diumenge, 15 d’abril de 2012

Relats conjunts. El Gronxador


Fa segles des del meu últim Relat Conjunt i  no sé que en sortirà. Sóc mala persona i aprofito el post per demanar ajuda  


El gronxador


L’herba fresca m’acarona el peu descalç mentre em bressolo. Tot i la mica de xafogor que encara fa s’hi està bé. El te gelat , el vaivé del gronxador mentre el meu peu toca un vegada i una altra l’herba... Tot i les ganes , no he llegit. El llibre reposa obert del revés sobre el gronxador al costat del peu  . El sol es va acostant a les muntanyes ràpidament. Queden pocs minuts de claror i cal aprofitar-los. Sento com pares la taula darrera meu, el dringar de coberts i gots. Quelcom ràpid, hem quedat. M’hauria d’aixecar i anar a acabar de fer el sopar però s’hi està tant bé aquí.  El sol cau ràpid i de mica en mica tot canvia de color... blaus, taronges, grocs i la mica de foscor deixa veure la lluna darrera els arbres. Baixo del gronxador amb el te a una mà i el llibre a l’altra.  Em giro per entrar a casa. Al porxo la taula és a punt, fins i tot hi has posat unes espelmes pels mosquits. Pujo descalça els escalons i noto la rugositat de la fusta a cada pas; s’ha acabat l’hora màgica, però només cal esperar a demà.

Una altra proposta de Relats Conjunts

14 comentaris:

  1. Preciós... Un instant de pau, uns moments de calma, de descans... de felicitat... Perquè la felicitat no sempre són focs artificials, també està en tot això que has descrit tan bé :-))

    ResponElimina
  2. A mi em desperta unes sensacions més aviat tètriques aquest gronxador, però tu li has sabut trobar una utilitat ben bona i agradable. Millor fer cas de la teva idea!

    ResponElimina
  3. El teu relat m´ha portat a l´estiu, als dies en que busquem la frescor d´aquestes hores i la pau d´un dia acabat.
    Preciòs tot plegat!

    ResponElimina
  4. Què ràpida!
    Un relat la mar de xulo! M'hi posat ben endins i he sortit amb una sensació molt agradable... i per acabar-ho de rematar, el sopar m'ha sentat de primera!

    ResponElimina
  5. No hi ha millor excusa que el bressol de l'hora màgica per escaquejar-se de fer el sopar :)

    ResponElimina
  6. No sé perquè però els gronxadors tenen un aire poètic, i de repòs, com el teu relat molt bonic i molt serè.

    ResponElimina
  7. oh! és preciós!!! quina pau i serenor!

    m'hi veig, m'hi veig!!!

    per cert, no tinc ni idea amb el tema cactus, em sap greu!

    ResponElimina
  8. Emociona que, gairebé a tothom, li porta la imatge un pou de records o desitja moments de gronxar-se en somnis, és bonic, molt!

    ResponElimina
  9. Felicitats, aquest relat brilla amb la llum d'aquest instant meravellós.

    ResponElimina
  10. Un instant tan màgic que no ha calgut ni posar-se a llegir.

    ResponElimina
  11. M'ha agradat!!! ....no et puc ajudar en la salvació del cactus ....a veure si hi ha algú que hi entengui

    ResponElimina
  12. M'ha agradat molt com expliques aquest moment de pau i tranquil.litat. Bon relat!

    ResponElimina

Benvinguts a Un altre invent . Gràcies per les vostres aportacions