diumenge, 3 de febrer de 2013

Oh, Jerusalén. Dominique Lapierre - Larry Collins


Aquest llibre ens narra el naixement de l’estat d’Israel des de  finals de 1947, moment en que es resol a la ONU la seva creació ,fins a juliol de 1948,  la segona treva a la guerra entre àrabs i jueus i moment en que ja s’albira clarament la supervivència d’aquest nou estat.

Veurem els moviments de pressió previs a la votació i posteriors a aquesta, buscant suports a una causa o altra, com ara el suport dels Estats Units a la causa jueva.  Fins el moment, la zona està sota el protectorat britànic al que la votació dona data de finalització. Durant aquest període cal preparar l’estratègia, les estructures  i un exercit  per quan arribi aquest moment. Els contendents prendran posicions (carreteres, edificis ...) abans i després de la sortida britànica, lluitant en una guerra que mai acabarà.

El llibre ens barreja grans decisions de personatges coneguts per tothom com David Ben Gurion amb histories de persones anònimes que ens mostraran el que es vivia realment; com passes de viure en pau amb el teu veí a enfrontar-vos, els sacrificis de la població, les petites victòries o derrotes que ningú recorda però per les que moltes persones donen la seva vida.
El llibre no es postula  a favor d’uns o altres, però la sensació quan acabes es que els jueus varen ser qui varen saber moure millor les fitxes, més organitzats i sacrificats enfront uns àrabs molt superiors numèricament però dividits i desorganitzats.
 
Personalment  allò que el fa més interessant són les múltiples petites històries, provoca que no es llegeixi com un llibre qualsevol; el ritme no és trepidant, una historia lineal, sinó aquelles moltes histories particulars que mai s’expliquen. No és un llibre fàcil de llegir, el que a vegades anomenem “llibres de platja” però es un llibre interessant

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Benvinguts a Un altre invent . Gràcies per les vostres aportacions