divendres, 25 de gener del 2008

Escapant de la crítica

El segon dels Relats Conjunts que faig, no sigueu molt rigorosos que he anat molt de bòlit i ho he escrit en menys de mitja hora, sense revisions, retocs ni res...Per tant és molt probable que quan ho rellegeixi sigui jo qui vulgui escapar.



La Bèstia em persegueix, no em deixa la petja.,per més que corro és més ràpida que jo, s’acosta cada vegada més. Sóc molt jove per morir, tot just acabo d’emprendre el meu camí, de prendre consciència que soc un ésser únic, especial... Però la Bèstia em persegueix, he de trobar una sortida, un lloc on escapar!! N’havia sentit parlar, se’n parlava abans que jo existís, però sempre m’havia semblat una quimera, només per espantar a aquells que no eren prou agosarats. Però ara la tinc a tocar, amb la seva llengua bífida que pot escopir el verí més terrible o les paraules més dolces, les seves urpes que deixen escrit en sang el seus designis i el pitjor de tot; la capacitat d’hipnotitzar , d’aconseguir que tothom cregui , pensi i repeteixi allò que ella vol. Així és la Bèstia de la que fujo, jo , tant vulnerable.
Segueixo fugint, ja no puc més, pensava que podria evitar-la i n’he estat incapaç i ara no puc deixar de córrer buscant un lloc on fugir.... Per fi, la llum, una escletxa, un espai on saltar a una altra dimensió i perdre’m en l’oblit i poder per fi escapar de la Bèstia: LA CRÍTICA

10 comentaris:

  1. ei! no t'excusis que està molt bé.
    Bon relat.

    ResponElimina
  2. Ostres, està molt bé, el dia que tinguis un parell d'hores ens escrius un best seller. M'ha agradat, potser sóc ruquet, però no m'imaginava que era aquesta la bèstia, i m'ha sorprès. Per això l'he trobat molt bo. Felicitats.

    ResponElimina
  3. Coincideixo amb en XeXu. El dia que et posis seriosament...podem tancar algunes barraques!
    Felicitats!
    ;¬)

    ResponElimina
  4. Uei, jo no et diré res diferent perquè també he pensat que està molt ben escrit així que amb temps em fas por.
    Has relacionat bé la pintura i el títol per fer-ne un relat ben lligat i intrigant fins al final.
    Salutacions!

    ResponElimina
  5. wow!! només puc que aplaudir, gran relat, felicitats!!!

    ResponElimina
  6. Molt ben trobat. Fins i tot, aquest monstre que es diu crítica sembla que a tu també et persegueixi...ho dic per la introducció com a excusa perquè no siguem tan CRÍTICS amb aquest relat tan genial escrit a velocitat de carretilla. Sóc del mateix parer que els altres comentaristes...si t'hi poses jo plego!

    ResponElimina
  7. Molt bé, no? Sort que anaves de bòlid! Bé, com el pobre noi, escapant de la bèstia...Salut!

    ResponElimina
  8. A tots gràcies pels ànims.
    Zel i tocat del cargol potser sí que teniu raó i estic escapant de la crítica...

    ResponElimina
  9. Quan escriguis el best seller, ja et faré de manager. I no busquis excuses

    ResponElimina
  10. Ja m'imaginava una mena de drac o dinosaure, i m'ha sorprès qui era la bèstia: motes felicitats!

    ResponElimina

Benvinguts a Un altre invent . Gràcies per les vostres aportacions