dissabte, 14 de març de 2009

La noia que somiava amb un llumí i un bidó de gasolina. Stieg Larsson

Des que he acabat el llibre, ha passat el temps just d'estendre una rentadora i de mirar els relats conjunts i comentar-los. No vull esperar-me massa perquè després començo un altre llibre i desconnecto del que ja he llegit i sovint faig els comentaris d'esma. L'inici i el final de la lectura d'un llibre tenen un tempo, i en el meu cas necessito un temps entre llibre i llibre; mínim unes horetes. Quan començo un llibre nou opto per "oblidar" el que ja he acabat i sovint faig el post quan estic en plena lectura d'un llibre que no és el que postejo. Ja sé, que fer el post així de cop ,perd part de la reflexió necessària per una bona lectura. Però de la mateixa manera que compro llibres per impuls i que llegeixo sense parar-me a pensar massa ; també faig els post seguint el mateix criteri. Sempre sóc a temps d'afegir-hi alguna cosa en cas que sigui un d'aquells llibres que et van tornant a la memòria i que fan la seva lectura més intensa.

Tornant al llibre, la continuació de "Els homes que no estimaven les dones" és un llibre que es llegeix amb facilitat, de lectura ràpida i sense complicacions ( deixant de banda els noms que en Jordi diria que són de l'Ikea). La història segueix allà on es va acabar el llibre anterior. Un lector que no hagi llegit el primer pot trobar la història interessant i seguir-la , però es perdrà part de la profunditat dels personatges i se li pot fer un llibre enrevessat.

Els personatges d'inici són els mateixos; el periodista Mikael Blomkvist i la investigadora Lisbeth Salander. En aquesta ocasió es giren les tornes i és la Salander qui es troba en sèries dificultats. Anirem seguint alhora la narració per boca de diversos personatges, molts de nous, que ens aniran explicant una trama que es complicarà per moments. El passat de la Salander i té un paper fonamental i l'anirem descobrint a mesura que avanci la novel·la. En resum, és un llibre recomanable.


Ara només ens queda esperar la tercera part.

10 comentaris:

  1. Jo encara no els he llegit, i em queda força per posar-m'hi, però m'agrada veure com la gent els recomana. Me'ls imagino de lectura fàcil, estil 'Codi da Vinci', però més policíaques.

    El que volia dir és que jo no deixo passar aquestes hores que dius tu en el canvi de llibre. Alguns cops, quan intueixo que m'acabaré un llibre en un viatge de metro, o en la tornada, carrego el següent llibre al costat del que estic llegint, i si acabo aquest primer, faig el canvi i continuo.

    ResponElimina
  2. Jo espero el 3r. també. El llegiré encara que aquest segon el vaig trobar més fluix que el primer.

    ResponElimina
  3. Jo no els he començat, me'ls espero amb candeletes!

    ResponElimina
  4. Jo també els tinc al prestatge dels pendents!!!

    ResponElimina
  5. Ei! Ahir us vaig deixar un comentari i el blogger no m'estima...
    En realitat, només deia que ets molt més generosa que jo en la teva valoració d'aquest llibre i que jo, el proper, m'esperaré a agafar-lo de la biblioteca, perquè no em gastaré els diners, no.
    Ah, i que em feia molta il·lusió veure que no sóc l'única que dedico les hores lliures a coses tan apassionants com estendre la rentadora :-))
    Salut!

    ResponElimina
  6. A mi aquests best sellers em desmotiven una mica, però aquest en cincret potser sí que el compraré (és que si no acabaré sent l'única que no el llegeix!!)

    ResponElimina
  7. Xexu: millor que "El codi da vinci". Està més ben escrit i no hi cap superenigma per descobir. Tot i que misteris , sí.

    Jo també ho havia fet, de portar dos llibres a la bossa, però si se m'acabava en el trajecte d'anada, el segon llibre no el començava fins la tornada

    Kweilan: doncs ami m'ha agradat força el segon. Potser és que una vegada m'encarinyo dels personatges, m'agraden més,

    Zel:ara tampoc no et facis massa il·lusions, eh? que després deceben si els esperes com el llibre de l'any.

    Joana: doncs que esperes, que així els podrem comentar dinant.

    Àlex: em sap greu que el blogger no t'estimi ... ja saps que de vegades és antipàtic.
    A veure el tercer que tal.
    pel que fa al tema rentares: pura supervivència.

    Mireia:a mi també acostuma a costar-me, sinó és que els he llegit abans que fossin best-sellers però aquest està prou bé.

    ResponElimina
  8. Jo vaig llegir 'Els homes que..' i tinc pendent aquest segon llibre de Larssson

    ResponElimina
  9. Encara no he començat el segon però el primer el vaig acbar la setmana passada i em va entusiasmar! El recoman a tothom que em demana que què m'ha paregut. Feia temps que un llibre no m'enganxava tant. És interessant, ben escrit i amb uns personatges entranyables.

    Gràcies per la visita! ;)

    Salutacions!

    ResponElimina
  10. Igual que el primer, llibre que m'ha agradat dintre del seu genere, crec que el llibre va de menys a més a mesura que creix la intriga, i només dir que només queda esperar al tercer

    ResponElimina

Benvinguts a Un altre invent . Gràcies per les vostres aportacions