dimarts, 2 de setembre del 2008

El noi del pijama de ratlles. John Boyne

El llibre que tothom recomana, parlis amb qui parlis tothom diu que està tant bé, amics, blocs, la sogra, la dentitsta,..., així que no queda més remei i l'hem de llegir.
És un llibre petitonet i sencill de llegir, explica la vida d'en Bruno, un nen fill d'alt militar alemany que ha de deixar la seva feliç vida a Berlín i anar a viure al desèrtic Out-Witch on són només ells sols, militars i gent que va vestida amb un pijama a ratlles. A partir d'aquí desenvolupa el relat, explica la història del pare militar i la familia, no tothom d'acord amb el nazisme, parla de l'holocaust, però tot des del que veu el nen protagonista i que, per la seva dolça innocència (o que es un nen malcriat i egoista com diu l'Anna de Biblosfera, per no donar altres opinions més cruels), no fereixen la sensibilitat i seguim amb el llibre sencill, tot això es dona per sobreentés, vosaltres entendreu que passa, el nen no ho enten.
No el puc titllar d'obra mestra però si dir-vos que el llegiu, si ho voleu es pot llegir en una tarda sense problemes, i no crec que ningú digui que no li ha agradat.

7 comentaris:

  1. Doncs el tinc en cua, però ara estic embolicat en una trilogia que em portarà un temps, ara just acabo el primer llibre. La meva companya em va dir que és fluixet, a ella no la va convèncer, però jo el llegiré quan pugui, a veure quina opinió guanya.

    ResponElimina
  2. Un llibre del qual es parla tant que se'm fa dificil llegir-lo... I es que jo aquests o els agafo al principi del boom o després ja em costa...
    De totes maneres sóc incorregible i a la primera oportunitat miraré la pel·lícula i llegiré el llibre.

    ResponElimina
  3. El vaig llegir al poc d'arribar a la llibreria ara fa un any i mig. A mi em va agradar, no és un relat literari excel·lent, però té una cosa i és que entusiasma. He vist gent a qui no agrada llegir que ha fet l'esforç i a partir d'aquest ja busca un altre llibre per continuar. Mereix un respecte perquè és un llibre que els lectors han decidit que tingui èxit sense cap campanya de màrqueting al darrere i és que quan el boca-orella fuciona... no hi ha publicitat convencional que valgui.
    Per acabar, crec que és un llibre molt recomanable per als instituts, pot ajudar al professorat a parlar del nazisme.

    ResponElimina
  4. Queda clar, molt rebombori i no n'hi havia per tant. Això sí, un llibre sobre el nazisme sempre es recomanable de llegir i sobretot que es llegeixi no pot ser que tesis com el negacionisme agafin força sobretot entre el jovent, i sincerament crec que aquest es un llibre bo per adolescents, i no tant per adults

    ResponElimina
  5. Fa un parell de mesos el vaig llegir i la veritat és que em va decebre una mica. Tot i que és un llibre fàcil de llegir, no em va aportar massa joc, tenint en compte que vaig trobar que la innocència del nen estava tan exagerada que sincerament, a mi, no se'm va fer gens creïble.
    Tot i això és un llibre que el recordaré gratament ja que una de les meves alumnes, la Marta, vaig veure que se l'estava llegint amb passió i que tot i les seves dificultats l'entenia i te'n parlava.

    ResponElimina
  6. ha quedat bé el nou disseny, ara ja és un bloc personal (ara si algun dia m'hi poso jo)

    ResponElimina
  7. doncs jo ja ho vaig dir en el seu dia, i m'hi reafirmo: no em va agradar! però si tots tinguéssim el mateix gust seria molt avorrit, oi?

    ResponElimina

Benvinguts a Un altre invent . Gràcies per les vostres aportacions