diumenge, 10 d’abril de 2011

La princesa de gel. Camilla Läckberg


Tinc un mal hàbit i és no començar a llegir una autor per la seva primera novel·la. Això,en molts casos és indiferent, però en aquells en què els personatges van apareixent a diferents llibres pot generar una mena de salts en el temps que sovint són difícils de pair. Aquest és un d’aquells casos. Vaig descobrir la Camilla Läckberg amb Les filles del fred que és la tercera novel·la on surten els mateixos protagonistes. Què hi farem...em va passar el mateix amb altres autors com Camilleri o Donna Leon i he sobreviscut però de vegades tens sensacions estranyes quan llegeixes els llibre  pitjor encara coneixes el final d’una història personal  paral·lela a la història principal. Deixant de banda aquesta meva mala costum i que fa més de dos setmanes que vaig acabar el llibre  ja no el tinc massa fred puc dir que m’ha agradat. Tot i que començar a llegir aquesta onada d’autors nòrdics que ens ha envaït em feia una mica de por, crec que amb la Läckberg l’he encertada i que serà una de les meves autores de crims i misteri de capçalera. Quan hi ha modes tant exagerades em fa bastant d’esma començar a llegir-ne algun. Sempre tinc la por de si només es venen perquè estan de moda i això sovint em fa no provar-ho. En aquest cas diversos comentaris a blogs i que els arguments em cridaven l’atenció ha estat decisius per llençar-me a la piscina.


A La princesa de gel  es descobreix el cadàver d’una jove a la banyera de la seva casa de cap des setmana. La morta, Alex, havia viscut al poble feia molts anys i ara tornava a passar els dies de festa. Una de les persones que es veurà implicada en la descoberta del cadàver serà una seva antiga amiga d’infància, la Erica Falck - que també es troba al poble de forma temporal després de la mort dels seus pares. Aquesta macabre descoberta i el fer que els pares d’Alex demanen a Erica que escrigui el panegíric faran que aquesta  intenti conèixer millor com havia estat la vida d’Alex després de marxar del poble. Algunes coincidències, algunes preguntes sense resposta i molts caps sense lligar fan que Erica sospiti que la mort de la seva antiga amiga no ha estat un suïcidi sinó un assassinat. Aquesta circumstància i la intenció per part d’Erica d’escriure un llibre sobre Àlex faran que el seu interès no s’aturi aquí. Però, cap on la portarà? Podrà descobrir qui ha mort Alex? Podrà reconèixer en l’Alex que va descobrir la seva millor amiga d’infantesa?

5 comentaris:

  1. Mira, t'agraeixo la ressenya perquè estava equivocat, pensava que Les filles del fred era el segon i el vaig comprar. Ara sé que m'hauré de comprar un altre abans, he estat a temps.

    Em sembla que la Camilla Läckberg és la millor que he llegit de tots aquests autors, però s'enrotlla una mica. Val la pena seguir-li la pista, i com que la història continua, llegir els seus llibres en ordre. Aquest em va agradar força.

    ResponElimina
  2. Ai, aquest el vaig "llegir" a cal XEXU! :-))

    Crec que l'he vist a més llocs, però no sé què em passa amb això dels suecs que no m'acabo de decidir.

    Per cert, que això de llegir els llibres per ordre també té el seu "què" en la Fred Vargas... jo vaig tenir la bona sort (absolutament casual) de llegir-ne alguns en un ordre força correcte ;-)

    ResponElimina
  3. A mi la novel·la nòrdica m'apassiona, i "La princesa de gel" em va agradar molt. Coincideixo amb el XeXu, però, sobre la tendència de l'autora d'allargar una mica les obres...

    ResponElimina
  4. XeXu: mira-ho bé perquè jo tampoc hi posaria la mà al foc, eh?. Segons l'ordre que apareix a les contraportades dels llibres, la cosa va així.
    La princesa de gel, Els crits del passat, Les filles del fred, Crim en directe i Emprentes que mai s'esborren.
    A mi ja m'agrada que s'enrotlli una mica. Ara tinc al pendents Crim en direte. El que no trobo en butxaca és el segon, però acbarà caient..

    Assumpta: Jo tampoc sóc massa de modes però em vaig deixar temptar i aquesta m'agrada. La Ferd Vargas la vaig descobrir gràcies a tu, per vaig anar de l'últim al primer. Del mig m'en falten un quants

    Màgia: a mi no se'm fan pas llargues. També és cert que quan hi ha personatges recurrents m'agrda conèixer-los

    ResponElimina
  5. L'ordre que dius és el correcte. El que han fet és traduir-los desordenats. Per això el segon de la sèrie encara no es pot trobar en butxaca, almenys en català, ho vaig preguntar fa molt poc a l'fnac.

    ResponElimina

Benvinguts a Un altre invent . Gràcies per les vostres aportacions