Ja fa molt temps, uns dos o tres mesos que vaig acabar el llibre, però no havia fet encara el post; em disculpo pel retard. El llibre és entretingut i ens narra la història d'en Joan Casas , un emigrant a Nova York buscant el somni americà. Té diversos bons moments però he de reconèixer que no vaig aconseguir entrar a la historia. No és el primer cop que em passa, si no em puc identificar amb el personatge o trobo excessivament increïble la història, perdo la constància. Tot i així m'ha agradat més que "Digue'm qui sóc" de la Júlia Navarro, del que no em creia ni un borrall o del top super vendes "El noi del pijama de ratlles" on només pensava que el nen era tonto, per ser diplomàtic. Per tant dir-vos que el llibre està bé però no m'ha encantat.Potser no és ben bé el meu tipus de llibre ni tampoc era el meu millor moment.
Fa 1 hora
.jpg)
Escrits
4 que ens ajuden a inventar:
Doncs res, que no l'apuntarem, que ja hi ha prou coses per llegir.
Ostres, a mi més que tonto, el nen del 'Pijama' em fotia una ràbia... quina ràbia en Bruno, quina ràbiaaaaa!
No el coneixia i tampoc no el "registraré", llegida la teva opinió. Tot i això, m'ha agradat poder establir un paral.lelisme amb un altre llibre que... bé, ja us ho explicaré un altre dia.
Espero que hagis recuperat el teu millor moment, Mireia.
Ferran, aquesta vegada no estat jo la del post sinó en Martí. Tampoc no t'allunyes massa de la realitat , no tinc el meu millor moment... de mica en mica
MARTÍ, S'agraeixen les ressenyes que "recomanen" i les que "des-recomanen", així no cal posar a la llista de pendents tants llibres :-))
El llibre del nen del pijama de ratlles no l'he llegit, però conec gent de la que em refio que els va agradar molt i gent que també m'han dit que no els resultava creïble.
MIREIA, un petonàs ben gran! :-)
Publica un comentari