dijous, 26 d’agost del 2010

Qui som?


En XeXu ha engegat tota una proposta a partir d'un post de l' Anna Tarambana. La pregunta és si de tot en fem un post i al resposta és no, però de tot el podríem fer. Ser blocaire és com una mena de malaltia i aquesta , com tota malaltia, presenta una simptomatologia. Un d'aquests símptomes és veure posts a totes bandes, posts que no es materialitzaran, post que queden en un racó de la ment en uns , o en un tros de paper per altres. En definitiva ,posts oblidats com els llibres en el cementeri dels llibres oblidats d'en Zafón. Ara però ens demanen que en recuperem un i jo després de pensar-hi una mica he descobert que em costa molt recuperar un post, ja ho vaig intentar una altra vegada i no va ser possible, mai no escrius el que havies pensat inicialment. Sóc de fer les coses al moment , jo, si més no els post. Però aquesta vegada ho provaré, miraré de fer un post com si se m'acabés d'acudir. Ja he triat de què anirà, sobre el menjar i com hi ha gent que es nega a menjar cuines diferents de la d'aquí. Aquest post és una mena de post compartit. A casa no som un blocaire ,sinó dos i la frase " això dóna per un post" no és estranya. Així doncs, aquest va ser un post que amb en Martí vam decidir que faríem. Volíem parlar de les cuines del món, del món d'aquí vull dir. De les adaptacions de la cuina de diferents països que tenim a casa nostra: que si xinès, mexicà, japonès, turc...

Encara hi ha gent, i no poca, que es nega a anar a un restaurant a tastar menjar nou i la frase " a mi el ..... no m'agrada!" Com si la cuina catalana m'agradés tota. No acabo d'entendre a la gent que diu que el menjar ,per exemple japonès, no m'agrada; com si tot és reduís a sushi .Primer de tot,tastar menjar nou és interessant i divertit i si alguna cosa no t'agrada ( i jo sóc llepafils, llepafils) no ho tornés a menjar i ja està. Segon, la gran majoria de restaurant d'aquí estan adaptats als gustos occidentals i sempre port trobar algun plat que t'agradi, que tampoc cal anar menjant serps i llangardaixos! Res, que no entenc aquesta falta d'interès per conèixer una mica, encara que només sigui una mica, menjar diferent.

Sóc incapaç de rescatar un post, si més no amb cara i ulls, i aquí dalt en teniu la prova. Tot el que volia escriure no em sortia i han quedat quatre línees esquifides i sense substància. Potser que cada post té un lloc i un moment i aquells que es perden és millor que siguin recordats com el gran post que haurien pogut ser .Veig que amb els post passa una mica com amb les fotos, veus bones fotos a totes bandes; però no sempre es possible atrapar allò que veus.

 

13 comentaris:

  1. I tant que s'han de provar noves coses, jo tampoc no les tenia totes amb el sushi el primer cop i ara en sóc un fanàtic. Cosa que em recorda que fa molt que no vaig a un japo, i això no pot ser!

    Potser sí que els posts tenen el seu moment, i si passen és millor deixar-los passar. Però crec que aquelles idees que ens semblen prou bones sí que s'acaben convertint en post, tot i que de vegades ens posem a escriure i surt el que surt, molt diferent del que havíem pensat. Simplement, en tot hi ha alguna cosa per explicar. Però no tenim temps ni ganes per fer-ho.

    ResponElimina
  2. Sense substància? En absolut, Mireia, és un tema molt interessant i que, en aquest cas, comparteixo del tot amb vosaltres. M'encanta provar coses, siguin d'on siguin; de fet, sóc perfectament capaç de demanar un plat sense saber què és, només si es tracta de carn, peix, vegetals... Amb una cosa genèrica, per tenir una idea de què em cruspiré, jo demano, provo... i pràcticament sempre m'agrada :-)

    Bon post que no va ser!

    ResponElimina
  3. Sempre s'han de provar coses noves. Si que ets llepafils, però hi ha que ho són més que tu i sé de que parlo. Estant de vancances sóc capaç de demanar sense saber el que demano, en general em surt bé, el dia que em portin fetge potser començaré a pensar-m'ho, però fins aleshores...

    Potser si que hi ha posts que s'han de fer en un moment i llavors ja ha passat.

    ResponElimina
  4. Cada vegada està més de moda menjars de fora fronteres. I així ens anem obrint una mica més.

    Reconec que el japonés no era el meu fort. M'ha costat i em costa una mica, xò de fet el que em costa és el menjar cru (tampoc m'agrada el carpaccio de res) i les sopes miso (que tampoc m'agraden les sopes i només venen de gust si fa moooolt fred). Però si, hi ha moltes més coses bones que el sushi o el makis, cada cop m'agrada més i cada cop menjo més coses (i fins i tot ja no m'agobio amb els palets!!!)

    el post del Xexu ens està portant posts que eren grans pèrdues!!!

    ResponElimina
  5. Ostres, doncs jo menjo molta cuina mediterrània i catalana, no vaig gairebé mai a menjar en restaurants de menjar estranger.

    I també em passa el mateix amb els posts, no em vénen al cap les mateixes frases que en aquell moment escriuria ni les mateixes paraules. La idea no marxa, però el contingut es transforma.

    ResponElimina
  6. M'encanta provar diferents cuines del món. Encara que no tot. T'ha quedat un apunt rescatat la mar de bé!

    ResponElimina
  7. M'agrada molt! :-)

    a) Perquè crec que és veritablement el que volia en XeXu.
    b) Perquè tal com està fet es nota ben bé que és un fragment "rescatat" de veritat.
    c) Perquè estic totalment d'acord ;-))

    He rigut amb això "Ser blocaire és com una mena de malaltia i aquesta, com tota malaltia, presenta una simptomatologia. Un d'aquests símptomes és veure posts a totes bandes, posts que no es materialitzaran, post que queden en un racó de la ment en uns, o en un tros de paper per altres" :-DD

    I, en quant al contingut del post, explicaré una cosa :-)

    Fa uns anys (no ho recordo... cinc o sis... potser set... sóc boníssima per recordar detalls però fatal per enquadrar-los exactament en el temps) varem tenir la sort de començar l'any amb un dinar "a la rusa" :-)
    Un matrimoni (ella rusa i ell català) ens van convidar a dinar el dia 1 de gener amb àpats típics de Russia (els convidats érem quatre, més ells dos, sis persones)

    Jo ho vaig provar TOT, TOT i TOT :-) Hi havia diverses amanides, algunes amb ingredients ben coneguts però que potser nosaltres no posem en amanida, una mena d'hamburgueses però més tovetes... però una de les coses més curioses era com un peix marinat (o sigui, cru i marinat) doncs bé, algú no el va voler provar... i jo penso "però no mengem nosaltres anxoves?" "i la tonyina? i el bacallà?"... però res, aquell peix, no els va fer gràcia: Ells s'ho van perdre, estava boníssim :-))

    ResponElimina
  8. La gràcia de rescatar un post potser és que "en rescates" la idea, però se t'han escapat els sentiments del moment. Com molt bé diu el Xexu, jo també sempre he pensat, que un cop ha passat el moment, no té sentit escriure el post, però PERÒ... la idea hi és, tu eres allà, ho vas veure i interpretar-ho com a blocaire!

    ResponElimina
  9. Ei, aquesta iniciativa està donant molt bons resultats! Doncs jo també veig al teu un gran post que anava a perdre's!
    Encara que, ho sent, però jo sóc de les que diuen: "això no ho menge"... i no ho puc evitar! intente provar-ho tot, però el peix o la carn crua... puag! i només puc menjar aliments que no m'estiguen mirant des del plat amb els ullets... i coses que no tinguen pèls ni bigotis... sóc així de maniàtica, què anem a fer!

    ResponElimina
  10. Doncs jo també trobo que el que has escrit en té molta, de substància i hi estic totalment d'acord.
    No puc entendre aquella gent que, com els nens petits diuen no els agrada un menjar abans de tastar-lo. Jo sóc dels que provaria fins i tot les serps i els llangardaixos (almenys un tastet ;-DD).
    Després potser diria que no m'agraden i no en tornaria a menjar mai més, però ho faria amb coneixement de causa. :-))

    ResponElimina
  11. Hola vinc de cal XeXu...i m'he trobat una sorpresa agradable....bon fragment rescatat...! bon apunt sencer vaja! s'ha de provar tot el que es vulgui provar...

    ResponElimina
  12. Doncs sí, noia, jo hi estic d'acord! Quan al menjador del casal d'estiu els nens em venien amb "això no m'agrada", jo els hi deia que no ho podien dir si no ho havien tastat. I llavors alguns després deixaven el plat netíssim!!

    I amb això d'escriure'l "al moment" crec que és força essencial... sinó després tens la idea però no és el mateix, hi falta alguna cosa, aquella espurna que et va fer riure, que el va fer destacar per damunt de la resta de coses... Però fa patxoca, noia!

    ResponElimina
  13. XeXu: Si escrivíssim tots els posts que veiem al món no acabaríem mai!
    Ferran:no sóc tant atrevida com tu, però sí que m'agrada tastar diferents cuines.
    Joana: home, no et queixis , no et queixis!
    rits:Jo entenc perfectament que un plat o altre no enes agradi. Jo sóc complicada amb el menjar però el que em costa més és la gent que es nega, en rodo, a tastar res que no sigui cuina d'aquí.
    Instints:el que li deia a la rits, no és qüestió de menjar molt menjar de fora o no, sinó més aviat d'una actitud, de tancar-se en banda.
    jo és que necessito escriure’ls quan em surten o res
    Kweilan: ha quedat un post " apanyadito"
    Assumpta: merci .Tu tasta coses, els demés que vagin dient...
    Anna Tarambana: Quin reguitzell de post que ha portat el teu!!! Felicitats per la part que et toca.
    Ada: Sí que està donant bons resultats, sí. però una cosa és que hi hagi un tipus d'aliment o una preparació que no t'agradi . Això és perfectament comprensible i l'altre és que et tanquis en banda a provar qualsevol cosa.
    McAbeu:A mi els bitxos aquests, no ho sé, no ho sé... però no diria que no m'agraden sinó que no ho vull tastar perquè jo sóc així de llepafils
    Elvira: merci
    Laia:el problema és que l’actitud dels nens es manté en molts adults.
    Sovint les idees queden com difoses, com diluïdes i ja no és el mateix

    ResponElimina

Benvinguts a Un altre invent . Gràcies per les vostres aportacions