divendres, 16 de novembre de 2012

Casualitats o com el meu germà acaba en una banyera a la biblioteca

Us semblarà estrany però llegiu fins el final, té més lògica del que sembla.

Dijous quarts de 10 de la nit 

Martí: -Ha trucat en Jaume ( el meu germà ) per preguntar-te  que et sembla un programa.
Mireia: -Un programa? De què?
Martí: No ho sé , un programa.

Divendres . Quarts de 7 de la tarda. ( conversa molt resumida)

Jaume: -Estic buscant un programa per catalògar llibres. En saps algun?
Mireia: - Amb en Martí en van estar buscant i en català no vam trobar res que ens fes el pes. Fins i tot vam intentar crear un document d'Acces.
Jaume: I aquell que tenia la Mama?
Mireia: No aquell no, nosaltres també el teníem i quan vam canviar de sistema operatiu no es podia obrir i vam perdre totes les entrades.

Anem fent intents de mirar plantilles d'Acces i vaig voltant per internet a veure si hi ha alguna cosa que estigui bé.

Jaume: No et preocupis ja seguiré buscant.
Mireia: Si trobés alguna cosa que estigui bé, avisa que a nosaltres també ens interessaria.
Jaume: Fins demà!
Mireia: Fins demà!

Divendres. Mentre penjo el telèfon .

Obro el bloc i veig la paraula Biblioteca al títol d'un post.  Clico  i em trobo això:

Blog de l'Assumpta

Divendres. Un quart de vuit. 

Tinc post!


PS. Que ningú m'expliqui res del post de l' Assumpta que no he passat d'aquestes tres linees. No m'agrada llegir els Relats conjunts abans de fer-l'ho jo i aquest és problable que caigui

15 comentaris:

  1. Hehehe, que bo! Ostres, quines coincidències! No m'estranya que ho hagis volgut escriure, jo tampoc me n'hauria pogut estar!

    Jo creia que ja n'havíem parlat, però per classificar els meus llibres jo faig servir aNobii.com, no sé si serà del teu gust, però a mi m'agrada anar introduint-los allà.

    ResponElimina
    Respostes
    1. N'haviem parlat i fins i tot diria que vaig fer-hi un compte, però no m'he acabat de decidir. L'hi diré potser amb ell l'hi convenç.

      Elimina
    2. XeXu, acabo d'entrar al meu compte d'aNobii i es poden pujar llibres mitjançant codi de barres, em sembla que potser si que et faré cas si és tant fàcil

      Elimina
  2. Ostres! He pensat que de cop, havia canviat la immersió al mar per la banyera, més pràctic i ara que ve l'hivern! Però no!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pobre ni tant sols sap que acaba de sortir en un post, potser que l'hi digui, no?

      Elimina
  3. Ostres, quina gràcia!! Què bo!!! Jo crec que vivim envoltats d'ones telepàtiques per tot arreu!! :-DDDD

    El més bo del cas és que he començat a llegir i dic... "Mira, la MIREIA ha batejat el seu germà-fictici amb el nom de JAUME, quina gràcia, com el meu protagonista!!" :-P

    ResponElimina
    Respostes
    1. De fictici res de res. A més si el meu germà es diues Joan, Jordi o Marc no seria tant estrany, però de Jaumes tampoc n'hi ha tants, no i que a més precisametn avui em preguntin com catalogar una biblioteca, menys!

      Elimina
    2. Vaig sentir com una veu interior que em deia "Jaume, Assumpta, posa-li Jaume i no vaig tenir altre remei que posar-li així o em quedava sense relat :-DDD

      Elimina
  4. Per cert, la nova imatge del blog és maquíssima, com molt relaxada, tranquil·la... i les sandàlies, una xulada!!! ;-)))

    ResponElimina
  5. Aquestes sandàlies tenen uns quants anys però tenen història. Les vaig veure al Decathlon però eren cares i em "recaven".Les vaig veure unes quantes vegades i no em decidia i quan per i em deceideixo a Girona ( que és on compreo habitualment no hi eren) . Vaigacabar a Vic però déu fer 3 anys que no me les trec en tot l'estiu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això vol dir que eren bones :-) Mon pare sempre ho deia, que a vegades voler comprar barat surt car i comprar una mica més car surt barat... i les sabates són un bon exemple d'això... Clar que hi ha preus prohibitius que no hi ha dret... però, en general, i sense anar al més extrem, una bona sabata sempre és una bona inversió, sobre tot si tens els peus o els genolls delicats com jo :-)

      Aquestes són precioses, m'encanta el color i la combinació amb la treneta.

      Fa dos anys jo em vaig comprar aquestes i no n'he comprat cap més... encara hi vaig genial i estan la mar de ben conservades... i son toveeeeteees ;-)))

      Elimina
  6. Això si que és unir realitat real i realitat virtual!!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mira em va fer gràcia. Això sí ara em costa més pensar un relat conjunt

      Elimina
  7. Boníssim, Mireia!!!! A mi m'encanten les "casualitats" o "causalitats" a vegades no sé decidir-me... :)

    ResponElimina

Benvinguts a Un altre invent . Gràcies per les vostres aportacions