diumenge, 4 de gener de 2009

El libro de los muertos. Patricia Cornwell

Gràcies al senyor ONO el post va uns quants dies tard, que és l'últim llibre 2008



El libro de los Muertos és un altre dels llibres de la Patricia Cornwell on hi ha de protagonista la forense Kay Scarpetta. Sempre he pensat que aquesta autora feia llibres entretinguts, per passar l'estona, amb trames intrigants i de fàcil lectura. Però aquet últim se m'ha fet llarg. A mesura que s'avança en la saga ( per dir-ho d'alguna manera), elspersonatges es fan més complexos, cada vegada les relacions personals entre els protagonistes habituals són més complexes i es fan més importants per la trama, fins al punt de passar a ser la trama principal i a deixar el cas que investiguen quedi en un segon pla.

Personalment,a quest canvi en la manera de presentar les històries nom'ha agradat. Si el que volgués fós un llibre amb més profunditat no buscaria una novel·la de crims. Fet d'una altra manera no seria necesàriamnet dolent sinó fins i tot podria donar un major realisme i més vivesa al relat, però d'aquí a utilitzar el cas , només com un taló de fons i va un bon tros.

En resum, no és un llibre que recomanaria.

3 comentaris:

  1. Ei, no he llegit el llibre de la ressenya, i no en diré res, encara menys veient la darrera frase que escrius. Només que m'ha sobtat veure que llegeixes El príncep de la Boira, que és un dels llibres que espero poder arribar a llegir aquest any (amb tota la trilogia, és clar), així que no em desvetllis el final, eh? Hehehe. De totes maneres, falta taaaaaaant perquè l'agafi... i Marina vindrà abans.

    ResponElimina
  2. xexu: perquè t'ha sobtat que llegeixi El princep de la boira. No en faig cara??? En Martí ha llegit la trilogia i encara no ha fet la ressenya; Marina també està pendent

    ResponElimina
  3. A m també m'agrada que si agafo per llegir una novel.la policíaca que hi hagi un misteri per resoldre. Un altra cosa és el que fa el Mankell amb el Wallander i la societat sueca...però malgrat hi hagi un rerafons crític mai perd de vista el cas, que, pel que dius, és el que fa l'autora que comentes.

    ResponElimina

Benvinguts a Un altre invent . Gràcies per les vostres aportacions