dimecres, 14 de novembre de 2012

Sé el que estàs pensant. John Verdon



Fa temps vareu trobar la ressenya d’aquest llibre , en Martí el va llegir i jo no m’hi acabava de decidir. Finalment ha caigut.  És un llibre entretingudet per passar l’estona. Té tots els ingredients dels llibres que a mi m’agraden: un misteri, un dolent molt dolent i molt intel·ligent, un policia, no tant bo i més intel·ligent encara, històries que venen del passat, traumes i interpretacions... En resum, un llibre que es deixa llegit. També és cert que de bon principi veus per on aniran els trets – però així ets sents més intel·ligent que el poli intel·ligent, imagina’t!- i fa que avancis en la història per saber si anaves ben encaminat. No serà que l’autor potser ja ho volia.

.
Reps una carta  on algú  et diu que pensis un número del 1 al 1000 i que obris el sobre petit que acompanya la carta. Ho fas, obres el sobre i ha encertat el número que estaves pensant. És impossible! A més la carta conté una amenaça i un petit xantatge. Què fas? Recordes que tens un excompany de facultat que és una estrella de la policia de Nova York, tot i que està retirat no s’hi podrà negar. Pels vells temps.  És així com David Gurney es veurà involucrat en un cas diferent i enrevessat tot estar retirat. Com era d’esperar el petit xantatge inicial és convertirà en una cosa més perillosa i alhora més intrigant: Gurney no s’hi podrà resistir tot i l'oposició de la seva dona.







Un llibre lleuger, fàcil i sense pretensions per passar una estona entretinguda.

6 comentaris:

  1. Està bé poder comentar un llibre un bon temps després de llegir-lo, però encara no tan temps com per haver-lo oblidat. Com sabem, els llibres tenen diferents maduracions. Em va fer mandra agafar-lo, però quan ho vaig fer em va passar bé, com tu expliques. A destacar que jo no tenia ni idea de com s'ho feia el dolent, així que no em sentia gens intel·ligent. A més, la primera part és molt introductòria, parla molt del protagonista i poc de la història, això és el que més costava del llibre. Però un cop dins, no es pot parar.

    Mentre el llegia m'agradava, però no pensava que tant, i li vaig acabar posant molt bona puntuació perquè en acabar em vaig adonar que m'havia enganxat, m'havia fet interessar i sorprès en molts aspectes. Un llibre que em va deixar satisfet, però que no ha fet que corregués a llegir el segon, que tinc a la meva disposició a ca la mama. Potser és bon senyal, em fa tanta mandra com el primer, i va anar bé. Penso que el segon caurà al 2013. Decidit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No, no jo tampoc no tenia ni idea de com ho feia, si més no amb els números. El tema petjades ja era més fàcil. Però de bon inici vaig triar undolent i el vaig encertar. Casualitat.
      Si que tens raó ab això de la maduració dels llibres.

      Elimina
  2. Que bé que us hagi entusiasmat tant.
    Recordo que el vaig recomanar al meu fillol intuint que li faria passar una bona estona, i ara veig que ho vaig encertar de ple. Hom diria que això es tenir olfacte pels llibres (hehehe)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Costa molt triar o recomanar un llibre per un altre.Pots tenir-ne una idea però encertar-ho és complicat. Felicitats de si l'hi va agrdar si que tens bon nas, o bon ull.

      Elimina
  3. el tinc en la meva llista de pendents, però la teva ressenya m'ha fet baixar-lo unes quantes posicions de la llista.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pons, no el moguis de la llista que no està malalment, home!

      Elimina

Benvinguts a Un altre invent . Gràcies per les vostres aportacions