diumenge, 25 de setembre del 2011

Drecera al paradís. Teresa Solana


Això em passa per no llegir. Sí, per no llegir. Fa un temps vaig llegir  Negres Tempestes on Norma Forester  era l’encarregada de descobrir qui va assassinar un catedràtic de Història de la central. Em pensava que en aquesta ocasió em retrobaria amb la policia però no  . Dos germans,  que ningú sap  que ho són, i un detectiu retirat seran els encarregats de descobrir l’assassinat d’una escriptora d’èxit. Marina Dolç acaba de guanyar un prestigiós premi literari i  es retira a l’habitació del mateix hotel on es celebra la festa d’entrega.  L’escriptora és assassinada a cops amb el mateix guardó. Aquella mateixa nit detenen com a principal sospitós a Amadeu Cabestany, el finalista perquè la seva única coartada no espot demostrar, va marxar de l’hotel i  el van atracar. Els nostres “ detectius” hauran de trobar la manera d’exculpar-lo.

Tot i no repetir protagonista sí que hi ha certes similituds; el ritme, la fàcil lectura,  la capacitat d’entretenir d’una forma lleugera, el toc d’humor en els personatges... En resum una novel·la que es deica llegir, entretinguda i de fàcil lectura. Recomanable coma llibre per passar l’estona

5 comentaris:

  1. Ostres, que la matin amb el propi trofeu!!... Segur que no ha estat en Cabestany? :-))

    ResponElimina
  2. Me l'apunto, em servirà per desenganxar-me de la novel·la negra sueca. Pinta bé!

    ResponElimina
  3. ...recorda "El Premio", de la sèrie Carvalho, no?

    ResponElimina
  4. Holaaa!!!

    Ei, gairebé un mes sense actualitzar el blog no pot ser, eh? :-)

    Espero que esteu bé!

    ResponElimina

Benvinguts a Un altre invent . Gràcies per les vostres aportacions