diumenge, 22 de setembre de 2013

Relats Conjunts. La ruta 66



 Fa segles , per ser exactes més d' un any, des del Gronxador  que no en feia cap. Així doncs, no m'ho tingueu en compte estic desentrenada de blog i de relats.



No puc més, estic rendida, completament morta, acabada, caput! De vegades tinc idees brillants amb resultats impensables. Quan ho preparava semblava tot tant fàcil, era genial, senzill, dificultat zero i ara puc morir en l’intent.  Ho havia previst tot, no calia cap preparació especial, tenia l’equip apunt... tot senzill de trobar, res de  grans desplegaments .No, aquesta vegada no, aquesta vegada  tot era un passeig  i mira’m ara. Aquí ,amb el cos baldat sense saber si sobreviure. Aquesta vegada ho prometo, ho juro si aconsegueixo arribar ho deixo per sempre, no val la pena. M’he decdedicar a altres activitats que no requereixin tants esforços i a més ni tant sols em paguen ,ho faig per gust. Per gust, però en què estava pensant?! Ho ben asseguro si no em moro en l’intent deixo la fotografia ( bé, o potser només he de pensar en posar benzina al cotxe).

Una nova proposta de Relats Conjunts

13 comentaris:

  1. Hi arribarà, segur.
    I després en voldrà més, això si, segur que recordarà posar benzina!

    res d'estar desentrenada! molt bo!!

    ResponElimina
  2. Pobra!!! No s'oblidarà de la benzina mai, mai més, això segur.

    Molt bon relat, Mieria!!!

    ResponElimina
  3. Ànims, que just al darrer revolt hi ha la benzinera!! :-D

    ResponElimina
  4. Doncs sí, si es recorda de la benzina tot anirà bé, podrà seguir fent fotos tan magnífiques com aquesta!

    ResponElimina
  5. Ai, aquest cap! Segur que ja mai més s'oblida d'omplir el diposit per travessar la 66.
    Ara, l'esforç a valgut la pena...
    Bon relat, Mireia.

    ResponElimina
  6. No sembla fàcil trobar una betzinera aquí... a veure si podrà fer fotos de la 66 de nit :)

    ResponElimina
  7. Vaja, no sabia que a la gasolina en català li dèieu benzina xD

    ResponElimina
  8. desentrenada? gens ni mica....bon relat....com deia la meva àvia qui no té memòria ha de tenir cames.....quina caminada!

    ResponElimina
  9. vaja....passat l'ensurt no trigarà a cercar el botonet de l'obturador....

    ResponElimina
  10. estic d'acord amb Elfreelang: qui no té cap per pensar, ha de tenir cames per caminar

    ResponElimina
  11. Sempre va bé tenir una mica de benzina a la reserva.

    ResponElimina

Benvinguts a Un altre invent . Gràcies per les vostres aportacions