dissabte, 29 de gener de 2011

El joc de Déu. Salvador Macip


M’ha costat decidir-me a llegir-lo però el final ho he fet. No m’agrada massa llegir llibres d’autors que volten per la catosfera perquè tinc por que no m’agradin  i no atrevir-me a dir-ho al  blog. Sortosament aquest no ha estat  el cas.


Tres personatges molt diferents – Sherman Comet, un mal estudiant que és l’esperança d’una ètnia minoritària, Vivian Bentley, l’estudiant perfecte filla d’una familia benestant ,i  Déu- es veuran obligats a treballar junts per salvar el món. Sí, el Món en majúscules però tot i que cadascú ha de complir la seva part de missió no tot és el que sembla.

El llibre m’ha agradat, ràpid i àgil passa molt ràpid. Jo he trigat molt perquè s’han unit un moment poc lector i molta feina però sinó amb un cap de setmana tens un llibre més al sac. La idea  és original, els capítols curts  i el to còmic de tot plegat fa que passis una bona estona. L’únic punt dèbil: el final es torna bastant previsible a partir de mig llibre però tot i així val la pena seguir llegint.

6 comentaris:

  1. Si jo el vaig llegir en tres dies, que sóc lent de collons, els lectors de per aquí en una tarda se'l poleixen.

    Estic força d'acord amb tu en tot el que dius, ja en vaig parlar també, i la velocitat vertiginosa em sembla que l'hem palpat tots. No sé què és el que trobes previsible, tampoc no explicarem el final és clar, però és normal que les coses es compliquin sempre que sembla que s'arriba a una solució. Era d'esperar que el final no fos tampoc una bassa d'oli, però personalment em va semblar molt ben trobat, no m'ho imaginava.

    I pel que fa a llegir llibres de gent de per aquí, bé, pot ser complicat sí. Però només s'ha de tenir una mica de tacte si no t'ha agradat. Si llegeixes un llibre d'algú de lluny i te'l vols carregar, no passa res. Però també tens dret a dir que no t'ha agradat un llibre, per més que apreciïs l'autor. Macip em cau bé, què vols que et digui, és un paio hiperactiu que fa de tot, i m'agrada seguir-lo. A més, per aquí es mostra com qualsevol de nosaltres, i això està bé. Però si fem ressenyes s'ha de ser sincer, no es pot deixar que influeixi això de 'conèixer' l'autor. El que no diràs és que t'ha semblat un llibre lamentable i que millor que l'autor es dediqui a una altra cosa (que en el cas de Macip seria fàcil, perquè activitats diferents no n'hi falten...), però pots dir senzillament que no t'ha agradat, i els motius. Això també ajuda a créixer. Bé, que no és el cas, només t'ho deia perquè no et faci cosa llegir autors blogaire. Que a més, mai saps si en realitat, quan llegeixes llibres d'autors catalans, estàs llegint algun blogaire que publica sota pseudònim... ho has pensat això?

    ResponElimina
  2. Jo el tinc al pilonet... però no encara en primer a posició.

    En tinc dos o tes per davant.

    Jo vaig publicar un dia un comentari d'un llibre de de Jordi Llavina titulat Ningú ha escombrat les fulles. Tant tranquil·lament... és un llibre que em va costar una mica d'entrar-hi i que m'enganxés i ho deia ben sincerament. Finalment em va agradar. Jo a Jordi Llavina no el coneixia de res... però me'l vaig trobar als comentaris. Primer vaig pensar Glups! però després em va semblar normal que vulguin saber la opinió dels lectors i també que els lectors la donem ben sincera.

    ResponElimina
  3. Gràcies Mieria! És el que diuen el XeXu i la Carme: a alguns lectors ens agrada saber què pensen els lectors. No és una qüestió d'ego: ens és realment útil. Per això a mi no m'hagués fer res que haguessis penjat una crítica negativa (ja ho saps per la propera vegada!). De qualsevol comentari s'apren, si està ben fet. El més important és que sigueu sincers qual els feu, com diu la Carme. Però bé, estic més content si llegeixo que t'ha agradat :-)

    El final no me'l vaig plantejar mai com una sorpresa, no és massa important si te l'imagines (tu mateixa dius que val la pena seguir llegint, i aquesta era la meva idea). És, de fet, l'únic final possible, sota el meu punt de vista. És el que necessitava per completar el missatge que volia donar.

    ResponElimina
  4. Bona ressenya i els comentaris m'han semblat molt interessants amb el luxe afegit de l'opinió de l'autor. El tinc pendent.

    ResponElimina
  5. Un dia en parlaré! Paciència...

    I sí, estic d'acord amb la kweilan: bon apunt i comentaris de luxe!

    Vinga, a llegir...

    SU

    ResponElimina
  6. Primer de tot disculpeu per haver trigat tant però últimament vaig bastant embolicada a la feina i tinc el blog ben abandonat
    XeXu: aquesta vegada et guanyo i de llarg. Pràcticament vaig trigar una setmana però no és normal. També és cert que quan vaig tenir una tarda vaig llegir-ne mig. Doncs jo sí que me l’imaginava bastant però no va restar interès a la lectura.
    Pel que fa al tema de ressenyes que poden ser llegides per l’autor sempre em fa una mica d’angúnia perquè em sabria greu que la meva opinió ferís sensibilitats. La feina vista des de fora sempre sembla és fàcil del que és i la meva opinió és només l‘opinió d’una lectora sense criteri- com diria la SU- i mira em sap greu si no m’agrada. No havia pensat mai- mira que penso poc, de vegades- que els autors amb pseudònim a la xarxa també són una possibilitat. En aquest cas, si fereixo sensibilitats és culpa seva per amagar-se ;)
    Carme:Jo també hagués pensat Glups! però a mi el que “em talla” sovint és la por abans de llegir el llibre. I si noi m’agrada gens? Què faig? ... suposo que amb això sóc un pèl maniàtica, mira.
    Salvador: Gràcies per passar i pel teu comentari. Trobo genial que us agradi saber què pensen els lectors i segurament si em trobés en el teu cas faria el xafarder per tots els blogs que trobés. Suposo que el problema amb la crítica el tinc perquè més que una crítica amb cara i ulls , el que faig jo és donar una opinió, una sensació .. un senzill m’ha agradat o no. La meva primer pregunta quan acabo un llibre sempre es redueix: m’ho he passat bé? No vaig més enllà, no en faig cap anàlisis, no hi penso massa. Només aboco en el blog el mateix que faria si algú que em veu llegint el llibre em preguntes què m’havia semblat. Suposo que és per això que el fet que no m’agradi no és suficient per fer-ne una crítica negativa, sobretot per aquesta manca de criteri del que l’hi parlava a en XeXu. El màxim que puc fer és dir si m’agrada no i això ho faig ben tranquil•la. A més a més, tot i la lectura una mica accidentada que he tingut. M’ha agradat. M’ho he passat bé i no sempre passa.
    Kweilan: sí, nena...l’autor i tot ;)
    SU: espero el teu comentari, que tot i el que diguis sí que té criteri.

    ResponElimina

Benvinguts a Un altre invent . Gràcies per les vostres aportacions