diumenge, 13 d’octubre del 2013

El Polo


Estiu del 1995. Necessitava un cotxe i aquest em va robar el cor. No és el que tenia un motor més potent, no és el que tenia més coses, de fet era el més senzill, no tenia de res ( ni alçavidres elèctrics, ni tancament centralitzat, ni direcció assistida…) però sabia que era aquest.

18 anys més tard puc dir que així va ser, hem viscut moltíssim moments junts i mai ha fallat. Podeu dir que només és una màquina, una aparell per anar d’un lloc a altre, però aquest cotxe ha traspassat aquests límits i ha anat molt més enllà.



10 comentaris:

  1. el anys fan que agafem lligams molt forts amb les coses que ens envolten, a casa ens acabem d'acomiadar d'una space que ens ha acompanyat a molts llocs durant quinze anys.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, sembla mentida. Sap greu quan els has de canviar

      Elimina
  2. Si jo vaig tenir el cotxe només dos anys i em va doldre l'ànima abandonar-lo, ja em puc imaginar que 18 anys compartits no és cap broma, tota una vida! I ara què, li fas un homenatge, però no dius si és que el canvieu, si ha passat a millor vida...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Calia fer aquest post. Ja en tocarà un altre explicant el desenllaç

      Elimina
  3. 18 anys, un grapat d'històries junts!!!

    ResponElimina
  4. Ui! Sempre el pots guardar i com tantes coses que guardem! Si tens lloc per guardar-lo no hi ha problema

    ResponElimina
  5. 18 anys es un membre de la familia amb tots els drets! inclús el dret a vot!

    ResponElimina
    Respostes
    1. És tant menbre de la familia que en Martí fa més temps que coneix al Polo que a mi.:)

      Elimina

Benvinguts a Un altre invent . Gràcies per les vostres aportacions