Com els últims anys, aquest també toquen panellets. Els hem hagut de fer en dues tandes perquè ens hem quedat curts en el primer intent. Els habituals del blog - si encara en queda algun- sabeu que els panellets bàsicament els fem per regalar i aquest anys ens havíem quedat curts i no en teníem prou. Cada vegada en fem més pels altres i menys per nosaltres.
Aquest any anem tardíssim però no volem deixar de fer el post.
NOTA PER L'ANY VINENT
Martí i Mireia del futur recordeu que cal comprar mínim un quilo i mig d'ametlla molta i que perquè quedin millor cal afegir una mica més d'ou i de moniato del que posa la recepta original. També seria recomanable pensar amb una mica més de temps quin serà l'embolcall.
.jpg)
Escrits
9 que ens ajuden a inventar:
Encara estem aquí, i tant! Sou tots uns artistes. Ja recordo la vostra afició a regalar panellets, però és que deuen triomfar molt entre els vostres coneguts, fan una pinta! No en feu per comentaristes de fa molt temps?
Se'm fa la boca aigua només de veure aquests panellets tan preciosos i amb aquests paquets tan ben preparats!! Segur que les persones que els reben deuen estar contentíssimes!
I recorda que heu de comprar, com a mínim, un quilo i mig d'ametlla molta!! ;-))
Sí, sí que us queden seguidors, ja ho veieu :)
D'això... en tindrieu uns quants per fer arribar a Berlín? res, només preguntava...
Com a receptora dels panellets, BONÍIIIIIISSIMS!!!!! Ja me'ls he menjat!
Tenen un aspecte magnífic! Mai és tard per fer coses bones :)
jo ja els espero!!! que encara no m'han arribat! aviat, aviat! (sobretot en ricard)
és veritat! els vostres panellets!!!! son bons sempre, sigui quin dia sigui!!! mmm!!!
Jo vaig haver de regalar-ne un munt que estem a dieta jajaja. (Però algu va caure...). Jo els vaig fer en patata.
Vos van quedar genials!
365 contes
Terra de llibres
XeXu: és que fa dies que estem tant despareguts que seria normal que la gent ja no passes gaire sovint per casa :( Te'n podriem fer algun de virtual , no?
Assumpta: El primer any el receptors dels panellets estavem moolt contents. Ara ja els esperen i no té tant gràcia. Gràciesper fer-me memòria
Ferran: sort, Ferran que n'hi ha uns quants que tot i els nostres desaires ens sou fidels.. A berlín dius ?
Joana: així, m'agrada. Quet'agradin
Josep Lluís:gràcies
Alba: amb el que he trigat a contestar els comentaris ja estan menjats i remenjats
rits: gràcies
Bajoqueta: em sembla que això de regalar panellets és mitja tradició
Publica un comentari