Primavera, estiu, etcètera. Marta Rojals

Una bona recomanació de la Fe. Un llibre sobre la vida, no cap vida memorable o especial, sinó sobre la vida tal i com és. La Fe tenia tota la raó quan deia que els que estem en plena trentena ens sentiríem molt identificats. M’ho he passat bé llegint-lo, he somrigut molt i l’he acabat no tenint-ne ganes , que és un gran què. No volia deixar  ni a l’Èlia, ni a en Bernat, ni tampoc al  pare , ni a la tieta. Tinc curiositat per saber-ne més, per conèixer els carrers costeruts del poble i saber com s’arrepleguen les aulives. Amb un llenguatge viu i intens i amb un humor excepcional Marta Rojals ens fa tornar a la infantesa, passar per l’adolescència i aterrar en aquesta vida adulta que sovint ens fa recordar que ja tenim una edat- o dues.

Èlia torna al poble, com cada any, la diada de tots Sants. Té 34 anys, acaba de separar-se i la seva feina penja d’un fil. No és el millor moment de la seva vida. Sembla mentida com els costums del poble dels que fa anys va fugir ara  la puguin reconfortar i fer sentir com a casa. A mesura que avancin les pàgines anirem coneixent l’Èlia, però no només a l’Èlia...