Perquè teniu el nom que teniu. Molta gent té una història arran del seu nom. Un és diu Miquelet perquè el seu avi s'ho deia, una altre Anna perquè a la padrina li agradava Anna Carenina, un altre fulanito perquè l'àvia volia posar-li menganito i la mare no el deixava, i ja el més modern de tots perquè tal actor o tal cantant s'ho deia. La majoria de nosaltres podríem explicar perquè tenim el nom que tenim i no qualsevol altre, però i el nostre blog? Recordem perquè vam triar aquest nom i no un altre.
Voltant per la blogosfera he passat per molts blogs, alguns hi sóc lectora assídua, altres hi vaig passant de tant en tant i d'altres no m'han interessat gens i no hi he tornat... però sempre que passo per primera vegada per un blog m'interessen dues coses: el primer post i el nom. La primera curiositat la puc resoldre. Trigo més o menys però només és qüestió d'anar enrere amb les entrades. Però i la segona? No puc saber perquè l'autor del blog, va triar aquell nom i no un altre. Triar el nom del blog és una mica composar el nom a una mascota. A un fill no perquè tens pràcticament nou mesos per meditar i confio en què la gent s'hi miri més , tot i que sovint tinc els meus dubtes. La gent tria els noms dels seus blogs penant, meditant que s'adiu més al seu caràcter i a ala temàtica del blog o per contra ho fa a la brava, un aquitepilloaquitemato i després apetxuga amb la decisió. Hi ha molta gent que canvia el nom del blog després d'un temps ? Si no és el primer blog, es pensa més amb el nom abans de crear-lo?
Totes aquests preguntes i més són les que em venen el cap cada vegada que descobreixo un blog nou. I el vostre blog, quina història te?
Doncs el nom del meu bloc, no té massa secret. Perquè fa referència al contingut dels posts: els llibres que he llegit i dels que llegiré :)
ResponEliminaSuposo que en cas de tenir un segon blog no és que t'ho pensis més, sinó que un bon dia, t'apareix alguna cosa al cap, i ja ho tens, i saps que ho canviaràs.
ResponEliminaEl meu tampoc té massa secret, és una cosa que dic molt sovint, i a més respon a la tendència que tinc a dormir poc, és a dir, que desitjo bona nit a molta gent, però jo em quedo.
qüestions de geografia...
ResponEliminaDoncs el meu ja ho saps, després del myspace, quan em vas liar per passar-me al blogger, com que el primer que et demana és el nom, així va ser, una mica unaquitepilloaquitemato i ara a aguantar el nom
ResponEliminaEl meu va ser com jo, indecís/improvisat. I ara, què? I ara què faig? I ara què en faig? I ara com ho porto això? I ara, què puc llegir, què puc escoltar, què puc menjar, què puc fer...
ResponEliminaDe fet, com que sóc la indecisió/improvisació feta dona i mai no sé què faré al cap d'una estona, doncs això: i ara, què?
Kweilan: la veritat és que els teus és dels fàcils
ResponEliminaXexu: el teu s'entenia el nom; però és una expressió que jo no utilitzo mai i em va sorprendre.
Jordi: és un bisbe. JAJAJA!
Joana: jo, liar-te?!
Àlex:És un bon nom. I pots posar el que vulguis perquè amb aquest nom tot i lliga
El meu és perquè és el nom de la platja on hi passo uns dies a l'estiu, que m'encanta i on sóc sempre molt feliç. El bloc volia que fos com una extensió d'aquell lloc tan especial per a mi.
ResponElimina