dimecres, 14 de gener de 2009

Dimarts i 13, uala!

Com cada any la nostra amiga la grip ens visita i aquest no és una excepció. Avui ja em trobo una mica millor, però porto des de diumenge vegetant entre el sofà i el llit acabant amb les reserves de Klennex i de cafès amb llet de casa. Aquesta, i la falta d'internet , són les raons per la meva poca activitat bloggera.


Seguint el consell d'en Xexu, deixaré de fer post estripant contra les companyies telefòniques i dedicaré els meus esforços a altres coses més productives. Però els posts anteriors els havia de fer, ho necessitava, volia desfogar-me. Ara com que sé que la cosa anirà per llarg, miraré de fer-ho el més passable possible. Em sap greu perquè cada vegada que em connecto veig el munt de post que m'he perdut i que no tindré temps de llegir. Aquests dies però, m'he adonat d'una cosa; estic enganxada. Ja ho deia fa més d'un any en un post però ara en sóc plenament conscient, en compte d'aprofitar aquest dies per llegir, m'he dedicat a mantenir converses amb els senyors i les senyores de atenció al client. Cada vegada llegeixo menys, en el resum de l'any ja me n'havia adonat .. però cada vegada es pitjor. Amb els dos dies que fa que estic per casa tirada no he obert ni un sol cop el llibre, la febre i el mal de cap no ajudaven, és cert però ni un intent...he viscut bàsicament mirant tele endarrerida gravada, el Disney Chanel. Ja ho sé no tinc edat pel Disney Chanel però era l'única cosa capaç d'entendre. Avui que sembla que vaig tornant a la normalitat m'he decidit a escriure un post.


Com que porta dos paràgrafs i encara no he explicat res, abandono que vaig que encara tinc el cap emboirat. Prometo no fer-me tant pesada amb els meus marrons amb les companyies de telèfon, i de fer tot el munt de post endarrerits: el del meus propòsits pel nou any, una ressenya pendent ( El Princep de la Boira) i penjar unes fotos del Montseny nevat fetes des de la platja de malgrat. No sé quan tornaré tenir un moment de connexió per penjar aquest post; però per si de cas us dic que avui és dimarts i tretze, qui és supersticiós?

9 comentaris:

  1. Jo no sóc supersticiós.
    Això de no obrir el llibre no és tan estrany, de vegades simplement no ve de gust, preferim omplir el cap amb qualsevol altra cosa. Ja et tornaran les ganes, segur, i faràs un bon sprint.

    No expliquis massa cosa del Príncep de la Boira! No és que no facis cara de llegir-lo, és que em fa gràcia, pensava que seria l'únic friki que llegiria aquests altres llibres del Zafón.

    ResponElimina
  2. Mima't una mica pequè si estàs malalta no pots pensar amb lucidesa, ni llegir...només cobar una miqueteta el refredat. Millora't

    ResponElimina
  3. Ostres nena! Sona molt catastrofista això de no sé pas quan tindré una altra oportunitat de connexió, com si anessis en una nau espacial que va abocada al desastre. Va igual que la grip s'acaba, internet tornarà a les vostres vides i tornareu a riure i ser feliços i menjar anissos!

    ResponElimina
  4. Recupera't i recupera el plaer per la lectura, els blogs enganxen, però els llibres encara més!

    ResponElimina
  5. ... Cuida't i millora't ben aviat... pel que fa a la lectura, com tot, té el seu moment i el seu ritme; les variacions li van donant forma i relleu en el temps...

    ResponElimina
  6. Xexu:no et preocupis explicaré poca cosa. Acostumo a donar la meva opinió més que explicar l'argument.

    Kweilan:la grip ja ha anat a menys, però em sembla que el tema lucidesa no l'he solucionat! ;)

    Joana:ja saps que em costa poc posar-me catastròfica

    L'Espolsada: a veure , a veure si el recupero

    digue'm ariadna: ja estic refeta, gràcies per l'interès. I a veure si torno a agafar el ritme de lectures de fa un parell d'anys

    ResponElimina
  7. Amb la grip paciència (últimament n'has de tenir molta, no? amb les companyies d'internet, amb les malalties típiques de l'èpoica ...). I pel que fa a les lectures, tot va per moments, i hi influeixen les darreres que has fet. A mi ara mateix m'ha passat que l'última em va defraudar una mica i porto dies veient més cinema que mai, amb la qual cosa he deixat els llibres de costat.
    Suposo que en qüestió de dies em tornarà a agafar la dèria lectora, però si em deixeu anar algun títol que us hagi deixat bon regust, millor que millor.
    Fins aviat

    ResponElimina
  8. Ànims! La grip són set dies amb medicaments o una setmana sense... Molt sucs, molta manta i molta tranquil·litat... El Disney Chanel és tant bona opció com qualsevol altra, dona! A més, així podràs parlar amb la majoria la població, que saben qui és la Hannah Montana abans de saber qui és Manuel de Pedrolo...
    Una abraçada!

    ResponElimina
  9. Mireia:tema grip recuperada del tot. Doncs a veure si t'agafa un altre cop la dèria lectora i sinó sempre ens pots fer comentaris de cine ( veus com hauries de fer un blog)

    Àlex: T'asseguro que la tinc vist la Hannah aquesta

    ResponElimina

Benvinguts a Un altre invent . Gràcies per les vostres aportacions