No. Puja al vagó i ell la segueix. Quan baixa del metro no pot evitar seguir-la . Aquí comença la nostra història. Bé, les nostres històries , un únic dia, dos persones molt diferents, o no tant?  Poc a poc, mesura que passin les hores anirem desvetllant les seves pors, les seves il·lusions, la seva vida .
Una història curta, ràpida de llegir, d’aquelles petites que m’agraden.




7 comentaris:

  1. Que bé que llegeixes llibres que ja he llegit i així els puc comentar. I el següent també, que l'he vist a la barra lateral!

    No és del tipus d'històries que solc llegir, jo el posaria dins d'aquella categoria que tant us agrada de 'llibres per dones'. Amb tot, té algunes coses atractives i prou etèries per atraure la meva atenció. Ara que, també et diré que si tingués cinc-centes pàgines no sé jo si l'hauria llegit. Està ben escrit i és agradable. Però per mi li falta una mica de 'txitxa'.

    ResponElimina
  2. No sé què em passa amb aquest llibre que no m'atrau... i crec que és el títol. Pot semblar una tonteria (bé, de fet... és una tonteria) però em sembla una frase que he sentit tantes vegades que ja no em desperta curiositat per llegir-lo. I potser m'estic perdent alguna cosa bona, no sé...

    ResponElimina
  3. Aquest el tinc apuntat en una llista de possibles però mai m'acabo de decidir, ara vaig per coses molt diferents.
    A veure si aviat em decideixo.

    El vídeo és preciós!!!

    ResponElimina
  4. Doncs mira, a mi si que em fa gràcia... de llegir-lo

    Sí, sí, malgrat el comentari que ens fa en XeXu ;)

    ResponElimina
  5. Ai, jo me'l vaig llegir fa un parell de setmanes i encara estic emocionada! Quina història més bonica!! I no crec pas que sigui una novel·la per a dones (al meu company de pis li ha encantat!). Considero que precisament la gràcia de la novel·la radica en que és discreta i profunda alhora i que no deixa indiferent.
    Jo ja sé què regalar aquest Sant Jordi :)

    ResponElimina
  6. M'alegra que t'hagi agradat, és una bona lectura.

    ResponElimina
  7. XeXu: va que el llibre que acabo de penjar també l'has llegit

    Assumpta:amb el munt que n'hi ha a la llista d'espera sinó t'atrau, cap a un altre

    rits: sí, ara s'han posat de moda aquests videos promocionals

    Carme: a veure , ja ens diràs que tal

    Mariona: Benvinguda al blog. Aquesta classificació de "llibres per a dones" ja ens ha portat alguna que altre polemica. hehe

    Màgia: les recomanacions que trobo en els vostres blogs, donen molt de joc.

    ResponElimina

Benvinguts a Un altre invent . Gràcies per les vostres aportacions