divendres, 24 de setembre de 2010

Bateig

No, no us penseu que he decidit tornar-me cristiana altre vegada. Ja n'hem parlat alguna vegada i no he passat de voler apostatar a rebatejar-me. El bateig del que parlo és un de molt més prosaic i que no té cap pes posterior a la vida de la gent ( a no ser que et tornis un addicte a la matèria o moris en l'intent). Com ja anunciàvem aquí, dissabte passat vam fer un bateig de submarinisme.
Feia temps que dèiem que ens faria gràcia fer un curs de submarinisme, però primer vam voler fer una prova. Jo, que no em poso a l'aigua sino veig que tinc a sota, que els peixitos em fan un nosequé ( això que no he vist "Tiburón"). Doncs res, que per assegurar-nos la jugada – i els quartos- abans vam voler provar què tal això d'estar una estoneta sota l'aigua i va anar bé. La veritat és que tant de neoprè, jacket,regulador, ulleres,bombona i pesos és aparatós i molesta ,però és el preu que s'ha de pagar si vols fer veure que ets un peix ( patós, però un peix).

El divendres passat havia plogut a bots i a barrals ( menys del que fa ara a fora!) i no les teníem totes de poder intentar-ho. Dissabte al matí el mar estava remogut però es podia fer l'intent. Abans de començar et fan quatre explicacions bàsiques de quins són els estris que portes a sobre i com has de fer per poder respirar sense dificultats. Res, els mínims. Deprés ja només és qüestió d'encabir-te dins el neoprè i acabar-te de guarnir amb tota la parafernàlia. Costa caminar amb aquella fila, i quan entrés a l'aigua no millora. El jacket et fa surar però la bombona et tira enrere i com diu la Joana, sembles un escarabat panxa enlaire. Fas quatre proves de com respirar a l'aigua i cap avall s'ha dit. Si de cop veus que el monitor se t'acosta amb un roc de mida d'un mà i tant si com no, la vol encabir a la butxaca del teu jacket; no et preocupis. No és assassí de la màfia sinó que et vol ajudar a baixar fins al fons. 

L'experiència, tot i que la visibilitat no era la millor, entretinguda. Vam veure quatre peixos ( no els sé reconèixer, digueu-me ignorant ) , eriçons i algues ( Joana, no em matís!). Vaig tenir un o dos ( bé, més.. però tampoc cal anar-ho explicant tot) amb l'aire, i en Martí alguna molèstia a l'orella per la comprensió. La Joana, que explica la part final del dia al seu blog, no va tenir tant sort . Tenia una mica de constipat i les orelles li vam fer mal i no va poder submergir-se.

En resum, val la pena provar-ho és entretingut i no descartem fer el curs el proper estiu.


 

12 comentaris:

  1. A mi no m'acaba d'atreure això d'estar sota l'aigua. En una piscina encara! Prefereixo tocar de peus a terra. Però tothom en parla molt bé d'aquestes experiències. De moment passaré. En aquest cas puc dir que d'aquesta aigua no en beuré, perquè encara que hi anés no ho faria això de beure aigua!!

    Per cert, quan has estat cristina tu?

    ResponElimina
  2. Hmmm... jo estaria en la línia d'en XeXu, però, digues-m'ho clar i català, per canguel.litis aguda. Sóc claustrofòbic, jo, i la idea de veure'm sota l'aigua, amb un tub sortint-me de la boca i uns rocs entaforats a la butxaca perque m'enfonsi més de pressa... aitx, que em falta l'àire!

    Deu ser bonic, molt, i m'encantaria provar-ho... però em sembla que la teva crònica serà el més proper que hi hauré estat. Danke, Mireia ;)

    ResponElimina
  3. Jo estic amb en Xexu i el Ferran. A més a més, sempre he tingut clar que si no tinc escames i espines serà per alguna cosa... em mantinc al secà.

    També aplico la meva idea al tema de volar. Si no tinc ales serà que no he d'anar per l'aire. Coi de Ferran, que ens obliga a agafar un avió. Quan ell hi va en cotxe...

    *Sànset*

    ResponElimina
  4. Ai Mireia! I encara estic refredada i amb una tos de cal deu. És xulo! Ja vaig dir que potser prefereixo que no m'agradi o que no ho pugui fer per les orelles, no vull una altra afició amb parafernàlia i a més cara!

    ResponElimina
  5. molt xulo!!!!
    aquest estiu li he agafat el gustet a l'snorkel (o tub i ulleres de sempre).
    Lo del submarinisme em fa més cosa, em costa el respirar i em fa cosa tenir com sensació d'opressió.
    M'atrau, però encara no per fer el curs, no m'hi acabo de veure

    ResponElimina
  6. Mai de la vida!! No, no, tant bé com s'està a terra! :-))

    Jo no tinc claustrofòbia, senzillament em faria por. Prefereixo passejar pel bosc i mirar els preciosos colors de la tardor, fent servir les cames i respirant pel nas sense cap mena d'aparell ;-)

    ResponElimina
  7. A mi tampoc em fa gràcia i això que el mar m'encanta, però anar per sota i veure peixets i cosetes em fa un noséquè... :P

    ResponElimina
  8. conec gent que va començar com tu i ara en són addictes :) l'enhorabona pel "bateig" :)

    ResponElimina
  9. Doncs a mí em va agradar, al moment força, però ara penso si m'agradaria tornar-hi i la resposta es sí; independentment de tota la parafarnalia abans de començar, les histories de pensar com respirar i vigilar de no anar massa de pressa per no tenir mal d'orella, el record es molt bonic i definitivament hi tornaria (o més ben dit, hi tornaré)

    ResponElimina
  10. Em sap greu haver trigat tant a contestar, estic una mica mandrosa. Probablement contesto per ningú perquè els pobres que esperàveu resposta, a aquestes alçades, ja no hi deveu comptar. Per si de cas, jo contesto.
    Veig que en general, no fa massa gràcia això d’anar sota aigua. Jo que em pensava que hi hauria un munt de gent que ho hauria provat!
    XeXu:jo és que sóc xafardera de mena i totes aquestes coses em piquen la curiositat... A mi també em feia una mica t’angunia, però ara com ara; bé
    Jo, cristina? jo? .... Jo és que no em puc despistar... Merci, ho vaig corregir de seguida
    Ferran:Doncs, si ens decidim a fer el curs . No et preocupis que t'ho explico fil per randa. Veig que el cap de setmana d'iniciació a hidro-espeleologia que vam fer fa temps tampoc no t’hagués convençut
    Sànset: ja veig que a tu tampoc et convenceré ... amb lo divertida que seria una crònica teva d’una cosa així, ai!
    Joana: a la primavera hi tornem, eh?
    Rits: Jo diria que no hi ha massa diferència pel que fa a la sensació entre respirar amb el tub o amb la bombona. Prova un bateig, no se massa car i et fas millor a la idea de si val la pena fer el curs o no.
    Assumpta: Ei, que passejar també passejo, eh! Una cosa no treu l’altra!
    Rita: A mi l’altre dia em va anar bé, però ja t’ho sabré dir si veig algun peixet que faci més d’un pam
    Clidice: crec que jo em quedaré amb pura xafarderia però mira... em fa gràcia provar-ho
    Martí: farem el curs, doncs?

    ResponElimina

Benvinguts a Un altre invent . Gràcies per les vostres aportacions