Encantador. No tinc paraules, la veritat és que l'he trobat meravellós. Ha estat un llibre del que no n'havia sentit parlar, la primera referència va ser al bloc del programa de radio El Racó del llibre, on ma mare explica novetats cada setmana. Em va cridar molt l'atenció i ma mare el va comprar. I jo com no, me'l vaig "agenciar".
El llibre ens parla d'una història petita, d'aquelles que sembla que no puguin ser representatives de res més, però t'atrapen. Ens parla de llibres i d'amistat, però també de la segona guerra mundial i de com es va viure a les Illes del canal que van estar ocupades pels alemanys. El llibre està estructurat en forma de cartes i mica en mica; viatjant en el temps endavant i endarrere, amb cartes de diferents autors, es va teixint la història.
Amb la seva lectura he tingut una sensació semblant al que em va passar amb L'elegància de l'eriçó. Aquella sensació de voler avançar però no massa ràpid perquè no tens ganes de deixar les personatges. Un llibre molt recomanable.
Us deixo amb un parell de frases que al es poques pàgines del llibre ja em van fer veure que m'agradaria, a més de fer-me somriure per sentir-me identificada.
.jpg)
Escrits
15 que ens ajuden a inventar:
Sabia que t'agradaria, no te'n vaig voler dir res fins que l'acabessis. No tens ganes d'anar fins a Guernsey?
Doncs ahir vaig sentir parlar d'aquest llibre i avui publiques aquest post. Me'l compraré segur. Gràcies per la recomanació!!!
Que no serveixi de precedent, però és un llibre que he jutjat per la portada. El vaig veure i em va fer gràcia, però no sabia de què anava. Gràcies per la recomanació i l'explicació. Sembla interessant, i potser acabarà caient, tot i que no sé si és del tipus de llibres que a mi m'agraden, però si parla de llibres i d'amistat, ja tenim molt de guanyat, no? Ara que el de l'Eriçó no em va fer el pes, espero que te'l recordi pel sentiment que et provoca, no pel contingut.
Ah, i m'encanta la primera de les frases que cites.
L'he descobert fa poquet i ja friso per comprar-lo...
Amb la teva recomanació, més ganes encara!
Mmmmmh, em sembla que m'has donat una pista pel joc literari, t'estic agraïda...i el llegiré!
últimament he sentit parlar d'aquest llibre, però per altres motius
Caram, no s'hi val a fer-me ganes de llegir un altre llibre, ara que necessito temps per escriure al blog!!!!!!!
El llibre està bé, els personatges massa perfectes, pel meu gust. Hi ha un moment del llibre que decau... l'autora es va morir i va continuar la seva neboda... de totes maneres és un bon llibre i recomanable a un gran públic.
a poc a poc vaig progressant amb això del blog, Mireia. Ja m'he posat una imatge, així ja no ens confondran!!
L'Espolsada: sí que m'ha agradat. La veritat és que no he notat aquesta davallada què dius, però potser estava massa ficada en la història per adonar-me'n.
Kweilan: ja ens diràs al què.
Xexu: no sé si t'agradarà ; mira de trobar una segona opinió abans de decidir-te. Sí que és una mica com L'elegància del eriçó
Rita:igual que ala Kweilan, ja ens diràs què t'ha semblat
Zel: uhhhhhh! això es trampa! però ho mantindrem en secret i ja està
Jesús: per alguna cosa en especial?
Mireia: vull la ressenya
en el teu nou blog, eh? Xula la foto
L'he trobat un encant de llibre.
Estic totalment d'acord amb tu, és un llibre preciós. El recomanaria a tothom :-)
Jo el vaig veure per pura casualitat a l'Abacus, on ni tan sols anava per comprar cap llibre si no que acompanyava a ma germana, però em va cridar l'atenció el títol tan llarg, la coberta... i el vaig comprar. I la vaig ben encertar :-))
Caram, aquest sembla EL llibre de la setmana; no sé què passa, que tothom en parla. I a més, les tres crítiques que he llegit a diferents blogs -la teva entre elles- el posen pels núvols. Lectura obligada, vaja!
Bon cap de setmana.
Kweilan: contenta de que t'hagi agradat.
Assumpta:sí que és un llibre encantador
Ferran: després de tanta propaganda com n'hem fet, com per que no t'agradi.. ja ens diràs el què
A mi també m'ha agradat :)
Publica un comentari