No havia llegit cap llibre d'aquesta autora i ara amb el boom dels autors nòrdics desconfio una mica del fet que es sentin anomenar. Sovint em costa escollir un llibre dels que estan de moda, sinó és perquè ja conec l'autor o perquè ja havia decidit llegir-lo abans de ser coneguts. Aquesta lectura ha estat, com moltes d'altres, deguda a l'opinió que he anat trobant als vostres blogs.
Fjällbacka és un poble de pescadors on troben a una nena ofegada al mar. Patrick Hedström haurà de descobrir si ha estat un tràgic accident o hi ha alguna cosa més. La trama es situa al voltant de les investigacions del nostre policia per esbrinar què ha passat. Patrick s'haurà d'encarar a una aquesta horrible situació i combatre alhora amb les poques ganes de treballar d'alguns dels seus companys i una situació personal complicada. La investigació el portarà a buscar els draps bruts- si és que n'hi ha- de la familia i els veïns de la nena. Alhora, l'autora ens explica una història paral·lela, la de Agnes una nena rica de principis de segle que anirà combinant amb la investigació.
La història passa bé, les veus dels diferents personatges ens van explicant els fets des de punt de vista diversos que fan que tot plegat prengui cos. Cada personatge té el seu moment i l'autora els va intercalant de manera que semblen una sola veu. No tens la sensació que la història és un conjunt de solistes sinó una única història explicada per diverses veus. Una trama entretinguda, uns personatges amb certa profunditat- tot que a vegades un pèl extrems- i una manera àgil i senzilla de llegir faran que possiblement repeteixi amb l'autora.
Escrits
8 que ens ajuden a inventar:
Si abans ho dic...
Doncs jo tinc un altre de l'autora en espera, també per recomanació blogaire, i suposo que caurà properament, de fet és el que estava pensant d'afegir a la llista en tercera posició, aquest mateix matí ho he pensat. I com que ara tu ressenyes un llibre de la Läckberg i dius que està bé (i no ets la primera que en sento parlar bé), em sembla que la decisió està presa. A veure si m'enduc la mateixa impressió.
XEXUUUUUUUU!!! i ara què ha de fer la MIREIA? Aquest és un llibre 2010 o un llibre 2011? ;-)
S'haurien de dictar unes Disposicions Transitòries que regulessin aquests casos de llibres començats un any i acabats un altre :-)
I jo que no he llegit res de res de cap d'aquests autors de l'onada nòrdica! No puc opinar :-)
Jo tampoc no he llegit res de l'onada nòrdica. Em fa cosa, ara surten com bolets aquests autors i no sé mai que fer, a no ser que llegeixi per aquest món que estan bé.
Jo la trobo una autora bastant entretinguda.
Hola Mireia, jo també l'he llegit i trobo que passa bé. De tota manera, jo també desconfio una mica de les modes en el món del llibre...
Cada vegada me n’adono que em queden més llibres per llegir. Mecatxins...
*Sànset*
A mi també em va distreure, tot i que s'ha de reconèixer que n'hi ha de millors... però em va agradar i em va enganxar, en el seu moment. Bona ressenya!
XeXu: vaig penjar la foto perquè feia molts dies que tenia el blog abandonat i resulta que després m’animo amb el llibre i l’acabo ràpid. També és cert que sovint em fa mandra i necessito una empenteta.
Ja he vist que tens el llibre de la Läckberg en el pròximament, espero la teva ressenya.
Assumpta:Potser sí que haurem de crear una mena de llibre d’estil pels resums de l’any. Aquest el poso al 2011 perquè no el vaig posar al 2010.
Joana: doncs, aquest em va agradar, si et serveix com a “una opinió d’aquest món”
Kweilan: coincidim, doncs.
Txell: jo també desconfio una mica però a vegades aquesta desconfiança en fa perdre bons llibres.
Sànset: ens passa a tots ;)
Màgia: Jo el posaria en la pila dels llibres per passar l’estona, que no tots hi van.
Publica un comentari