dimecres, 27 d’octubre del 2010

L’assassinat de Roger Ackroyd. Agatha Christie.

Aquest post el vaig publicar el diumenge 24, però després vaig preferir alterar-ne l'ordre amb l'anterior, tot i que ja hi havia un comentari.
----------------------------------------------------


Sembla que estic tornant uns anys enrere rellegint llibres de' Agatha Christie, però mireu em venen de gust. Aquest era una edició de Molino escrita en català, pèssima! Plena de males traduccions i de paraules incorrecte però en aquell moment, 1985, aconseguit llegir llibre en català era tot un èxit, encara que la traducció fos dolenta. Llegint aquest llibre veig que hi ha coses que no han canviat, o potser sí. Van canviar i ara estem tornant enrere. Torno a trobar errades greus en llibres acabats de traduir i aquest era un fet que em pensava que ja teníem superat. A mitja setmana vaig penjar aquest post en un atac d'indignació però un dia hauria de fer un post amb més calma sobre el tema, perquè la televisió no és l'únic espai on el català està perdent la partida. Ho deixo aquí i miraré de parlar-me més endavant.


Tornem al llibre. Un emmetzinament ,un xantatge, un suïcidi i un assassinat són el punt de partida. El metge de poble, el doctor Sheppard ( res a veure amb el Shepard de Lost) es troba que el seu amic Roger Ackroyd ha mort apunyalat al seu despatx poc després que estès apunt d'explicar-li qui era el xantatgista que va provocar el suïcida de la Sra. Ferrars després que aquesta emmetzinés al seu marit. La bona sort, fa que Hercule Poirot decidís retirar-se al costat de la cas del Doctor i que estigui disposat a acceptar aquest embolicat cas.

Com sempre, intrigués, enganys i mentides. Poirot i la seva estranya manera de fer acaben amb un final inesperat.

10 comentaris:

  1. Si et serveix de consol, et diré que la meva edició (de l'any de la catapum) és en castellà i també és una traducció pèssima... Algunes coses t'havies d'aturar, pensar el sentit de la frase i posar-hi ordre :-))

    Crec que -ni que sigui en aquest cas- el problema és que són edicions molt econòmiques i no estaven massa per despeses, per tant segur que estalviaven en correctors hehe

    Dit això, aquesta és probablement la meva novel·la preferida de Dame Agatha... una passada. Una genialitat. La recomano a tothom... Ara bé, em sap greu perquè si recomano aquesta i comencen per ella potser les següents ja no les trobaran tan bones... però bé, com a mínim aquesta l'hauria de llegir tothom ;-)

    En quant al tema del català, a mi em fastigueja molt veure com a TV3 cada vegada hi ha més anuncis en castellà o "bilingües" (els "actors parlen en castellà i una veu en off et recomana el producte en català) igualment m'empipa molt que en programes en que ha de sortir gent normal i corrent, gent del carrer, no busquin catalanoparlants... Vull dir que, si ha de sortir un farmacèutic, doncs que en busquin un que parli català, si ha de sortir una venedora de sabates, que en busquin una que parli català, si una mare a la que perjudica tal o qual vaga, doncs que la busquin que parli en català... doncs no. Sembla que només "trobin" castellanoparlants pel món...

    ResponElimina
  2. Els que llegia de més jove eren també en castellà. Ara fa anys que no en llegeixo cap de l'autora. M'hauré de reciclar.
    Abraçades

    ResponElimina
  3. Assumpta: la veritat és que potser sí que és de les més bones. Jo no la recordava massa però amesura que l'anava llegint...

    Tonina: anima't

    ResponElimina
  4. Oh! ara aquest post queda amagat darrera l'altre!!... És un post marginat, pobret... primer suprimit i ara degradat!! Tant que em va agradar a mi...

    ResponElimina
  5. mira el psot del català va ser una necessitat imperiosa de dir en veu alta el que sentia. Em sap greu per la teva Agatha però el català s'ho mereix, oi?

    ResponElimina
  6. I tant que s'ho mereix el català!!! :-))

    Però dona, quan el vas tornar a posar el podies haver posat primer... podies haver esperat uns dies més a tornar-lo a "treure" i quan l'haguessis tret de nou, doncs que sortís en primer lloc, perquè pogués tenir els seus dies "a la vista de tothom" pobret post... ara quasi no el deu haver vist ningú :-))

    Ei, que ho dic mig en broma, eh? que el blog és vostre i ho feu com voleu... però sí que ho vaig pensar, sí... El vas treure perquè l'altre és més important (molt bé, jo també penso que és més important hehe... absolutament) però quan el vas tornar a posar, per què el vas deixar en un segon lloc? pobre post :-(

    Ara l'hauries de fer pujar per damunt del dels panellets, que sinó haurà esta un pots marginat :-DD

    Signat: Assumpta, Moviment de Defensa per la Igualtat de Drets de tots els Posts.

    ResponElimina
  7. Assumpta: em pensava que havia quedat a dalt de tot? quan en faci un altre de la teva estimada Agatha el deixaré ben visible :)

    ResponElimina
  8. Ah! Ostres, ostres... ho vaig pensar! A veure si estic fent una "mani" per reivindicar el "pobre post" i m'estic equivocant!! :-))

    Tal com jo ho vaig veure, tot va anar així:

    1.- Dia 24 va sortir aquest post.
    2.- El mateix dia va desaparèixer aquest post i va sortir el de la capseta d'espígol.
    3.- El dia 30 fas un altre post amb les respostes al de la capseta i AQUEST mateix dia va tornar a aparèixer AQUEST, però amb data 27.

    Com el de les respostes a la capseta duia data 30, doncs aquest va quedar en segon lloc.

    Interpretació dels fets:
    El 27 vas tornar a posar AQUEST post, que va quedar primer!!... però ja no es va actualitzar a les llistes de blogs de la barra lateral!!!
    La llista no es va actualitzar fins que vas fer el post-resposta del 30 i, clar, quan vàrem entrar els lectors, AQUEST havia passat a ser el segon i per això ningú el va veure...

    Si va ser així, retiro la meva "protesta", recullo les pancartes i me'n vaig a manifestar davant la seu de Blogger per no haver actualitzat la llista... doncs així, aquest "pobre post" hagués tingut els dies 27, 28 i 29 d'estar a primera línia i haver pogut estar llegit i comentat...

    I a tu, premi a la paciència d'anar responent ;-)))
    Gràcies!!

    ResponElimina
  9. :D ara que ja quedat aclarit m'uneixo tu i vinc a manifestar-me perquè el sr. blogger fa el que li sembla

    ResponElimina
  10. Hahahaha tens raó, el Sr. Blogger no sé pas què es pensa... ni que això fos casa seva!! :-DDD

    ResponElimina

Benvinguts a Un altre invent . Gràcies per les vostres aportacions