dissabte, 9 d’octubre del 2010

Barcelona compte enrere. Pol Marsà

És un llibre que no hagués comprat mai sinó hagués estat per la ressenya a Terra de llibres. Sé que és un estereotip, però els autors mediàtics em fan mandra. Segurament em perdo més d'un bon llibre però mira, coses que passen. En aquest cas, la ressenya em va cridar a l'atenció i aquí el teniu.

Hotel Ars. Terrassa. Primera hora del matí. Dos suïcides es troben. Mateix lloc, mateix dia. Dues històries.


Aquest seria el resum ràpid de com s'inicia la història de l'Arnau i en Roger. Pol Marsà d'una forma àgil i ràpida ens introdueix els dos personatges i ens va portant de bracet perquè coneguem quins circumstàncies els han conduit fins a una situació tant extrema. És una novel·la amb un inici contundent. Passa bé, és llegeix ràpid i és entretinguda. Potser un pèl massa previsible pel meu gust però es deixa llegir. El final també m'ha agradat molt: exactament les últimes 13 línees ( ei! Que ningú la comenci pel final, eh?)

13 comentaris:

  1. Prenc nota. Aquest matí he escollit menú llibreter pel pont i, a la tria, n'hi ha un d'una autora força mediàtica.

    Toca fer fóra els prejudicis, per molt mediàtcis que siguin :)

    ResponElimina
  2. Hahahaha ara aniré a una llibreria i llegiré les darreres tretze línies i ja estaré contenta :-))

    A mi els mediàtics també em fan molta mandra... o molta ràbia... o molta... no sé com dir-ho... penso que hi deu haver tants bons autors que no aconsegueixen publicar i ells ho tenen tan fàcil que, instintivament, ja no me'ls miro...

    Ara bé... és que això de les 13 línies m'ha encantat... Ho faré, eh? :-DDD

    ResponElimina
  3. ÒSCAR... què vol dir "menú llibreter pel pont i, a la tria, n'hi ha un"... quants llibres penses llegir en quatre dies???? :-))

    ResponElimina
  4. És curiós això dels blogs. Veus en dos blogs que segueixes una ressenya del mateix llibre, i et venen ganes de llegir-lo. Sempre que les ressenyes siguin positives, és clar. La Bajo ja me'n va fer venir ganes, però ara tu em dónes el cop de gràcia. Tinc un val de descompte de 5 euros de l'FNAC que comença a treure fum, em sembla que aquest no trigarà a guarnir la lleixa de pendents, i em sortirà baratet!

    ResponElimina
  5. XEXU.- Què és això del val de descompte del FNAC? Jo només conec els punts de descompte de l'ABACUS!! Explicaaaa plis!!

    ResponElimina
  6. Vals de descompte, he sentit? ja sé que me'n vaig del tema, però em fa il.lusió explicar-vos-ho: pel meu aniversari em va caure un val de 40€ d'una coneguda macrollibreria de la Hauptstadt. Aquesta tarda m'he firat (va, en faré un post ;)

    El llibre de Marsà... també tinc mania als mediàtics, per definició, però bé, una oportunitat se li pot donat a l'autor, oi?

    ResponElimina
  7. I l'altre dia t'el deixaves al mostrador del "chico allbran"! Venen ganes de llegir només les últimes 13 línies com diu l'Assumpta, però és clar, tampoc entendria gaire res, oi?

    ResponElimina
  8. JOANA, això no es sap mai... potser aquestes 13 línies amaguen tota una història en sí mateixa :-DDD

    ResponElimina
  9. Mireia, m'has fet entrar ganes de llegir-lo, i això dels mediàtics tampoc en va gaire. Porta-me'l quan vinguis.

    ResponElimina
  10. òscar: ens faràs alguna recomanació després del pont?

    Assumpta: no pots fer-ho, no s'enten sense el tros del mig ! hehe!
    Suposo que tenim prejudicis. Igual que hi ha gent que només compra mediàtics , n'hi ha d'altres que ens costa. No crec que sigu tant fàcil pels mediàtics.Suposo que els és més fàcil publicar però també vencer els prejdicis de gent com nosaltres. ;)
    L'FNAC, igual que l'Abacus també té targeta. Per cada compra que fas et donen uns euros per gastar en la propera. La tinc però la faig servir poc.
    Ferran:esperarem el post.

    Joana: Sí, era el que l'altre dia em deixava amb el nen allbran.

    mama: te'l porto dimarts

    ResponElimina
  11. M'encanten les mares que tenen blogs i entren als blogs de les filles (o fills)
    I les filles (o fills) que responen els seus comentaris amb un "mama" amb tota naturalitat ;-)

    No sé si coneixes el blog d'en JORDI DE LA BANYERA (és el súperheroi catosfèric d'uns posts que vaig fer hehe) doncs la seva mare a vegades també li posa comentaris i a mi m'encanta :-)

    Dit això...

    Què vol dir que no puc llegir només les darreres 13 línies? :-)) jo ho puc provar, igual m'agrada!! :-DDD

    ResponElimina
  12. Assumpta em sembla que fins i tot te les podria trancriure , però no ho faré. Si no llegeixes el llibre no s'enten res de res però si tens intenció de llegir-lo i et poso les ultímes linees t'explico massa.

    Alguna vegada he entrat a can Jordi de la Banyera ( també vaig participar a l'enquesta dels superherois que vas fer) però no ha coincidit que hagi vist cap comentari de la seva mare. És que quedaria molt raro si l'hi contesto com a Rosa, no li dic mai pel nom a ma mare.

    ResponElimina
  13. Em crida l'atenció per la història i l'escenari, queda apuntat!

    ResponElimina

Benvinguts a Un altre invent . Gràcies per les vostres aportacions