dissabte, 17 de setembre de 2016

El post del 17

Fa molt de temps que tenim el blog abandonat  i que no hi ha manera de reactivar-lo. Recordo quan la setmana que només escrivia un post o dos era una mala setmana. Queda lluny! Fa mesos, i molts, que fer un post molt de tant en tant costa, costa molt. La  feina i  el dia a dia són les excuses perfectes per no escriure res. Però només són això , excuses. 

Altres mitjans han substituït al blog quan hi ha necessitat immediatesa, penjar una foto a l'instagram, els 140 caràcters del twitter.  Les ganes de compartir ràpid i de tenir resposta  igual de ràpida.Un like, dos likes i cada minut van creixent. Al cap d'un parell d'horetes la foto està oblidada i ja no pretens que ningú més la vegi. El blogs requereixen més complicitats. Calma per escriure, reflexionar, deixar reposar i també calma per llegir, deixar comentaris i esperar una resposta.  Temps per fer coneguts, llegits i saludats. Qui s'ho havia d'imaginar fa 10 anys que diríem que els blogs no proporcionen immediatesa, que són lents i per a ments tranquil·les?! Les coses canvien i la tecnologia fa que canviïn molt depresa.

instagram



La sensació general és que tothom ha baixat el ritme,  que molts estan ,com nosaltres, al límit entre la vida i el tancament definitiu. Intentarem un cop més sobreviure. Aquest cop,la proposta és un post al mes: el dia 17 per ser exactes. Aquest, espero, que sigui el primer de molts.

5 comentaris:

  1. Tal i com diuen al 324, ara mateix ho sabem tot de tot el mon minut a minut; el que cal es un moment per analitzar les coses reposament. Això serien els blogs, un espai d'intercanvi i reflexions i detalls personals lluny de la immediatesa que ens marca la vida.

    ResponElimina
  2. Personalment penso que la immediatesa de les altres xarxes també és una excusa per abandonar els blogs. Penso que són molt compatibles, i veig alguns blogaires perduts comentant en blogs que sé del cert que comparteixen els seus posts a les altres xarxes. Els perduts ho veuen, ho llegeixen des d'allà, i comenten. Però jo que ho tinc separat, el blog per una banda, i les xarxes personals per l'altra, no veig el problema en seguir mantenint tots els meus canals. Bé, no sempre és fàcil, ho reconec, perquè de temps no me'n sobra, i de temes per tractar tampoc, però vaig fent. És sempre una qüestió de prioritats i del que t'aporta en cada moment. D'aquí a 10 anys potser el facebook ja no el mirarà ningú, i qui sap si els blogs personals hauran repuntat, o seguiran vivint o vegetant.

    Bé, espero llegir-te els dies 17 de cada mes, i si tens alguna altra cosa a dir mentrestant, tampoc te n'estiguis, eh!

    ResponElimina
  3. Se'm fa estrany que us hagueu de proposar fer un post un cop a mes... Com si fos una obligació.
    Benvingut sigui el post del 17, doncs.

    Estarem sl cas.

    Els blogs, no deixaran de ser mai, per a mi, clar, la millor xarxa social que s'ha inventat.
    Llarga vida als blogs!! I llarga vida sls bloguers.

    ResponElimina
  4. Tot és compatible, cada cosa té el seu moment. Els blogs personals, com els nostres sembla que han perdut pistonada, però quedem els irreductibles, encara que no estem tan actius com ho havíem estat. Esperarem amb candeletes el post del dia 17!!!!

    ResponElimina
  5. Si el sabado sabadete a perdut força per la seva obligació.....no t'obliguis tu ara a fer un 17 cada mes. Les coses s'han de fer quan venen de gust, pots passar una setmana o dues sense i després en fots dos de seguits i et quedes tant ample....parlem de blocs eh...
    Han de fluir les ganes i les idees, la resta flueix lliurement i el teclat et reclama.

    ResponElimina

Benvinguts a Un altre invent . Gràcies per les vostres aportacions