M'he despertat a quarts de set, em Martí no estava al meu costat, feia una estona que s'havia aixecat perquè se li havia acabat la son. Sentia baixet el 3/24 a la cuina i el clac-clac de la cullera picant el bol . M'he aixecat, descalça amb els ulls plens de son.
-Bon dia!
-Què fas desperta? És molt d'hora
-No tinc son. Esmorzes?
-Sí una mica.
Fem el cafè a fora el balcó, asseguts al banc. Al carrer hi ha silenci i s'hi està fresc. Passa un senyor amb un gos amic de la Bruna i la Bruna plora quan el veu passar. Després s'aixeca i s'asseu davant nostre i es posa a fer moneries.
-Vols anar a la platja?-Bub, bub
Pantalons curts, la platja, un passeig, el sol sortint, la mar tranquil·la..... un passeig de diumenge en un dimarts laborable.
A mi no em sorprèn tant, perquè és el que he estat fent tot aquest estiu. Treballo dies diferents cada setmana, avui també tinc festa, demà ja no.
ResponEliminaSi més no, per un moment has tingut un tros de diumenge i has fet un post!
ResponEliminauna bona manera de començar el dia
ResponEliminaEm fa l'efecte que la Bruna deu ser molt feliç amb vosaltres! Sigui dimarts o diumenge...
ResponEliminaSalut,
SU, meitat rodejada d'asfalt
Xexu: durant molt anys vaig treballar al revés del món i t'hi acabes acostumant. Ara però de lo més clàssica horari de 8 a 6 i vacances a l'agost
ResponEliminaJoana: res una horeta. Millor això que res
Jordi:sí, però costa repetir
Su: La història de la Bruna és llarga, tot i que no la coneixem . És adoptada i ens ha fet passar molt s bons moments. Un gos porta moltíssima feina però compensa. Un dia potser explicaré totes les peripècies que vam haver de passar quan va aparèixer a casa