L’ombra del teu somriure. Mary Higgins Clark

Fa molts dies que el vaig acabar . Tampoc em preocupa amb excés la ressenya no hagués estat massa entusiasta. Es pot llegir, com tots els de l’autora . Té un problema però, t’explica el final. No m’agraden gaire els llibres on coneixes els finals a l’avançada. No m’explico bé. Hi ha llibres on et diuen el final i vas retrocedint en la història per entendre-ho: aquest sí que m’agraden. En canvi, els llibres on la sorpresa de la trama és desvetllada al principi i després es succeeixen els fets, sense noves sorpreses; no m’agraden massa. Aquest és un d’aquest llibres.

Olivia Morrow, de vuitanta-dos anys, està  a punt de morir i dubta si desvetllar o no el secret que s’ha mare l’hi va confessar. La seva cosina monja va tenir una criatura que va donar en adopció. L’Olivia ha trobat la seva neta i no sap si l’hi ha de confessar o no.  El seu cardiòleg i amic té raons per no voler que aquest secret surti a la llum. Olivia mort però abans té contacte amb Mònica, la seva parenta  i a partir d’aquí es desenvolupa tota la trama. Bastant previsible,sense sobresalts i poc interessant. Es pot llegir, però tampoc n’espereu molt.