dimarts, 5 d’octubre de 2010

Cita con la muerte. Agatha Christie

Feia anys i panys que no llegia res de l'Agatha Christie. Quan era petita, amb dotze o tretze anys, me'n vaig llegir la tota la col·lecció de Molino ( aquells blancs de butxaca). Us en poso la imatge. En un juliol me'ls vaig llegir pràcticament tots. Eren d'una companya de feina de la meva mare i me'ls anava canviant a mesura que els llegia. Sempre m'han agradat els llibres on hi ha algun misteri per descobrir i els de l'Agatha Christie eren l'evolució natural després de llegir els de l'Enid Blyton o els dels Hollister. Feia temps que no pensava en aquests llibres ...

No sé si cal que expliqui com acostumen a ser els llibres de l'Agatha Christie. Hi ha algú que no n'hagi llegit mai cap? Potser sí, però com a mínim segur que alguna de les moltes pel·lícules o sèries que se n'han fet haureu vist. Aquest és un cas de Hercule Poirot ( a mi sempre em ve el cap d'imatge de Peter Ustinov, no hi puc fer més). Una mare despòtica i dominadora mort en una visita a la ciutat de Petra. El que semblava una mort natural va agafant un caire diferent. Tots els seus fills, víctimes del seu caràcter, l'acompanyaven en el viatge. Serà un assassinat? I si ho és, qui serà l'assassí? Com sempre, el nostre modest Poirot acabarà descobrint el culpable.

els clàssics
Escrivint aquest post m'ha passat una cosa curiosa que em passa poques vegades. He tingut un record olfactiu. En mi són més habituals els records en imatges i sensacions, fins i tot els records auditius però poques vegades sento una olor que no hi és. És una sensació estranya, de les que fa una mica de por. Ha estat buscant les imatges dels llibres de Molino, quan Sant Google m'ha ensenyat les imatges... de cop he tornat a sentir l'olor de paper vell, grogós... que feien aquells llibres . Us ha passat alguna vegada, o sóc rara?

14 comentaris:

  1. He llegit alguna cosa d'Agatha Christie, però aquests que cites no els conec. Me'ls apunto!

    ResponElimina
  2. Quina casualitat!. Jo també estic rellegint algun llibre d'Agatha Christie de la meva biblioteca, són força entretinguts i amb la mida justa (porto una temporada que no em venen de gust els "totxos") . :-))
    En tinc uns quants (no gaires) d'aquests de l'Editorial Molino en espanyol i 3 en català que són els que m'he proposat rellegir.

    En quant a això de la memòria olfactiva doncs a mi no m'ha passat mai, però no m'atreveixo a dir-te que ets rara. Potser el "raru" sóc jo! :-DD

    ResponElimina
  3. fa dies que em miro la meva col·lecció completa de Molino tot rumiant si ja ha passat prou temps com per haver-me oblidat de qui és l'assassí i tornar-los a llegir ... mmmm ... em sembla que esperaré un anyet més, me n'has fet adonar que encara recordo aquest :)

    ResponElimina
  4. No volia dir-ho, però com que ja ho dius tu!jejeje. A mi em passa molt, jo tot ho oloro i llavors recordo les olors d'un lloc, d'una cosa, d'algú que no cal que sigui algú amb qui hagis tingut un rollo, simplement sentir una olor i recordar algú que feia aquella olor. Totes les ciutats i tots els països tenen la seva olor. Plego, que semblo el protagonista de El Perfum.

    ResponElimina
  5. Oooooooohhhhhhh!!! oh i mil vegades oh!!!

    "els de l'Agatha Christie eren l'evolució natural després de llegir els de l'Enid Blyton o els dels Hollister"

    Aquesta va ser la MEVA evolució també!! Quina gràcia m'ha fet!! :-))

    Sí, a mi també em passa això de la memòria olfactiva... però és que jo sóc com un gosset... l'olfacte el tinc molt desenvolupat... No m'hi veig massa (estic mig cegatona), tinc l'oída normal, el gust normal... el tacte tinc un problema i és que quan una cosa és freda no distingeixo bé si és seca o humida: típic exemple: quan entro la roba estesa a l'hivern... mai, mai sé si és seca... li he de preguntar a en Josep Lluís... ell va tocant les tovalloles tot... i va dient "sí, sí que és sec"... hahahaha
    En canvi l'olfacte el tinc... uffff... massa fi i tot, perquè les males olors...
    Doncs bé, que tinc molts "aromes" en el record i sí que moltes vegades se m'activa la memòria aquesta que dius :-)

    ResponElimina
  6. Jo tinc molt poc sentit de l'olfacte, però m'agrada molt l'olor a llibre nou. Sí, nou, vell no em diu tant.

    He de llegir alguna cosa de la Christie. Quedo molt malament si dic que no he llegit res d'ella, oi?

    ResponElimina
  7. Ostres, doncs no m'ha passat mai. La meva memòria és extremadament visual. Curiosament, el meu avi n'era un gran fanàtic i tina la col·lecció sencera en el mateix format que el llibre que ens mostres. A principis d'aquest any vaig llegir-me'n un parell (Muerte en el Nilo i Asesinato en el Orient Express). El primer em va passar rapidíssim. El segon pràcticament no el vaig poder acabar. De moment, n'he aparcat la lectura.

    *Sànset*

    ResponElimina
  8. Ahir concretament vaig agafar el diccionari dels verbs catalans, aquell que ens feien comprar a l'escola de petits. M'encanta l'olor de vell que fa. Però també m'agrada l'olor de llibre nou.

    ResponElimina
  9. Ui aquesta portada de Molino m'ha fet fer un viatge en el temps, jo també els vaig llegir d'una tongada!

    ResponElimina
  10. Jo encara els rellegeixo, quan tinc moments molt espessos. Ara, els de Molino estan mal traduïts amb avarícia...
    De la memòria olfactiva haig de dir que la rara dec ser jo, que és la que més em funciona a mi... Jo recordo més les olors que la vista, pràcticament

    ResponElimina
  11. Màgia: En té moltíssims. Segur que en trobes algun que t'agradi.
    McAbeu:D'aquest de Molino no en tinc cap, tots me'ls van deixar. Els que tinc jo són vermells de La Llar del Llibre.
    La veritat poques vegades tinc un record olfatiu però qunahi és, és intens.
    Clidice: doncs, res a esperar una miqueta més
    Joana:cada lloc i cada persona té la seva olor. Sovint no les recordo, però alguna de tant en tant sí.

    Assumpta: Veig que evolucionem per allà mateix. jeje
    A mi tambéem costa distinguir el sec i el moll quan està fred.

    XeXu: a mi m'agrada l'olor a llibre ( nou o vell ; tan se val). Alguna cosa hsuries de llegir o l'Assumpta no et deixarà entrar al seu blog ;)
    Sànset: Potser els has de dosificar.
    Marta:Ja l'hihde fit en XeXu . L'olor de llibre m'agrada totes. Però en general l'olor paper, perquè les llibretes també m'agraden.
    Fe:Veig que en som uns quants!
    Àlex:No recordo això de la traducció, però fa més de 20 anys que els vaig llegir i no em fixava amb aquestes coses. Jo em sembla quetin una mica de tot, pel que fa a memòria; erò tendeixo bastant a recordar sensacions.

    ResponElimina
  12. Ja saps que estem amb la Christie també per casa. Crec que molta gent té els seus llibres per anar llegint-los un munt de vegades.

    Quins records esta col·lecció, a casa la teníem i va ser on me'ls vaig llegir quasi tots. Fa dies que els busco i no sé qui els té, tinc ganes de tocar-los, t'entenc t'entenc :)

    Terra de llibres

    ResponElimina
  13. Oooooooh!!! una altre persona que també li costa distingir el sec del moll quan està fred :-))) i jo que em pensava que era un ésser estrany!! Li he de dir al Josep Lluís :-DD

    Què xulos eren els llibres de Santa Clara, Torres de Malory (amb les professores de francès, els partits de lacrosse i la cervesa de gingebre!!) :-))
    I els Hollister!! La Pam, el Pete, la Holly, la Sue... i... me'n falta un... hehe

    ResponElimina
  14. Ricky!! (ho he buscat a Google, of course!!) ;-))

    ResponElimina

Benvinguts a Un altre invent . Gràcies per les vostres aportacions