Quan vaig buscar que eren els premis Hugo de ciencia ficció, que vaig descobrir llegint Asimov, hi vaig veure aquest llibre. Llavors vaig recordar que el teníem a casa. La Mireia l'havia comprat a Circulo de Lectores molt temps enrere perquè li havia cridat l'atenció però no s'havia decidit a llegir-lo. La conjunció d'ambdues coses em va fer decidir a llegir-lo.

La idea és bona i té molt bons episodis,però por contra el llibre avança a ritme del Sr. Norrell, el més prudent i apocat, i no a ritme de Strange, més atrevit. Això el fa lent i a vegades pesat, no acabes d'entrar a la historia ja que hi ha moltes anècdotes però no un objectiu del llibre, no veus on vol anar l'autora. Penses que el llibre està bé però no enganxa. Per tant no sé que dir, no és l'obra mestra que alguns diuen, està molt ben escrit, té molt bons moments però li falta punch.
Bona crítica. Jo no el coneixia aquest llibre.
ResponEliminaDoncs és una bona ressenya.
ResponEliminaTrobo que té el necessari per poder ser interessant, i com tu ja avises que tampoc és cap obra mestra, doncs tampoc cal tenir les expectatives molt altes, així que pot estar bé :-)
Ni flowers, però no sembla sant de la meva devoció...
ResponElimina:-)