dilluns, 9 de setembre de 2013

Cadena de blogs per l'independència .Han passat 20 anys


Chester, juliol del 1992 durant una estada per aprendre anglès

Han passat 20 anys i la frase FREEDOM FOR CATALONIA que escrivien aleshores a la motxilla continua vigent.  El que fa alguns anys era només un somni impossible d’adolescència ara és una realitat que  es va forjant dia a dia.  Quan dir que eres independentista  era opció radical i poc compresa, quan el catalanisme que  intentava un encaix amb Espanya era la possibilitat més viable , quan pensar en una Catalunya independent era un somni  inimaginable, ja portava l’estelada com a pin. 20 anys després el sentiment no ha canviat, el somni continua més viu que mai. Ara però és un somni compartit, compartit de milers de persones que no tenen por de sortir al carrer i dir que pensen  i senten. Persones que tenen l’estelada penjada al balcó tot l’any, persones que quan van de viatge fan pedagogia intentant explicar que és Catalunya i qui som els catalans, persones que enllacen el seu jo vitual fent una cadena,  persones que s’uneixen amb objectiu comú, però també persones que fa un temps no havien ni pensat anar a una manifestació o signar un manifest, persones que fins fa poc no veien la necessitat de cridar per la nostra llibertat. Totes aquestes persones serem les que el dia 11 ens unirem, ens donarem la mà i ens permetrem somiar , un somni que cada vegada té menys de somni i més de realitat.



Aquest blog  ja és una baula més d'questa cadena que anirà enllaçant a tots durant uns dies. Dono la mà virtual a l’ Assumpta amb el seu blog Artesania Assumpta: tot fet a mà.  També vull aprofitar per donar-los les gràcies a ella, a la Sargantana i a la Carme per la idea i sobretot la feinada que han tingut amb Blog-via cap a la independència  i la seva cadena de blogs. Gràcies a totes tres!






30 comentaris:

  1. Gràcies Mireia, et tuitejo ara mateix...

    ResponElimina
    Respostes
    1. gràcies a vosaltres per la idea i per la feina

      Elimina
  2. Magnífic escrit! M'agrada com descrius el sentiment, com ho vivíem fa 20 anys i com ho vivim ara. Llavors érem l'excepció, ara el que vivim és un somni. Espero que no es torni malson, hem de tenir confiança!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cal tenir confiança, XeXu. Mai havíem pensat que veurem i viuriem moments com aquests i mira!

      Elimina
  3. Osti Mireia! Així que tu eres l'altra persona que duia un pin amb l'estelada pel carrer! ;p

    Què bo, què bo!!!! I tant que hem fet un escrit molt i molt similar. Experiències bessones, sentiments compartits! Veig que hem viscut un procés ben similar. I el millor és que ens trobem, aquí i ara, i estem ben orgullosos de veure com al nostre costat tot això amb el que somiavem ha crescut espectacularment!

    Va, ho reconec... i una mica d'orgull és perquè tenim cert pedigrí! :))))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Porquet, a mi també em va fer molta il·lusió llegir el teu post. Erem més dels que ens pensàvem.

      Elimina
  4. Eps, torno per aquí. I és que m'ha encantat llegir-te. M'has emocionat! És que a la foto que has penjat hi podria haver estat jo perfectament! M'encanta, m'encanta, m'encanta!!!

    ResponElimina
  5. M'agrada el teu color, verd esperança i les paraules tan sentides que el mostren. :-)

    ResponElimina
  6. m'encanta! a més, estàs igual!super bona la foto

    ResponElimina
    Respostes
    1. Home, no ben bé. Tinc més de tot: anys, kilos, arrugues , canes...

      Elimina
  7. Què maco t'ha quedat MIREIONA!! ;-))

    Estic tan sobrepassada de feina que no he tingut temps "encara" de fer el que volia fer pel blog d'Artesania... uffff

    Quina ets tu a la foto? (deus ser la segona o la quarta, per la semblança amb la nineta del perfil... però no ho sé distingir prou bé)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Assumpta, vau fer moolta feina aquests últims mesos i tot va anar genial.
      Sóc la quarta, la del jersei blanc. Tens bon ull

      Elimina
  8. I quina serà la foto d'aquí 20 anys? Bona Diada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Confio que la de la cadena per explicar què vam fer per aconseguir la independència

      Elimina
  9. És ben cert: mai ho haviem tingut tan a prop!!! :)
    Dolors

    ResponElimina
  10. mira si vaig tard....em sap greu
    pero despres de la feina (que ha estat un plaer ben recompensat a mes) volia gaudir d'aixo amb calma
    i assaborir cada post, cada baula amb l'intensintat que mereix
    i es magnific sentir que tots hi soms

    gracies a vosaltres

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ei, ha estat una experiència molt xula. Jo encara he de visitar molts blogs, però vaig fent de mica en mica

      Elimina
  11. disculpa jo també arribo tard .....però mira aquest 20 anys han passat i ara en tres anys crec que hem avançat molt almenys en decisió del poble....no tirarem enrere, ja no podem ni volem...visca Catalunya!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó en poc temps hem fet gran passes, però cal seguir caminant

      Elimina
  12. Arrib amb retard però esper que el dia de la diada genial! Endavant! :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Va ser un dia genial Caterina i per la història

      Elimina
  13. Va ser una Diada espectacular. Ep, "una altra" Diada espectacular, cal dir, perque la de l'any passat també va ser de pell de gallina. Tens raó, abans era una cosa de quatre "radicals", ara és una il.lusió que cada dia perseguim més catalans. Ho aconseguirem!

    ResponElimina
  14. Un escrit molt emocionant. Encara que sigui tard, és molt bonic llegir-lo i pels que llavors passàvem de la independència, doncs un toc de com va poder ser.

    ResponElimina

Benvinguts a Un altre invent . Gràcies per les vostres aportacions