dimarts, 7 de febrer de 2012

Dickens 2012

L’Assumpta ens ha embolicat a molts  a una de les seves grans passions: Dickens. Sempre que n’hem parlat he dit el mateix: massa trist, molt fosc... La meva experiència amb Dickens és poca i llunyana. Quan tenia vuit anys em van regalar un llibre, de Bruguera. El recordo perfectament: verd, tapa dura, amb il•lustracions en blanc i negre, en castellà. Em va costar déu i ajuda acabar-lo. El trobava trist i pesat i no el vaig deixar més que res per “puntillo”. Me l’havia regalat una amiga meva, la noia més llesta de la classe i si ella trobava que era un bon llibre, calia que l’acabés.. coses de canalla. Jo estava convençuda que no havia llegit mai res més de Dickens  però pensant amb el post que m’havia compromès a fer googlejava jo tranquil•lament i vaig trobar el següent títol: “La pequeña Dorrit”. Jo aquest llibre el tenia, no recordava ni quan, no com, ni d’on havia sortit. Havia estat una lectura obligatòria de l’escola, un llibre que havia triat jo, un regal? Segueixo sense saber-ho.  Això sí és el que he rellegit. Potser és una mica de trampa llegir-ne una adaptació infantil a la meva edat però és que diumenge a les 6 de la tarda encara no m’hi havia posat i el post calia que estigues al dia. M’hi havia compromès. Així doncs, aquí la meva col•laboració a la iniciativa de l’Assumpta per l’any Dickens.


La pequeña Dorrit. Charles Dickens. Susaeta edicions. 1985



Dickens ens fa un retrat de l’Anglaterra de l’època, de les condicions de vida i de feina d’uns personatges sovint estranys. Ens retrata el Londres del moment, les diferències de classes, les condicions de vida, la manera de veure i de viure. Hi ha certa ironia, en la seva descripció d’alguns personatges, una mica de malicia al retratar-los però també molta compassió ( és una paraula que no m’agrada utilitzar, però que crec que és l’adequada pel sentiment que m’ha despertat). 









Encara no sóc capaç de decidir si és un autor que m’agrada o no, però com que he fet una mica de trampa amb la lectura que he escollit em comprometo a llegir-ne una de veritat. Amb les ressenyes de tots els participants segur que en trobo una que s’adapti  als meus gustos.  Assumpta, al final ens faràs llegir Dickens a tots 

10 comentaris:

  1. M’ha fet gràcia el teu post, m’ha recordat en certa manera, la meva relació amb en Dickens. Jo tampoc he llegit cap novel•la de Dickens però si moltes de les revistes que van sortir de la seva obra en la col•lecció de Joyas literarias.

    ResponElimina
  2. Ei, no creguis que no t'entenc! :-))

    T'asseguro que a mi em passava el mateix. Fa tres anys per mi Dickens era l'autor d'uns llibres on hi havia nens molt pobres i que ho passaven molt malament... i poca cosa més. Això sí, va ser començar a llegir-lo i canviar radicalment d'opinió. És un geni! :-))

    Moltíssimes gràcies per participar! I ja veuràs com, entre totes les ressenyes i mencions, trobaràs algun llibre que et cridarà ;-)

    ResponElimina
  3. A mi també sempre m'ha imposat una mica llegir Dickens. Però, cada vegada m'estic engrescant més, crec que va essent hora de posar fil a l'agulla!

    ResponElimina
  4. El teu comentari sobre el llibre és exactament la impressió que m'he portat. Podria copiar i pegar-lo al meu comentari sobre "Temps difícils" amb tota tranquil·litat.

    ResponElimina
  5. No ets l'única que ha tingut certes prevencions abans de començar a llegir a Dickens. Jo, si no hagués estat per aquest homenatge segurament encara no ho hagués fet però ara me n'alegro d'haver-m'hi posat, la "Història de Dues Ciutats" em va agradar molt.

    ResponElimina
  6. Ostres! D'entrada he pensat que l'únic que havia llegit d'en Dickens, era com tu, "La Pequeña Dorrit" una adaptació infantil encara més antiga que la teva, coses de nèixer abans, però en arribar al final he vist el comentari d'en McAbeu i he pensat que fa uns anys també vaig llegir el mateix. És trist Dickens. Acabo de mirar l'ebook i he vist que en tinc uns quants, coses dels drets d'autor, alguna cosa llegiré, suposo que l'Oliver Twist i després algun altre. Mireiaaaaa, ja et val llegir la versió infantil, segur que a més només has llegit la part il·lustrada!

    ResponElimina
  7. Ja veig la xarxa plena de ressenyes de Dickens!!

    ResponElimina
  8. Bon post! d'aviat llegiràs Dickens ja ho veuràs...

    ResponElimina
  9. Jo crec que Dickens és un tipus d'autor que no s'hauria de fer llegir als més menuts, precisament pel tipus d'ambient que tu descrius que hi ha en les seves novel·les.

    Aquesta foscor i ambient decrèpit pot fer que molta canalla no el trobi atractiu.

    A mesura que la persona va madurant pot anar captant millor l'essència, la història i la biografia personal que l'autor hi posava en cada un dels seus llibres.

    ResponElimina
  10. Quadern: em consola saber que no sóc la única
    Assumpta:segur que en trobo algun que em convenç
    Thera: al final ens tornarem tots uns entusiastes!
    Jordi:ara el vinv a veure
    Mc:ens va ben engrescat a tots !aquesta Assumpta! i tu l'hi has ah¡judat :)
    Joana:nenaaa que vaig de c..
    Kweilan:plena,plena
    Elfreelang: crec que sí
    El porquet: estic d'acord amb tu. Vaig llegir-l'ho quan no tocava i deprés ja no em venia de gust

    ResponElimina

Benvinguts a Un altre invent . Gràcies per les vostres aportacions