dissabte, 3 de març del 2018

Restes mortals. Donna Leon







Títol:  Restes Mortals

Autor: Donna Leon
Traductor: Núria Parés
Editorial i any:   Edicions 62, 2018
Enquadernació: butxaca
Idioma: català
Pàgines: 358









Un altre dels molts llibres que he llegit de la Dona Leon amb el Comissari Brunetti com a protagonista. Aquest però, és una mica diferent. Normalment ja de bon inici ens endinsem dins alguna trama detectivesca, aquest cop bona part de la novel·la es dedica a situar-nos, a posar-nos en antecedents. M'ha agradat, tot i que té uns tempos diferents dels que estava acostumada a trobar-hi. 

A Restes Mortals, trobem un Brunetti cansat, fart de la seva feina i de veure com és , a vegades, de poc amable la condició humana. Després d'un interrogatori que acaba amb atac de cor fingit per en Brunetti per salvar un company d'un atac d'ira contra un detingut , Brunetti decideix allunyar-se de tot i de tothom durant uns dies. La Paola, la seva dona,  l'hi ofereix la casa d'estiueig d'un tiet per passar-hi uns dies. Allà coincidirà amb Davide Casati, un home gran  aficionat  al rem que el portarà a redescobrir la laguna i també el problema de la desaparició de les abelles. Amb aquest inici tant estrany , Donna Leon , ens introdueix en un problema real del nostre ecosistema i aprofitant el retir d'en Brunetti també ens parlarà de  la aguna i del seu estat. Aquest inici relativament plàcid i molt descriptiu  acabarà abruptament amb la troballa d'un cos ofegat, en Brunetti reprendrà la seva feina de policia i  el ritme i to de la novel·la tornarà  a l'estil ja conegut.

Un llibre diferent però igual d'entretingut que la resta de la saga , potser  amb un punt més seriós i  reivindicatiu  de l'habitual.   Per algú que es vulgui introduir en el món de Brunetti  no seria el millor llibre, no perquè no estigui bé, sinó perquè no es representatiu de la resta. Recomanable

✅✅✅✅

2 comentaris:

  1. Algun dia tornaré a llegir Donna Leon, ja que només n'he llegit un i no em va desgradar. Però tinc l'assignatura pendent de Camilleri, i hauré de pagar aquest deute també!

    ResponElimina

Benvinguts a Un altre invent . Gràcies per les vostres aportacions