dissabte, 9 de febrer de 2013

Atrapats

18:33 Deu minuts tancats a l'ascensor. No tenim cobertura. Ningú respon als nostres crits d'auxili. La Bruna comença a posar- se nerviosa. De moment aguantem i hem decidit deixar-ne constància per la posteritat

18:40 Quinze minuts. Sentim veus a l'altra banda. S'obre una escletxa d'esperança... Seguim atrapats sense aigua i amb unes ricola de limon-melisa com a provisions. Decidim seure i esperar.No ens senten, cridem i no ens responen.

18:45 Sembla que intenten obrir les portes. Ens diuen que els ajudem, que no poden sols... Un, dos, tres! I la porta es comença a obrir però cal mantenir la força i sortir pel pas estret.

18:50 Finalment veiem la cara dels nostres salvadors vestits amb bata de rus i sabatilles d'estar per casa.





 El que s'ha de passar per tenir inspiració per un post!



12 comentaris:

  1. Quines aventures ascensorístiques!!! M'alegro que tot acabés bé i "relativament" ràpid. A vegades hi ha hagut algú que s'hi ha estat hores...

    ResponElimina
    Respostes
    1. La veritat és que tot va quedar en un ensurt i un post :)

      Elimina
  2. Ei, que et passi una cosa així i pensis "mira, un post", també és senyal de clara malaltia... i, sinó, ja veuràs que t'ho dirà en XeXu :-DDD

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'has encertada de ples Assumpta. Si el problema que tenim és que veiem post a tot arreu però tenim el blog abandonat :(

      Elimina
  3. tela!! jo ja m'hauria posat histèrica! odio els ascensors!

    ResponElimina
  4. Maleïda Assumpta, em roba els comentaris!

    Només volia dir que l'única avantatge que tenim els blogaires és que de les males experiències que passem, i aquesta n'era una, en traiem posts. Mal que mal, com a mínim tenim tema!

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'Assumpta et té ben apamat , eh? Algun avantatge ha de tenir això del blog

      Elimina
  5. doncs ja està passat i post fet! ara, a oblidar-ho.

    A ca meu, els ascensors van de pena. Gairebé tothom s'hi ha quedat penjat alguna vegada. Jo, creuo els dits perquè encara no m'hi he quedat mai, xò de vegades, em fa iuiu!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo feia segles que no havia quedat a un ascensor, des que tenia 4 o 5 anys però es veu que va ser molta estona i suposo que per això mai m'han agradat massa.
      Creua els dits rits

      Elimina
  6. la propera vegada que facis un post d'una vivència personal intenta que sigui més alegre ;)

    ResponElimina

Benvinguts a Un altre invent . Gràcies per les vostres aportacions