Mirada inert, rostre estàtic, expressió tensa, muts davant qualsevol agressió, impertorbables al pas del temps.
Som els guardians. Som els protectors. Som els qui recordem. Som els qui mantenim.
La nostra rigidesa amaga els sons més dolços; la nostra mirada morta, les paraules més belles; el nostre rostre impertorbable ,la més gran de les emocions...
Som els qui mantenim La Paraula viva. Som els que revivin els Records. Som els guardians del So. Som els guardians. Som els protectors.
Qui gosarà molestar-nos?
Una altra proposta de Relats Conjunts
.jpg)
Escrits
17 que ens ajuden a inventar:
Jo no! :P
Molt original, m'ha agradat!
Sincerament, per tal com parleu, jo tampoc, no fos cas que...
A mi també m'ha agradat molt! :-)
Jo tampoc, sembla que tenen mala bava!
No els molestarà ningú i romandran allà per sempre.
Jo tampoc, xxxttttttttt!
M'agrada...
Molt original. També m'ha agradat.
Doncs jo trobo que si que els hauriem de molestar una mica. Així els faríem parlar i compartirien amb nosaltres aquests sons dolços i aquestes paraules belles perquè de moment, de tan tensos i muts que estan, se les guarden només per ells. ;-))
Un aplaudiment pel relat!!
M'ha agradat, però crec que ens hauríem d'atrevir a fer-los caure d'aquest pedestal de poder.
Jo no els destorbaré pas! Breu i bo!
Ja està dit, queda clar no?
Home si tenen tan de poder potser que ens simplifiquin una mica la nostre existencia
Ni jo tampoc!!! I a més a més els deixaré algun present o faré algun sacrifici si fa falta per ells! Ara que ho dius... fan por eh!
No sé si serà per covardia o no, però jo tampoc gosaria importunar-los.
*Sànset*
Si ens ajuntem tots jo crec que potser si que els podem molestar una mica...
Molt bo, jo crec que no, que no gosaré pas molestar-los...
Són tan seriosos!
Gràcies a tots i a totes per passar i llegir
Quin pes més gran que suporten i quantes responsabilitats els pobres, no m'estranya que semblin tan rígids. ^_^
Publica un comentari