dilluns, 17 d’octubre de 2016

El post del 17. Muntanyeta

No podria escollir un lloc millor per escriure un post de muntanyeta. Asseguda a la tombona al jardí del nostre apartament rural de capçalera a Toses. Els esquellots de les vaques a la carena del davant, el brunzit d'algun abella, el frec de les pagines del llibre d'en Martí i de tant en tant el soroll d'un cotxe que passa per la carretera són la  banda sonora que m'acompanya. Ens agraden molt aquestes escapades de cap de setmana que intentem fer un cop l'any. I a la Bruna , més!

El món es deu dividir en dos classes de gent: els que agrada la muntanya i els que no. Potser m'he passat, bé segur que m'he passat...però sí que és cert que no a tothom agrada el mateix. Per nosaltres la tranquil·litat és un plus. Ens agradar trobar-nos en llocs amb poca gent, tranquils i sense marxa. Per molts això seria un suplici, per nosaltres una meravella. No som excursionistes experimentats i per tant les nostres sortides sempre es mouen entre les passejades i les excursions, però les gaudim plenament. Hem de buscar reptes a la nostra mesura, tant per forma física com per coneixements però sempre trobem llocs interessants per passejar. 

Aquestes ganes de tranquil·litat ens porta des de pujar el Taga ahir a mateix, ben a prop de casa, a el tipus de vacances d'estiu que de tant en tant triem. Aquest estiu vam ser a Noruega, i tot i que vam veure un fiord i vam visitar Oslo i Bergen, la part més xula del viatge complia aquest plus de muntanya i tranquil·litat.  Vam  fer un ruta amb bicicleta la Rallarvegen que ens va encantar.

Com que estic molt relaxada després de la passejada matutina, i ara amb el vermutet al costat i el sol a la cara no sé que més escriure...esperaré a arribar a casa aquesta nit i afegir fotos de Noruega i de la muntanyeta i donaré el post del 17 d'aquest mes per acabat.


El Taga. El Ripollès

Passeig relaxat de diumenge a Toses

Punt més alt de la ruta Rallarvegen

Glacera Hardangerjokulen

Ruta de Finse a Flam

Naeroyfjorden

12 comentaris:

  1. No està malament la muntanya, però on hi hagi una ciutat plena d’activitats...

    ResponElimina
  2. Doblement conforme amb aquest post teu. Tot i ser molt urbanita, m'agrada la muntanya, i passar-hi alguna setmaneta cada any és una meravella. Fa unes setmanes vam passar-ne una a Vielha i vam saber que hi tornarem, és fantàstic. I a més, Noruega serà segur un dels nostres propers destins, ja tinc moltes ganes d'anar-hi. Tothom en parla bé, així que segur que serà genial. L'únic problema, que és molt car!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Uff, fa segles que no anem a la Vall d'Aran. Quasi 20 anys, van ser les primeres "vacances" que vam fer amb en Martí.
      Noruega ens va encantar! Especialment el circuit en bicicleta que vam fer. Tens raó, la llàstima és que tot és molt car, però la veritat és que s'ho val

      Elimina
  3. Quantes coses en un sol post... totes molt maques. Jo sóc del grup a qui agrada molt la muntanya.

    Noruega també em va agradar molt, però ja fa més de 40 anys que hi vaig estar i no hi he tornat. Llàstima!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, Carme vaig anar d'una banda a l'altre. Ja saps que et toca a repetir a Noruega!

      Elimina
  4. Gaudir del que més agrada a cada un és el millor plaer, Noruega hi he estat tres vegades i si no passa res hi tornaré segur, m'encanta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quina enveja! Nosaltres ens vam haver de limitar a una àrea molt petitona. Tu deus haver pogut veure un munt de llocs. Si mai repetim, ja sabem a qui hem de preguntar.

      Elimina
  5. Molt xulo El Ripollès i pujar al Taga també, aquesta setmana veia unes fotos d'una pujada al Taga i al Bastiments i que dir de Núria i fins i tot si arribes al Puigmal. Ara tiro més a una altra comarca pirinenca com el Pallars. A Noruega hi hauré d'anar, quan tingui diners, a mi m'agraden tant els llocs tranquils com les ciutats. Ara que hi penso no he fet el post de l'estiu, quan torni de la zona de Begur, faig un potipoti de tot plegat

    ResponElimina
  6. Dono fe que aquestes sortides a la muntanya, a gaudir de la natura, son un autentic plaer. No hi aniria a viure, però una escapada de tant en tant es fantàstic.

    ResponElimina
  7. Per cert, canviant de tema, aquest any tindrem blog del calendari d'advent? Ho dic per començar a reservar dies i tal.

    ResponElimina

Benvinguts a Un altre invent . Gràcies per les vostres aportacions